L'operació que ha protagonitzat la Guàrdia Civil aquest dilluns contra els CDR, als quals es vol vincular amb delictes de terrorisme, ha marcat el discurs amb què el president, Quim Torra, ha obert a les 11 del matí el debat de política general al Parlament. La intervenció, que ja venia condicionada per l'expectació davant de la resposta a la sentència de l'1-O o per la causa contra el president per no despenjar els llaços grocs de la Generalitat, s'ha vist finalment capgirada, com ha reconegut el mateix Torra, per unes operacions policials que el cap de l'executiu català ha definit com a "fets gravíssims".

Ha estat en l'inici d'un discurs de dues hores, davant del qual el Govern ha volgut transmetre una imatge d'unitat tot i les discrepàncies estratègies que separen els socis. Els diputats de JxCat i ERC s'han reunit abans de començar el ple en una trobada conjunta, presidida per Torra i el vicepresident, Pere Aragonès.

"No toleraré mai que es vulgui associar un moviment radicalment democràtic amb el terrorisme. No ho permetré mai. Estem farts d'amenaces i que s'entri a casa dels catalans de matinada", ha advertit Torra en els primers minuts de la seva intervenció davant de l'hemicicle. El president ha lamentat el "silenci clamorós" d'una part de la societat espanyola i del món polític, amb una referència a l'absència del partit de Pablo Iglesias -"quan més el necessitem"-.

La resposta que el Govern prepara a la sentència de l'1-O ha quedat per al final de la intervenció, on ha assegurat que serà una resposta "en positiu". "Acabarem una etapa i en començarem una altra on prendrem la iniciativa", ha assegurat tot i que no ha concretat més en què consistirà aquesta iniciativa: "Ens toca acordar, avançar i traçar un horitzó amb l'ambició col·lectiva de la llibertat".

El president, que ha insistit que l'aposta pel diàleg no impedirà que el Govern segueixi exercint tots els drets que li siguin negats, ha acabat la intervenció reclamat "tota la il·lusió, confiança, coratge i complicitat" per "tornar-ho a fer", per aconseguir fer de la política l'art de l'impossible tal i com reclamava Vaclav Havel.

El debat de política general, el segon de Torra com a president no ha despertat l'interès mediàtic que sí havia suscitat els darrers mesos altres moments clau a la Cambra catalana. A la tribuna d'autoritats, segueixen el debat membres de l'equip de presidència i vicepresidència i la diputada al Congrés de JxCat Laura Borràs amb el senador Josep Lluís Cleries. No hi ha expresident dels Govern o el Parlament, ni altres dirigents polítics que no formin part de la Cambra, ni representants de les entitats independentistes, o de la societat civil.

El president ha explicat que abans de conèixer l'operació policial contra l'independentisme, la seva intenció era aprofitar la intervenció amb què obre el debat de política general per denunciar que "la democràcia espanyola fa aigües"; que la repressió política és una pràctica normalitzada i atiada per part del món polític; que es vulnera la presumpció d'innocència... 

Per aquesta raó, ha avançat que la greu crisi institucional a Espanya sobrevolarà el debat, ha denunciat "problemes molt greus en la separació de poders", ha ironitzat sobre la incapacitat de la política espanyola d'impulsar un govern de coalició -"qui és que té al·lèrgia a entendre's amb aquell que és diferent?", s'ha interrogat- i ha ironitzat sobre l'afirmació de Pedro Sánchez que no el deixaria dormir tenir Podemos dins del seu govern. "A Catalunya no hauríem dormit durant molts anys", ha reblat.

Torra, que ha insistit que la seva obligació és fer possible allò que demana la ciutadania i ha garantit que així ho farà, ha denunciat que Catalunya pateix un "ofec polític, però també econòmic, descarat i gens dissimulat".

Ha retret que, després que Pedro Sànchez va admetre a Pedralbes que el problema amb Catalunya era polític i només tenia una solució política i no per vies jurídiques, des de Madrid no s'ha fet cap proposta concreta en un any i mig.  "S'equivoquen si es pensen que la ciutadania de Catalunya és com un ramat d'ovelles. L'apoderament ciutadà dels catalans és absolut", ha advertit.

Ha ironitzat amb el fet que després de les presses que va mostrar el TSJC per convocar el judici contra ell pels llaços grocs el mateix dia del debat de política general -"una cursa plena d'irregularitats i errors processals per poder inhabilitar-me quan més aviat millor"-, ara s'hagi deixat aquella cita fins després de les eleccions generals del 10-N.

Tot seguit, el president ha desplegat els eixos de l'acció de Govern per capítols. Ha dedicat especial atenció a la denúncia del dèficit fiscal que pateix Catalunya que, segons ha advertit, fa inviable el país. "Això és el que no em deixa dormir, on podria estar el país sense aquest llast", ha lamentat.

El president ha insistit que les dades del 2015-16 mantenen el dèficit fiscal en un 8%, la qual cosa representa 16.000 milions d'euros anuals. Així mateix ha denunciat altres deutes pendents de l'Estat, com el 3.710 milions pendents de la disposició addicional tercera de l'Estatut i el 1.250 milions pendents del finançaments dels Mossos.

Necessitem pressupostos

La denúncia del dèficit fiscal ha conduït Torra a parlar dels pressupostos per apel·lar directament "a la responsabilitat dels grups de la Cambra" per poder aprovar els comptes. "Us demano: oblideu que tornem a estar en campanya electoral", ha reclamat tot subratllant els efectes que tindrà sobre la societat catalana el fet de no poder aprovar els comptes.

"Necessitem aquests pressupostos. No són els que desitgem. Però volem fer els millors pressupostos possibles. Per això, estem oberts a millorar-los amb l'aportació de tothom", ha garantit.

En aquest punt, s'ha obert a parlar de fiscalitat, tot i recordar que Catalunya té la pressió fiscal més alta de l'Estat espanyol, "més que suficient" per garantir els serveis que requereixen els ciutadans. Però ha admès que encara és possible fer un pas més. "No descartem reformes en algunes figures impositives", ha concretat.

Amb tot, ha deixat clar que no es pot incrementar impostos a Catalunya quan altres comunitats estan baixant la pressió fiscal i quan l'Estat no ha pagat els deutes amb la Generalitat.