Demà, 9 d'abril de 2019, farà 80 anys de l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera, ordenada directament pel dictador Francisco Franco, segons alguns autors.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut rememorar l'efemèride i ha publicat un fil a Twitter on narra les 24 prèvies a la seva mort.
Carrasco i Formiguera va ser un dels líders històrics d'Unió Democràtica de Catalunya el primer terç del segle XX, que iniciada la Guerra Civil va mantenir-se lleial a la República. Un decisió que li va comportar ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes primer, i detingut per la dictadura franquista més tard.
L'any 1936 es va veure forçat a traslladar-se al País Basc, on va col·laborar amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera va decidir tornar a Catalunya on va patir de nou repressió. Davant la falta de llibertat va voler exiliar-se amb tota la seva família a Biscaia. Però no va arribar-hi mai. El seu vaixell va ser interceptat per la marina franquista, que el van empresonar a Burgos.
Torra ha qualificat Carrasco i Formguiera com "un dels polítics més brillants de la seva generació", i també "un dels més perseguits per la seva defensa a ultrança de Catalunya".
1. 8 d'abril de 1938. Al matí, Pilar Azemar escriu la carta setmanal al seu marit, Manuel Carrasco, des de París, on viu refugiada, després d'haver passat també ella i els seus fills uns mesos a la presó i haver estat bescanviats per uns altres presoners del bàndol republicà
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
2. La carta no li arribarà mai a Carrasco. Potser a la mateixa hora, i en tot cas, al matí, també, el general Franco, des de Saragossa, firma l'"enterado" de l'ordre d'execució de Carrasco -pendent des d'agost de 1937.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
3. "Curiosament", l'enterado arriba a Burgos al vespre, impedint qualsevol reacció. Tot i així s'intenten desesperadament unes últimes gestiones. Inútilment.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
4. 9 d'abril de 1938. A les 1.45h. es comunica formalment a Carrasco l'execució imminent.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
5. Carrasco demana l'assistència del P. Romanyà i fer testament sacramental. Atorgar-lo li permet cridar a dos amics catalans que compartien presidi a Burgos: Sagarra i Solsona, amb els que pot passar dues hores
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
6. Aquella matinada, Carrasco escriu dues cartes: a la seva dona i al president Lluís Companys. El jutge militar li dona paraula d'honor d'entregar-les. No ho farà mai, traint la seva promesa.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
7. A les 5 de la matinada, el presoner entra en capella. Carrasco rebutja el capellà de la presó.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
8. Arriba el P. Romanyà, jesuïta, amb qui passa els darrers moments celebrant plegats la misa pro agonizantibus, en llatí. Combrega i resa les oracions pels agonitzants.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
9. A les 6.45h, surten de la capella. Carrasco entrega les fotos de la seva dona i fills al P. Romanyà. Porta un crucifix en una mà i una sabateta de la seva filla petita, Rosa Maria, en l'altra.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
10. A les 6.55h, arriben al fossar, a les afores de la presó. S'abraça al P. Romanyà i li dona la sabateta. L'escamot d'afusellament és a punt.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
11. A les 7h en punt, Carrasco, que no s'ha deixat embenar els ulls, mira l'escamot. I crida: "El que ha estat el lema de la meva vida i que porto al cor, vull que sigui el meu crit en aquest moment: Visca Catalunya Lliure!".
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
12. L'oficial de l'escamot crida: "Fuego". Carrasco va resant: "Jesús, Jesús.." Cau. L'oficial li dispara el tret de gràcia.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
13. El P. Romanyà, l'extremuncia. El secretari, Valdemoro, fa constar que eren les set en punt de la matinada del 9 d'abril de 1.938, Divendres de Passió.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
14. Amb quaranta anys, havia estat conseller de la República Catalana del 14 d'abril i diputat a Madrid. Va defensar ardidament el dret a l'autodeterminació de Catalunya i la justícia social.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019
15. L'any 1923 va escriure, també a la presó, en el seu dietari: "La independència de Catalunya, el meu suprem ideal d’aquest món.” Siguem-ne dignes.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 8 d’abril de 2019