La relació del cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol és la principal incògnita en els atemptats del 17-A, no resolta en el judici als tres acusats, i que avui es reviu amb les polèmiques declaracions de l’excomissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo durant el seu judici a l’Audiència Nacional, quan ha insinuat que el CNI va permetre donar un ensurt a Catalunya per aturar el procés independentista.

La poca transparència ha fomentat les incògnites. El 5 de març del 2018 el director del CNI, Félix Sanz Roldán, compareixia a porta tancada en la comissió de secrets oficials del Congrés per explicar la relació del centre amb Es-Satty. El PP, Ciutadans i el PSOE van impedir la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats que havien sol·licitat els independentistes catalans.

A més, la sala penal de l’Audiencia Nacional va qualificar de “teoria conspirativa” i “sense suport fàctic” que quasi tres anys després de les investigacions pels atemptats de Barcelona i Cambrils, el 17 i 18 d’agost del 2017, es demanessin més proves per aclarir si l’imam de Ripoll Abdelbaky es-Satty realment va morir en l’explosió d’Alcanar (amb Youssef Aalla); la implicació del CNI, així com possibles responsabilitats policials i polítiques. Totes aquestes proves, descartades, les demanava l’advocat Jaume Alonso Cuevillas en nom de Javier Martínez i la seva dona, pares del Xavier, el nen de tres anys assassinat per atropellament amb catorze persones més pel jove de Ripoll Younes Abouyaaquob, amb una furgoneta a la Rambla, i el qual va ser mort dies després pels Mossos.

La revelació

Va ser el diari Público qui l’estiu del 2019 va revelar  que el CNI hauria captat Abdelbaki Es Satty com a confident el 2014 a canvi de no ser deportat i el va ajudar a ser imam de Ripoll, on va anar a viure a principis del 2015 i va ser nomenat l'iman de l'única mesquita que hi havia llavors. Es Satty va ser condemnat a quatre anys de presó després de ser detingut el 2010 quan conduïa una furgoneta carregada amb 136 quilos d'haixix. El CNI s’hauria interessat per ell com a possible infiltrat en el moviment gihadista radical perquè en la seva defensa havia al·legat que un grup islamista radical l’havia obligat a transportar la droga. Aquest fet mai es va confirmar, però sí que el CNI havia visitat un parell de vegades Es-Satty a la presó de Castelló, on estava reclòs.

El CNI havia mantingut contactes amb Es-Satty abans dels atemptats mentre estava empresonat a Castelló per tràfic de drogues, segons va revelar el diari El País. A més, l’imam de Ripoll havia estat investigat el 2006 en el marc de l’operació Chacal a Vilanova i la Geltrú contra una xarxa que enviava islamistes radicals a lluitar a l’Iraq i el seu telèfon era entre els contactes d’alguns detinguts per l’atemptat de l’11-M madrileny. Això no obstant, les escoltes telefòniques i els seguiments que se li havien fet en l’operació Chacal no haurien donat resultat. Era el 2010 quan ingressava a la presó per tràfic de drogues, i no en sortiria fins al 2014. A més, es va descobrir que un jutjat contenciós va aturar el 2015 l’expulsió d’Es-Satty de l’Estat espanyol pel seu arrelament familiar.

En la sentència pels atemptats del 17-A, del maig passat, l'Audiència Nacional detalla que Es-Satty va conviure a Vilanova i la Geltrú amb Bengacen Bellil, que l'estiu del 2003 es va desplaçar a l'Iraq i allà va protagonitzar un atac suïcida, reivindicat per la branca iraquiana d'Al-Qaeda. Allà també va compartir pis amb Mimoum Belhaj, que a Brussel·les havia  conviscust amb Youssef Belhaj, àlies Abu Dujan, persona a qui es va atribuir la reivindicació de l'atemptat de l'11 de març a Madrid. 

“Se sabia l’Alcorà de memòria [...]. A casa seva em justificava la violència als països àrabs, però després aquí també. Em va dir que entréssim a un Mercadona per arrasar amb tot. Sempre veia el més negatiu de tot, era una persona molt paranoica.” Així era descrit Abdelbaki es-Satty per un jove convers a l’islam, Cristian Ruiz, que el va conèixer com a imam de Castelló el 2014, segon va declarar en el judici a l’Audiència Nacional.

En la instrucció de la causa dels atemptats del 17-A es va constatar les diferències en el control dels imams. La mesquita de Diegem (Bèlgica), on va anar Es-Satty el 2016, no el va contractar perquè no portava el “certificat de bona conducta”, el d’antecedents penals i perquè ell encara en tenia per tràfic de drogues. Per contra, els caps de la mesquita Annour de Ripoll van admetre que només li van demanar el DNI, ja que llavors no era obligatori exigir els antecedents. Hi van afegir que la policia va anar tres cops a parlar amb ells, però no amb l’imam.

I l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, va expressar el 2019 sentir-se “enganyat” pels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol després de conèixer-se que la policia espanyola va visitar l’oratori on predicava l’imam Abdelbaki Es-Satty, segons els seus responsables. Altres fonts indiquen que la policia i la Guàrdia Civil estaven més pendents de grups radicals a Salt que no pas a Ripoll, colpida per la radicalització de set joves i germans del poble, d’origen marroquí.

 

El judici

El gener passat, el tribunal del judici pels atemptats del 17-A va rebutjar que l’excomissari José Villarejo testifiqués sobre si el cervell dels atacs, l’imam de Ripoll, va treballar per al CNI espanyol i va ser agent doble dels serveis secrets del Marroc, tal com va assegurar en un judici contra ell, denunciat pel seu superior, Eugenio Pino. Villarejo va assegurar que el CNI va ser alertat dels atemptats, però que no hi va donar credibilitat.

En el judici, la fiscal va negar que l’imam Abdelbaki Es-Satty estigués viu, tal com apunten algunes parts, i va defensar que la investigació i les proves aportades durant la vista oral van acreditar que va morir al xalet d’Alcanar el16 d’agost de 2017 a la nit. Es tracta de restes “incompatibles amb la vida” i coincidents amb les mostres genètiques que es van extreure per corroborar-ne la identitat, va concloure la fiscal.