El català fa trontollar, de nou, la relació entre el PP i Vox a les Illes Balears. Després de trobar un acord per començar a desmantellar l'ús de la llengua catalana que va marcar la investidura de Marta Prohens (PP), ara la formació popular i els d'extrema dreta no es posen d'acord amb la llei que ha de regular l'ús del català i el castellà a les escoles. Vox ha anunciat aquest dilluns el registre d'una proposició no de llei (PNL) per implementar la lliure elecció de la llengua, castellà o català, en les primeres etapes educatives, Infantil i Primària, durant el pròxim curs escolar, 2024-2025, i implementar-ho a la resta d'etapes en el següent, 2025-2026, una mesura que posaria punt final a la immersió lingüística a les Balears. Però des del PP no estan d'acord amb aquesta proposta i afirmen que presentaran esmenes a aquesta proposició no de llei.

Concretament, la portaveu del PP al Parlament, Marga Durán, ha assenyalat que "no estan d'acord" amb el text que els va enviar Vox aquest cap de setmana, per la qual cosa ha apuntat que "votaran en conseqüència" i que "presentaran les esmenes oportunes". El punt de fricció entre les dues formacions es troba en els terminis d'aplicació d'aquesta proposta. Durán ha insistit que en l'acord de govern "no hi ha cap calendari, ni es va definir l'aplicació de les mesures". "Per tant, el temps de com aplicar les mesures el marcarà el Govern i, en aquest cas, la Conselleria d'Educació i Universitats, amb total respecte al pacte", ha matisat. La portaveu parlamentària ha recalcat que el PP va traslladar a Vox que "no compartien el contingut" i que es tracta d'una proposta de Vox. Tot i això, no ha esclarit si votaran en contra d'aquesta proposta a la cambra.

Per altra banda, la portaveu de Vox al Parlament, Idoia Ribas, ha afirmat que la seva intenció és "garantir el coneixement de totes dues llengües per part de tots els alumnes". No obstant això, aquesta iniciativa implicaria la desaparició de la immersió lingüística. Així mateix, Ribas ha indicat que el PP era coneixedor d'aquesta proposta i que, en cas de ser aprovada, caldrà veure amb quina fórmula s'acaba implementant. Des de Vox proposen que qui es matriculi en una de les dues línies lingüístiques tingui una assignatura de l'altre idioma, però estan "oberts a qualsevol fórmula que impliqui el compliment de l'acord d'investidura".

No és la primera vegada que el català fa trontollar la relació entre PP i Vox

Fa un parell de setmanes el català ja va generar una crisi entre les dues formacions. Tot va esclatar per l’oficina de drets lingüístics que els ultradretans pretenen imposar a les Balears. Aquesta nova oficina ha de substituir l’actual, fet que estava previst en l’acord entre les dues formacions, que va facilitar que el PP arribés a formar govern. Un dels punts de desacord, segons va transcendir el passat 22 de setembre, és que Vox vol que es puguin posar multes de fins a 100.000 euros per incompliment de l'ús del castellà. El portaveu del govern popular, Toni Costa, va assegurar que “incomprensiblement” Vox va presentar la proposta per crear la nova oficina “sense haver pactat el text” i sense avisar-los. Un text sobre el qual va manifestar: “No ens agrada ni poc ni gens”, és per això que va demanar als de Santiago Abascal que el retirin sota l’amenaça que, sinó, es veurien obligats a "presentar una multitud d’esmenes". El text obliga de facto totes les administracions balears a escriure en castellà la seva documentació, i no només en català. Alhora inclou un règim sancionador que preveu multes de fins a 100.000 euros per incompliment de l'ús de l'espanyol. Tot i els desacords al voltant del català entre el PP i Vox, des de la formació popular insisteixen que la seva intenció és complir amb els acords que van permetre la investidura de Marta Prohens (PP).