El president Quim Torra ha criticat aquest divendres la taula de diàleg entre els governs central i català, que ha definit com a "foto de conveniències polítiques", i ha apostat per impulsar un procés de "secessió unilateral", que "està permès internacionalment".
Torra ha participat en una taula rodona titulada Transformació democràtica de conflictes, dins de les jornades organitzades a Sant Sebastià per diversos organismes internacionals i els col·lectius bascos Fòrum Social Permanent i Bake Bidea per reflexionar entorn del desè aniversari de la Declaració d'Aiete, que va precedir a la fi del terrorisme d'ETA.
Un acte amb Ibarretxe
El president català, que ha intervingut des de Girona per videoconferència, ha compartit debat amb altres representants independentistes bascos i catalans: l'exlehendakari Juan José Ibarretxe i els representants de moviments socials Jordi Cuixart i Amalur Álvarez, portaveu de Gure Esku, associació que promou l'autodeterminació d'Euskadi.
Sense amb prou feines al·lusions a ETA i al cap de deu anys transcorreguts des que va posar fi al terrorisme, el debat s'ha centrat en les reivindicacions independentistes dels quatre ponents, moderats pel diputat nacionalista escocès Stephen Gethins.
Sentència sobre el Kosovo
El més explícit ha estat Quim Torra, que ha al·ludit a una sentència del Tribunal de la Haia sobre Kosovo per justificar un procés independentista unilateral, en argumentar que una secessió sense acord "no és està prohibida".
"Espanya no permetrà mai ni reconeixerà el dret d'autodeterminació dels pobles, caldrà anar a una secessió unilateral, que està permesa internacionalment, acompanyada per un exercici de desobediència", ha indicat l'expresident.
Bretxa en un sistema polític
En la seva opinió, només els "moviments nacionals basc i català" podran causar una bretxa en un sistema polític que "és fruit d'una reforma i no d'una ruptura", la qual cosa va permetre mantenir en l'Estat espanyol "estructures franquistes i feixistes".
Per la seva banda, Ibarretxe ha rememorat l'intent de llançar un procés independentista acordat que va ser el denominat "pla Ibarretxe", amb el qual es va aconseguir, ha dit, "elevar al campament base el concepte de dret a decidir".
"Ho vam intentar i no ho vam aconseguir, no estic per donar consells a ningú", ha dit l'exlehendakari als representants catalans, als qui ha reconegut l'"exemple de dignitat en termes polítics" que han donat en impulsar el procés.
"Heu patit una vulneració de drets humans individuals i col·lectius de llibre, no per les idees que teniu, sinó per haver volgut desenvolupar-les de forma democràtica", ha afegit Ibarretxe.
Cuixart parla de la societat civil
El president d'Omnium Cultural, Jordi Cuixart, ha subratllat el paper de la societat civil en el procés independentista català, que es va tractar de dur a terme "malgrat els partits polítics"
Ha advocat per no "rebaixar les expectatives" que van portar els nacionalistes catalans a exercir "un dels majors actes de desobediència civil" desenvolupats a "tot Europa", en al·lusió al referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
Cuixart ha al·ludit a la Conferència d'Aiete, de la qual es pot extreure l'ensenyament que "no pot haver-hi vetos" en un procés d'aquest tipus i que resulta necessària la implicació de la comunitat internacional, que "més ràpid que tard" haurà d'implicar-se també en el conflicte de Catalunya.
L'exlehendakari Juan José Ibarretxe; el president Quim Torra; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Ciuxart; la portaveu de Gure Esku Dago, Amalur Álvarez; i el membre del Partit Nacionalista Escocès, Stephen Gethi / EFE