L'expresident del Govern Quim Torra ha decidit plantar el Tribunal Suprem. Torra ha comunicat que no pagarà els 8.500 euros que sumen les tres multes imposades per la Junta Electoral Central (JEC) per l'exhibició de llaços grocs en façanes d'edificis públics.
L'alt tribunal ha desestimat els recursos presentats per Torra contra tres acords de la JEC de l'any 2019 que el multaven per incomplir el "deure de neutralitat política dels poders públics en període electoral".
Davant aquesta decisió, l'expresident ha fet una rèplica a través del seu perfil de Twitter assegurant que, "per descomptat", no té intenció de pagar-les. "Era el meu deure fer públic que al seu Estat, com va denunciar l'ONU, es persegueix els dissidents i s'empresona a qui discrepa", ha afegit.
En el tuit Torra també els ha retret el tractament que rep, on es refereixen a ell com a "Joaquim Torra": "Per vostès, el president Torra; rectifiquin", els ha demanat.
D'altra banda, en una altra publicació, ha demanat a la comunitat de Twitter que l'ajudin a "fer trending topic" l'etiqueta "nefast 155" en relació amb les declaracions que va fer durant la diada de Sant Jordi de 2019 i per les quals se li ha imposat una de les multes.
Les tres multes, un total de 8.500 euros
L'alt tribunal ha confirmat dues multes de 3.000 euros i una de 2.500, ja que ha considerat que es tracta d'acords "conformes a dret" i veu les sancions "proporcionals". Les multes són, a més de per l'exhibició dels llaços grocs i altres símbols "partidistes", per l'emissió d'un missatge institucional per Sant Jordi amb contingut "coincident" al de formacions polítiques que es presentaven a les eleccions i per un correu dirigit a funcionaris.
La sala contenciosa administrativa sosté que, en el cas de l'exhibició de llaços grocs i estelades, aquests no representen a tots els ciutadans de Catalunya i afavoria algunes formacions polítiques que es presentaven a les eleccions espanyoles.
Pel que fa al missatge de Sant Jordi, el Suprem creu que va fer "manifestacions incompatibles amb el seu deure de neutralitat" en període electoral i que no es pot emmarcar en la llibertat d'expressió. "Els drets fonamentals no estan concebuts com a instrument dels poders públics, sinó com a mitjà de protecció dels ciutadans", diu la sentència.
En relació amb el tercer acord, sobre el correu electrònic dirigit a funcionaris de la Generalitat també per Sant Jordi, el Suprem diu que parlar de "nefast 155" o "d'exili" del president Carles Puigdemont és una "valoració política d'uns fets".
El Suprem remarca que són fets que no serien sancionables si no fos perquè es van produir durant una campanya electoral, subjecta a un règim jurídic específic.
Imatge principal, Quim Torra / ACN