El president de la Generalitat, Quim Torra, ha ordenat a la seva defensa, encapçalada per l'advocat Gonzalo Boye, que estudiï la presentació d'una denúncia contra el rei emèrit, Joan Carles I, la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein i "tots aquells que d'una forma o altra hagin participat, ajudat, cooperat o encobert les pràctiques corruptes" que suposadament haurien comès i que s'han publicat les últimes setmanes.
En aquest sentit, Torra ha subratllat que "la corrupció s’ha de perseguir amb independència de qui hi participi" i ha recordat que tothom és igual davant la llei. De fet, considera que fins i tot la Casa Reial hauria de respondre civilment pels diners desviats.
En un comunicat, Torra ha assenyalat que, malgrat les dificultats d’una denúncia d’aquestes característiques, "no es pot mirar cap a una altra banda davant de fets tan greus dels que presumptament serien responsables no només el rei emèrit, sinó un grup rellevant de persones que no compten amb inviolabilitat".
El president Torra i Felip VI van coincidir al Saló de l'Automòbil del 2019 | Sergi Alcàzar
Per això, el president ha donat instruccions als serveis jurídics perquè la denuncia intenti determinar tots els fets, qui hi hauria participat, qui n'ha de respondre penalment i qui n'ha d'assumir la responsabilitat civil.
La responsabilitat civil 'ex delicto', segons Torra, correspondria, en primer lloc, als que acabin essent autors dels fets i, després i subsidiàriament, a la mateixa Casa Reial, que és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, amb capacitat per obligar-se i sense inviolabilitat que, arribat el cas, permeti exigir-li responsabilitats 'ex delicto'.
La responsabilitat civil 'ex delicto' és un mecanisme que l'ordenament jurídic estableix a fi de garantir la reparació econòmica dels perjudicis causats. En aquest cas, la denúncia demana que l'Emèrit, la Casa Reial i els altres possibles implicats compensessin econòmicament les seves irregularitats.
Més pressió sobre la monarquia espanyola
Aquesta denúncia, si s'acaba presentant, augmentaria la pressió contra Joan Carles I i, de retruc, contra la monarquia espanyola, la qual cada dia que passa és més qüestionada.
Sobre el Rei Emèrit ja pesa una investigació oberta per la justícia suïssa respecte una donació de 100 milions d'euros que l'Aràbia Saudita va fer a una fundació panamenya, que té com a primer beneficiari a Joan Carles. Aquests diners serien comissions a canvi d'una rebaixa del 30% que les empreses espanyoles que s'encarreguen de la construcció de l'AVE de la Meca haurien fet a les autoritats saudites.
Imatge de Joan Carles amb el seu fill Felip VI | Gtres
A més, la fiscalia Anticorrupció va rebre fa pocs dies tota la informació per part de la fiscalia suïssa i hi va trobar indicis de delicte. Posteriorment va iniciar una investigació, la qual podria acabar amb les al·legacions davant del Tribunal Suprem.
I Felip VI?
Tot i els esforços de la Casa Reial i, també, el govern espanyol del PSOE i Unidas Podemos per desvincular l'actual Rei del seu pare, el setge cada cop s'estreny més sobre la institució de la monarquia.
Felip VI i la seva dona Letizia en la desfilada militar del Dia de la Hispanitat | Gtres
Precisament aquest divendres el diari El Mundo publicava una carta de Corinna dirigida a la Casa Reial en què l'empresària alemanya assegurava que l'actual monarca s'havia quedat amb un Ferrari que el príncep d'Abu Dhabi, Mohammed bin Zayed Al-Nahyan, havia regalat a la monarquia espanyola.
A més, també recordava que tant Felip com la seva primogènita, Leonor, constaven com a beneficiaris de la fundació panamenya amb la qual l'Emèrit havia rebut els 100 milions d'euros procedents de l'Aràbia Saudita.