Ha esgotat fins a l'última hora del termini que va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per impugnar la sentència per desobediència que li va imposar el desembre passat, per la qual l'inhabiliten durant un any i mig. Finalment aquest migdia, la defensa de Quim Torra ha presentat el corresponent recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Entre d'altres, denuncia que la sentència ja estava escrita i que ha estat víctima d'una "persecució política". 

L'escrit, de 307 pàgines, demana al Suprem que "anul·li" la sentència del TSJC, que l'inhabilita per un any i mig, i en dicti una de nova "absolent" el president del delicte de desobediència. 

El document enumera tot un seguit de vulneracions, fins a dotze, que els advocats del president consideren que s'han produït. La primera, el dret a un jutge imparcial. Concretament, posa de manifest el biaix de diversos membres de la Junta Electoral Central, així com del magistrat que va instruir el cas i del tribunal que va jutjar-lo, pels seus posicionaments públics contra el procés. "Parlem d'una clara intencionalitat política que té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política, tant dels denunciants, que actuaven a instàncies dels seus adversaris polítics, com del Tribunal", afirma el recurs. 

Seguint aquest fil argumental, denuncia que l'única voluntat de tot el procediment ha estat "apartar il·legalment i il·legítimament el president Torra dels càrrecs que, democràticament, ostenta". És en aquest punt on manifesta que "el judici oral no constituïa un veritable debat, perquè el veredicte ja estava predeterminat". 

En paral·lel, l'equip de defensa de Torra sol·licita que "en garantia dels drets enunciats, singularment el de participació política, presumpció d'innocència, a doble instància penal, així com a la tutela judicial efectiva, s'acordi la suspensió cautelar de qualsevol dels efectes associats a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya" fins que no es resolgui el recurs avui presentat. I que es comuniqui la decisió al Parlament, a la Junta Electoral Central i a la de Barcelona.