La gestió de les residències ha estat una de les lloses més grans que ha patit el Govern durant els mesos més durs de la pandèmia de la Covid-19. I l'Executiu català ha volgut deixar clar quin ha estat un dels principals problemes que explica el catastròfic balanç de víctimes mortals en els centres residencials: l'infrafinançament per part de l'Estat espanyol.

Així ho ha recordat el president de la Generalitat, Quim Torra, en l'inici del ple monogràfic sobre residències que ha començat aquest dimarts al Parlament. "L'infrafinançament de l'Estat espanyol en general i també en l'àmbit de dependència ha estat un condicionament d'aquests resultats: anys i anys de vulnerar la llei de dependència no assumint la responsabilitat que els obliga la llei", ha retret en la seva intervenció.

Torra també ha retret al govern de Pedro Sánchez la recentralització de les compres en l'aplicació de l'estat d'alarma, la qual ha qualificat de "nefasta", i l'ha situat com a principal explicació del retard de l'arribada de material essencial a les residències. Tot i això, el president ha assegurat que el govern que presideix va actuar "des del primer moment" i ha donat xifres sobre la gestió en residències.

 

Segons ha explicat, durant la pandèmia el Govern ha realitzat 106.000 proves PCR a residents i treballadors dels centres residencials, ha intervingut 13 espais on s'ha canviat l'empresa gestora, ha traslladat 2.472 residents a altres centres i ha retornat al seu domicili 681 persones. A més, ha realitzat 7.000 intervencions telefòniques, 1.000 presencials de salut pública i 500 desinfeccions a residències. Torra ha afegit que s'han repartit 8 milions d'unitats de material de protecció.

Les residències com a arma política

Al marge del balanç sobre la gestió de les residències, el president Torra ha fet una crida als diferents grups parlamentaris a no utilitzar la situació de les residències "com a arma partidista d'erosió política". Torra ha assegurat que això seria "irresponsable" i "deterioraria" l'opinió pública sobre els professionals que tenen cura de les persones amb més vulnerabilitat.

A més, el cap del Govern ha recordat que "aquest virus ha afectat d’igual manera tots els centres residencials de tota Europa". "I m'atreviria a dir, que de tot el món", ha afegit i ha comentat que el coronavirus ha afectat més en el sistema de residències de gent gran d'Espanya que no pas el de Catalunya, "en la majoria dels casos".

Quim Torra - Parlament - Sergi Alcázar

El president Torra després de la seva intervenció al Parlament | Sergi Alcàzar

Amb el rebrot del Segrià ben present, el president ha instat a no relaxar-se, "sobretot en les residències" i ha advertit que l'Executiu s'està preparant "per a una nova onada a la tardor". En aquest sentit, ha anunciat una dotació de gairebé 100 milions d’euros per "blindar els centres" i frenar els contagis si el virus entrés.

"Només amb les lliçons apreses és possible corregir i millorar la situació. Que mai res ni ningú ens robi les abraçades que els devem", ha conclòs en referència a la gent gran que ha perdut la vida durant la pandèmia.

Ja en el torn de rèplica, Torra s'ha mostrat indignat per l'acusació del diputat socialista Raúl Moreno que el Govern va aprofitar la pandèmia per fer política independentista: "La Generalitat només ha tingut l'objectiu de salvar vides i protegir la salut de la població".

El Homrani: entre la crítica i l'autocrítica

En un sentit similar s'ha expressat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que ha intervingut en el ple just després del president Torra. El conseller ha demanat un debat honest, sincer, i serè i també desitjat que els parlamentaris oblidin "colors i sigles", tot i admetre que no sabia si serà possible. "La ciutadania mereix que ens focalitzem en la cura i el benestar de la gent", ha aclarit.

Entrant ja en matèria, El Homrani també ha apuntat a l'infrafinançament del govern espanyol, arribant a dir que "tant se val qui governi a l’Estat, en aquesta matèria sempre han actuat igual". En aquest sentit ha situat en quasi 400 milions a l'any el dèficit per part de l'Estat.

Chakir El Homrani - Parlament - Sergi Alcázar

Imatge de la intervenció del conseller El Homrani al ple sobre les residències | Sergi Alcàzar

El Homrani ha revelat que el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, li va prometre un paquet d'EPIs que mai van arribar. "Fins i tot vaig enviar dues cartes de les quals encara estic esperant la resposta", ha assenyalat.

Per altra banda, també ha acusat els grans operadors, que fan que el sector social estigui "atomitzat", segons ha dit. Sobre els operadors també ha denunciat que "de vegades posen el benefici per davant de la qualitat del servei".

Tanmateix, el conseller també ha volgut fet un punt d'autocrítica i s'ha disculpat amb totes aquelles persones "que hagin sentit que no hem arribat i que s'hagin sentit soles". "Cal fer una mirada autocrítica per donar una millor resposta", ha instat.

Per últim i més enllà de la gestió de la Generalitat, El Homrani ha volgut recordar el context internacional en el qual s'ha estès el coronavirus recordant que "la covid no va nèixer en una residència, sinó que hi va entrar". També ha reconegut que "Catalunya no estava preparada per aquesta pandèmia", tot i que ja matisat que "ningú ho estava".

Atenció sanitària "directa" a les residències

Al seu torn, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat l'aposta del Govern per un model d'atenció sanitària "directa" a les residències. Vergés ha insistit amb la idea que "el personal d'atenció primària ha de ser més a la residències".

Alba Vergés - Parlament - Sergi Alcázar

La consellera de Salut, Alba Vergés, durant la seva intervenció al ple monogràfic sobre les residències | Sergi Alcàzar

Vergés també ha volgut fer valdre les "bones notícies" que s'han produït durant la crisi sanitària i ha posat com a exemple les 10.805 persones grans que s'han recuperat de la Covid-19. 

La consellera de Salut també ha volgut recordar a la cambra catalana "el context en què es va produir la situació a les residències", fent referència al pic de contagis i morts que hi havia als centres sanitaris d'arreu del país durant els mesos de confinament.