"Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític. Arriba al seu final". Quan a les 12 del migdia el president, Quim Torra, ha començat a llegir la seva declaració institucional a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat la política catalana s'ha congelat uns instants. La imatge d'unes eleccions imminents ha provocat més d'un esglai, fins i tot entre aquells que coneixien el contingut de la declaració del president.

El vicepresident, Pere Aragonès, n'havia estat informat per Torra un quart d'hora abans al Palau de la Generalitat. Coneixien el contingut els consellers de JxCat als quals el president havia reunit prèviament per comunicar-los la decisió, i el president del PDeCAT, David Bonvehí, que també havia estat convocat al Palau. També estaven informats de la seva decisió els presos, amb qui Torra s'havia reunit al Parlament hores abans aprofitant la seva presència a la cambra catalana per intervenir a la comissió del 155. I ho sabia el president a l'exili, Carles Puigdemont. Però, fins i tot, entre els qui estaven al corrent de la decisió final, les primeres paraules del president han provocat certa sorpresa.

Crisi al Parlament

La tempesta s’havia desencadenat dilluns al matí quan, després d’un cap de setmana atapeït de contactes amb ERC, es va anunciar que el secretari general del Parlament, Xavier Muro, havia executat la decisió de la JEC i havia retirat l’acreditació de diputat al president.

Aquella mateixa tarda, després d’una agitada sessió amb noves reunions de la mesa i tensió entre el president, Roger Torrent, i el vicepresident, Josep Costa, el Parlament va fer la primera votació sense Torra.

Abans, però, el president de la Generalitat havia protagonitzat un darrer intent de frenar la situació amb una intervenció davant l'hemicicle en què va advertir que s’estava posant en risc les institucions. Només els diputats de JxCat van aplaudir les seves paraules i el silenci d’ERC es va convertir en la imatge gràfica del trencament entre els dos socis de Govern.

Tot seguit, Torra es va dirigir al seu despatx del Parlament on va fer evident la profunda irritació amb aquesta decisió. No era l’únic. L’enuig amb ERC el van mostrar també els consellers de JxCat i la cúpula del grup. La imatge d’unes eleccions anticipades i d’una crisi de Govern que deixés fora a ERC començava a prendre cos. Aquell vespre ningú tenia cap dubte que la legislatura penjava d’un fil i que qualsevol d’aquests escenaris es podria acabar materialitzant.

En aquest context es va celebrar la reunió del grup parlamentari als despatxos del Parlament. Torra va voler escoltar tots els diputats. Es van repetir les veus reclamant crisi de Govern i eleccions. Era el parer de diputats més contundents del grup, de l'entorn més proper a Torra, però també de consellers com Damià Calvet o persones de màxima confiança de Puigdemont, com Elsa Artadi.

Enfront d’aquests, altres veus van defensar la necessitat d'evitar el trencament i tirar endavant els pressupostos per superar una situació de pròrroga des del 2017.

La intervenció de Puigdemont va ser una de les darreres. A través de videoconferència, va advertir que JxCat contradiu el seu discurs a favor de la unitat si aposta pel trencament amb ERC i va cridar a demostrar que el grup de Junts és el que aposta per "l’actitud més responsable".

L’endemà hi havia prevista l’anada dels presos al Parlament. Aquesta circumstància no va resultar aliena, segons un parer molt general, a la decisió de posposar qualsevol decisió.

Les intervencions dels presos a la comissió apel·lant a la unitat, i en particular les de Jordi Turull i Quim Forn, criticant les imatges de tensió del dia anterior entre JxCat i ERC, van resultar decisives. També les reunions que el president va mantenir a la tarda amb tots ells mentre eren al Parlament.

Dimarts al vespre, l'opinió general era que, malgrat la profunda irritació de Torra, la tempesta s'acabaria superant sense trencament, que la intervenció dels presos havia tingut un efecte balsàmic. Però a les onze de la nit els consellers van rebre un avís de canvi d'agenda i a dos quarts de 12 de la nit es va anunciar que al migdia el president faria una declaració institucional. De nou, es van disparar les alarmes i així s'ha mantingut al llarg del matí de tensió d'aquest dimecres en què ERC, sense saber què pensava anunciar Torra, l'ha advertit públicament sobre les conseqüències d'una acció unilateral.

Finalment, però, el president ha anunciat que l'acord amb ERC estava esgotat, però ha assegurat que les eleccions no es convocaran fins després d'aprovar els pressupostos.

La legislatura ha obtingut un nou marge fins als 18 de març quan els pressupostos arribaran al ple del Parlament, això sempre i quan cap grup demani un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, la qual cosa allargaria un mes el termini. I, evidentment, en el benentès que el Suprem no s'avanci i acabi inhabilitant Torra abans que els pressupostos concloguin tot el seu recorregut parlamentari.