La negativa de Bèlgica a lliurar el conseller Lluís Puig a la justícia espanyola va ser un dels episodis clau de l'enfrontament que ha mantingut l'exili amb el jutge instructor Pablo Llarena. Davant del cop de porta de la justícia belga, Llarena va presentar un seguit de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la UE per saber, entre d'altres punts, si podia emetre una nova euroordre. Aquest dimarts a les 9:30 del matí, el Tribunal de Luxemburg farà pública la seva decisió al respecte. Aquesta sentència del TJUE assenyalarà també el camí per a la resolució sobre la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, sobre la qual el Tribunal s'haurà de pronunciar en una sentència que es preveu per al mes de març.
El gener del 2021 el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va rebutjar definitivament l'extradició de Puig amb l'argument que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar el conseller. Era la resposta a la tercera euroordre emesa pel jutge instructor i Llarena va replicar presentant diferents qüestions prejudicials en què preguntava al TJUE si un estat membre pot denegar una euroordre argumentant vulneració de drets fonamentals o falta de competència del tribunal, i si es pot emetre una nova euroordre contra la mateixa persona i en el mateix estat membre.
La presentació d'aquestes qüestions prejudicials van paralitzar les euroordres. Va ser la raó, junt amb el judici pendent sobre la immunitat dels eurodiputats, en què es va emparar el tribunal de Sàsser l'octubre del 2021 per deixar en llibertat Puigdemont després que va ser detigut a l'Alguer. La decisió de dimarts tornarà a activar la maquinària jurídica.
Negativa de l'Advocat General
El passat mes de juliol l'Advocat General del TJUE Jean Richard de la Tour va fer costat al jutge instructor a les seves conclusions sobre les qüestions prejudicials, que tot i no ser determinants tenen un pes molt important damunt la decisió final del tribunal. De la Tour va argumentar que Bèlgica no pot entrar a valorar si el Suprem és l'autoritat competent per jutjar Puig i que per esgrimir un risc de vulneració d'un dret fonamental és necessari demostrar l'existència de deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament del sistema judicial espanyol.
De fet, el debat sobre la necessitat de demostrar deficiències sistèmiques va centrar una part important de la vista sobre les qüestions prejudicials que s'havia celebrat el passat mes d'abril. La defensa dels polítics exiliats, que encapçala Gonzalo Boye i Isabel Elbal, treu ferro a aquest tema assegurant que la recent reforma del Codi Penal o les dificultats per renovar els òrgans judicials poden servir com a arguments per demostrar aquestes deficiències.
Nou suplicatori
Fonts de la defensa pronostiquen que la decisió del tribunal sobre les prejudicials "no serà blanc o negre", que tant si els dona la raó com si els la treu serà necessari llegir la sentència a fons. Preveuen que serà una sentència llarga i important atès que no només donarà resposta a Llarena sinó que fixarà la jurisprudència per a tots els estats de la Unió, inclosos casos especialment delicats com Polònia i Hongria.
Si el TJUE admetés que el jutge instructor pot emetre una nova euroordre, la justícia espanyola podria activar-la de manera immediata en el cas de Puig, el mateix dimarts. No seria així pel que fa Puigdemont, Comín i Ponsatí. Segons les defenses, per reactivar l'euroordre contra ells el jutge haurà de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu, atès que han canviat les acusacions contra ells. Amb l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, Llarena va emetre una nova interlocutòria en què atribueix a Puigdemont i Comín malversació en forma agreujada i desobediència i elimina la sedició, que ha estat derogada. En el cas de Ponsatí, se li imputa un delicte de desobediència.
En qualsevol cas, la defensa dels exiliats destaquen que la jurisprudència del TJUE ha sigut fins ara contrària a tramitar una nova euroordre contra les mateixes persones i pels mateixos fets. Mentre que, pel que fa l'aplicació de la reforma del Codi Penal, recorden que en el cas Valtònyc, el TJUE va determinar el març del 2020 que no es pot aplicar la llei de manera retroactiva i que se li havia d'aplicar el Codi Penal vigent en el moment en què es van produir el fets.