El president Quim Torra ha respost amb contundència un tuit sobre la immersió lingüística a l'actual regidor de l'Ajuntament de Barcelona i exprimer ministre francès, Manuel Valls. En el tuit, Torra recorda a Valls els seus "avantpassats" catalans, al·ludint al seu pare barcelonès, Xavier Valls, i denuncia la seva actitud "perversa" cap a les diverses llengües que es parlen a França.
Renegar d'un mateix
En el tuit original, el regidor de Barcelona pel Canvi celebra que el Tribunal Constitucional francès hagi decidit tombar la llei d'immersió lingüística: "És lògica, coherent i una bona notícia per a la República". Malgrat ser un comentari incendiari, no s'allunya pas de la seva línia de política jacobina. De fet, la celebració de Valls imita la dels 60 diputats de l'actual president francès, Emmanuel Macron, que van portar la llei innovadora al Constitucional de París.
Per la seva banda, Torra ha lamentat la persecució de les llengües minoritzades, un fet encara més greu quan es tracta d'un actor polític amb tant ressò i descendència catalana, una llengua que ell mateix parla, fet que denota "odi cap a un mateix".
El TC, en contra la diversitat lingüística
Immediatament després, Valls ha volgut rematar la jugada tuitant de nou: "La llengua de la República és el francès", parafrasejant l'article 2 de la seva Constitució. De fet, a la sentència, el TC va argumentar que, tot i que l'article 75.1 de la constitució diu que "les llengües regionals són part del patrimoni de França", la protecció d'aquestes llengües s'ha de subjugar sempre a l'article 2 esmentat anteriorment.
Més concretament, el Tribunal Constitucional francès ha tombat dos articles nuclears de la llei que protegeix i promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, el cors o el bretó. Aquesta llei, coneguda com la llei Molac, pel diputat bretó que la va impulsar, Paul Molac, es va aprovar el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional Francesa per 247 vots a favor i 76 en contra.
Ara, aquest organisme ha considerat inconstitucional l'article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d'una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l'article 9, que permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès.
Foto principal: Manuel Valls / Europa Press