La visita de Quim Torra i Carles Puigdemont a Cotlliure aquest mes d'agost no es va limitar a un homenatge a la tomba d'Antonio Machado. Els dos presidents van aprofitar la trobada a la Catalunya Nord per intentar tancar les carpetes pendents, entre les quals, el calendari electoral. Torra volia convocar les eleccions abans de la vista per la seva inhabilitació al Tribunal Suprem del 17 de setembre. Per contra, no compartien aquesta idea ni Puigdemot ni la cúpula de JxCat, en ple procés de construcció com a partit, que no han amagat la voluntat de retenir l'agenda, encara que això comportés que sigui el Suprem qui tombi el president de la Generalitat. O precisament per aquesta raó, perquè el Suprem acabi inhabilitant un president de la Generalitat en exercici per haver penjat un cartell al balcó del Palau.
L'acord final entre els dos presidents, segons fonts coneixedores de la conversa, passava perquè Torra -que ja havia intentat sense èxit fixar els comicis per al 4 d'octubre- assumia no convocar les eleccions, però, en contrapartida, JxCat acceptava la remodelació de Govern que el president decidís. La reunió, amb passejada inclosa davant dels fotògrafs, s'havia completat de manera satisfactòria per a totes les parts.
Tensió Torra-Buch
A partir d'aquí, el conseller d'Interior, Miquel Buch, era una de les carpetes que hi havia damunt la taula del despatx del president. Torra no ha amagat les crítiques a Interior per l'actuació dels Mossos en episodis com la resposta policial davant les protestes per la sentència contra els líders del procés. Tampoc el conseller ha dissimulat el seu descontentament per aquesta situació. De fet, Buch havia deixat clar que no tenia intenció de seguir com a responsable d'Interior aquesta tardor per no haver d'entomar, de nou sense el suport del president, les possibles protestes arran de l'aniversari de l'1 d'Octubre.
Buch, la feina del qual tot i les crítiques entre sectors independentistes ha rebut una valoració més positiva dins del departament, havia expressat aquesta voluntat a molts interlocutors als quals fins i tot havia apuntat la intenció de dirigir la seva activitat cap al món privat. Amb tot, el conseller no ha amagat el descontentament per la forma com Torra l'ha cessat avui del seu càrrec i que s'hagi emmarcat aquest canvi en la pugna amb el PDeCAT.
Substitueix a Buch, Miquel Sàmper, advocat i president del grup municipal de Junts a l'alcaldia de Terrassa, considerat proper Josep Rull -de fet, comparteix grup municipal amb Meritxell Lluís, esposa de Rull-, però també a Jordi Turull, la qual cosa no alterar els equilibris interns a JxCat.
Sàmper, que va ser president del Consell de l'Advocacia de Catalunya, és a més una persona coneguda en el món sobiranista. El seu nom va aparèixer durant el judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem quan un agent de la Guàrdia Civil el va acusar d'haver "incitat les masses" durant els escorcolls a la seu d'Unipost pocs dies abans del referèndum.
Revés al PDeCAT
Mentre Torra preparava la remodelació del seu Govern, ha estat el conflicte amb el PDeCAT el que ha acabat esclatants i interferint en els seus plans. Després del pols entre JxCat i el PDeCAT per la marca electoral, i després que el partit de David Bonvehí ha portat la nova formació de Puigdemont als tribunals, el president ha decidit enviar un missatge els demòcrates. Ha fet fora de l'executiu el càrrec més important que conservava el partit de Bonvehí i una de les dirigents en qui més confiança hi té dipositada aquesta formació, la fins ara consellera d'Empresa, Àngels Chacón. Chacón, de perfil pla i discret, era una consellera ben acceptada pel sector empresarial, i no apareixia entre els possibles canvis a l'executiu.
Per contra, la fins ara consellera sí figurava com un dels noms amb més possibilitats, junt amb l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, per encapçalar una possible candidatura en solitari del PDeCAT a les eleccions al Parlament.
Està per veure l'efecte que aquesta decisió tindrà en les ja atrotinades relacions entre JxCat i PDeCAT. El partit de Bonvehí ha convocat una roda de premsa per aquesta tarda després de la reunió de l'executiva nacional. De moment, membres de la cúpula del partit han reclamat "serenitat" abans de cap pronunciament. Això no obstant, des del PDeCAT ja s'han aixecat veus de protesta, com la de l'alcalde d'Igualada, que ha titllat d'"immerescut" el final de Chacón al Govern.
He tingut l'honor de treballar al costat de l'@angelschacon a Igualada, on la seva gran tasca la va convertir en un actiu polític del país, per la qual cosa fou nomenada consellera del @govern. Com a consellera a @empresacat, ha fet una gestió brillant amb un final inmerescut. pic.twitter.com/VSbnlJZGMz
— Marc Castells 🎗 (@marccastells) September 3, 2020
Substitueix a Chacón, l'exeurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa, un habitual de les travesses a conseller des que va abandonar la política europea. Durant la seva etapa d'eurodiputat i com a coordinador d'Economia del grup liberal, Tremosa va aconseguir desplegar una molt àmplia agenda de contactes a Brussel·les. Precisament aquest hauria de ser un dels objectius del seu nomenament, reforçar la veu del Govern de la Generalitat a Europa.
La peça clau: Borràs
Hi havia, però, una tercera carpeta damunt la taula de Torra. De fet, era la primera. El president no ha amagat en cap moment la voluntat de tornar a situar al seu costat com a membre del Govern Laura Borràs, persona de la seva màxima confiança des que van compartir despatx al Parlament junt amb Francesc Dalmases.
El seu objectiu era situar-la de nou a Cultura, però a més, amb la responsabilitat de portaveu. Borràs té el suport de Torra per aspirar a la candidatura a la presidència de la Generalitat per JxCat i aquesta funció li garantiria la màxima projecció.
Això no obstant, els plans de Torra han anat topant amb diferents obstacles, que finalment els han fet descarrilar. D'entrada, la resposta de Turull, que no ha acceptat que una de les seves peces al Govern, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, perdés el paper de portaveu. Turull no ha dubtat a plantejar un pols al president per aquest tema des de la posició que aquest sempre li ha atorgat com a conseller legítim de Presidència,
Equilibris al Congrés
A més, la marxa de Borràs plantejava una situació molt complexa a Madrid, on els diputats de JxCat apareixen dividits per la meitat arran del trencament amb el PDeCAT. L'absència de Borràs hauria atorgat molt més força el diputat i secretari d'organització del PDeCAT, Ferran Bel, i JxCat hi ha vist un risc massa gran a cedir aquest espai a un dels pesos pesats de la formació demòcrata.
Finalment i després de no aconseguir sortir-se'n amb una proposta alternativa, Torra ha hagut de renunciar al seu projecte. Cultura queda en mans d'Àngels Ponsa, també propera a Josep Rull i Jordi Turull, amb la qual cosa la veus dels presos de Lledoners no només queda preservada sinó reforçada.
Finalment, doncs, Torra ha fet la seva crisi de Govern, tot i que no la que hauria volgut, i el Tribunal Suprem serà l'encarregat de sentenciar si talla el cap d'un president en exercici per haver penjat una pancarta al balcó de la Generalitat.