Un altre cop la sala de plens del Tribunal Suprem. La mateixa sala on fa un any i mig va començar el judici als líders del procés. La mateixa on fa 82 anys va ser jutjat el president Lluís Companys pels fets del 6 d’Octubre. El mateix marbre de vetes grises i les mateixes parets endomassades de color bordeus.
Aquest cop, però, els cinc jutges vesteixen mascaretes negres, amb una petita balança a un costat. No hi és Manuel Marchena, però sí Andrés Martínez Arrieta, que presideix el tribunal, Juan Ramón Berdugo, que és el ponent, i Antonio del Moral. Al fons de la sala ha reaparegut una creu immensa, tallada els anys quaranta per un pres republicà, que durant el judici al procés havia desaparegut perquè l'estaven restaurant. Al costat de la porta hi ha penjades unes instruccions higièniques per la Covid.
El president, Quim Torra, s’asseu en primera fila del públic. Amb mascareta quirúrgica blanca. Gairebé no mou ni un múscul durant la vista sobre la seva inhabilitació, que s’allarga poc més d’una hora.
No és habitual que els acusats estiguin presents a la vista de cassació, però Torra ha deixat clar que volia anar a mirar els jutges als ulls mentre es plantegen si, per primer cop, aparten un president en exercici del seu càrrec per haver penjat una pancarta. També volia parlar. Però això ja era massa.
Barricada de bancs
Mirar als ulls dels jutges tampoc és tan fàcil. Entre Torra i el tribunal, en l’espai que l’any passat ocupaven els líders del procés asseguts en quatre bancs, aquest dijous hi ha literalment una barricada de bancs. N’hi ha vuit. Tants, que amb prou feines ningú s’hi podria asseure perquè gairebé no hi ha espai entre ells.
Perquè el jutge quedés en el camp de visió de Torra, ha calgut situar-lo en un lateral de la sala i no en l’espai central. Al seu costat, en l’altre extrem del banc, el vicepresident, Pere Aragonès. A l’altra banda del passadís, la consellera de Presidència, Meritxell Budó. Tots tres han entrat a peu per la porta principal del Tribunal Suprem i han esperat en un despatx que comencés la vista.
Torra, Budó i Aragonès, a la porta principal del Suprem / EFE
La resta de diputats i dirigents polítics i de les entitats que l’han acompanyat fins a la porta s’han quedat fora del palau. A la sala de plens, d’accés molt restringit per la Covid, hi ha 10 periodistes, i 12 persones més, entre treballadors del jutjat i públic. En total, 25 persones.
Torra observa el jutge, rere la barricada de bancs, amb els braços plegats, mentre l’advocat Gonzalo Boye defensa amb vehemència i convenciment els arguments del seu recurs. Curiosament, Boye, usuari compulsiu de les xarxes i possiblement un dels advocats més connectats de l'Estat, no utilitza ordinador. Totes les notes en fulls de paper.
Gonzalo Boye i Isabel Elbal, durant la vista al Suprem / EFE
“Som aquí perquè pensem que som a temps de fer les nostres al·legacions i que vostès no han pres encara una decisió”, explica l’advocat, que desconcerta el tribunal assegurant que Torra no ha nascut a Espanya. Al costat, la seva companya Isabel Elbal l’assisteix en la intervenció.
Boye desplega l’argumentari. Està en joc el dret a la participació política, explica. I segueix: la vulneració de garanties, la tutela judicial efectiva, la previsibilitat, la llibertat d’expressió... La proporcionalitat. A mesura que es consumeixen els seus 20 minuts, accelera la riuada d’arguments. Acaba gairebé com ha començat. Subratllant la solidesa del seu recurs —“hem fet un gran esforç”— i mostrant la preocupació que alguns mitjans diguin que el tribunal ja ha pres una decisió, a més de deixar anar —com qui no vol la cosa— que li han tornat a entrar al despatx. Que quedi dit.
Un acte polític
Tot seguit arriba el torn de l’acusació particular, de Vox. Per més que Torra intenti estirar el coll, li resulta impossible veure l’advocada i vicesecretària jurídica del partit d’ultradreta Marta Castro. Tampoc és una de les mirades que buscava.
“S’ha omplert la boca de dir que és un acte polític”, retreu la vicesecretària jurídica de Vox, que acusa Torra de fer d’aquest judici “màrqueting polític”.
Quan arriba el torn de la fiscal, Pilar Fernández, el president, rere el mur de bancs, amb prou feines li pot veure els cabells. Els arguments de la fiscalia segueixen la mateixa música que l’acusació particular de Vox. Rebutja les qüestions prejudicials. Ni tan sols esgota el seu temps.
Tot plegat es ventila en una hora. Boye intenta replicar les acusacions, però Martínez Arrieta li recorda que la vista de cassació no contempla el dret de rèplica.
De vultu tuo iuidicium...
S’aixeca la sessió. Els jutges abandonen la sala per una porta del fons, diferent de la que utilitza el públic. Torra, amb una carpeta blava sota el braç, surt per una porta lateral encapçalada per una inscripció: De vultu tuo iuidicium meum prodeat; oculi tui videnat aequitates. El salm de súplica d’un home perseguit i acusat injustament: “Sentencieu vós mateix la meva causa, i mireu qui té raó”.
Després de comentar uns moments amb Boye i Elbal el desenvolupament de la vista, el president marxa cap al centre cultural Blanquerna on té previst fer una declaració institucional en català, castellà i anglès.
“No seré jo qui aboqui el país a eleccions irresponsables”, adverteix des dels baixos de la delegació del Govern a Madrid, el mateix espai que van assaltar un grup d’ultradretans l’11 de setembre del 2013, i que tot i ser condemnats per aquells fets no han arribat mai a entrar a la presó.
Aquest migdia a la sala d’actes de la delegació tampoc hi havia premsa, a causa de la Covid. La intervenció del president ha estat només una declaració. Avisa a l'Estat sobre els efectes de fer saltar pels aires un govern en plena pandèmia.
Com ho aguantem?
Finalment, Torra junt amb la consellera de Presidència es dirigeixen a correcuita a l’estació d’Atocha per agafar el tren a dos quarts de tres. El vicepresident Aragonès ja hi és. Viatja en un altre vagó. Torra, encara impressionat pel moment que acaba de viure, ocupa una minúscula sala preferent del tren, amb Budó i la diputada Laura Borràs, i el pinyol del seu equip. "Com és possible que aguantem això? Com no som capaços d'enfrontar-nos a un Estat que arriba fins a aquest punt?", s'ha preguntat Torra en unes declaracions a TV3.
Torra, entre la diputada Laura Borràs i la consellera Meritxell Budó, al vagó de l'AVE / ML
L'arribada de la delegació catalana és com una riuada amb el tren a punt de sortir. Les inhabilitacions en ple debat de política general s’assemblen a una gimcana i situacions de transcendència històrica s’esberlen pel pes dels detalls quotidians. Avui, Torra —de moment— no s’ha quedat sense el títol de president, però ha estat a punt de quedar-se sense dinar, perquè les restriccions de la Covid impedeixen distribuir menjar al tren. Per sort, l’eficiència dels serveis de protocol ho tenien previst. I el president ha pogut dinar un entrepà de truita —a la francesa— mentre torna a Barcelona i després de mirar als ulls als jutges que han de decidir si l’inhabiliten per no haver retirat una pancarta del Palau de la Generalitat. A dos quarts de sis, ja és a Barcelona.