La reunió que avui han celebrat els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez ha destacat més pels gestos que no pas pels resultats. De fet, de resultats amb prou feines n'hi ha hagut, més enllà d'activar les comissions bilaterals i de reconèixer que hi ha un problema polític que s'ha de resoldre políticament. Però de gestos n'hi ha hagut per donar i per vendre, tants que alguns fins i tot no han aconseguit el resultat que es proposaven.

En plena onada de calor i amb un sol esclatant, el matí madrileny que ha acollit Torra ha estat més càlid que la fosca tarda amb què es va trobar Carles Puigdemont el 20 d'abril del 2016, quan es va celebrar la darrera entrevista entre el president de la Generalitat i el president espanyol, aleshores, Mariano Rajoy. Aquell dia, Puigdemont va haver de saltar del cotxe sota una intensa pluja abans d'arribar a posar-se a cobert -de la pluja- a la Moncloa. 

Per acudir a la cita, Torra s’ha plantat a la solapa un llaç groc de dimensions notables, impossible de passar desapercebut, just a sota del pin de la Generalitat. Ha arribat amb la intenció de "parlar de l'elefant", aprofitant la intimitat d'una conversa privada i l'hi ha volgut deixar clar al seu interlocutor des del mateix l'instant en què ha baixat del cotxe. Sànchez ha sortit a rebre'l a la porta, però no ha anat més enllà. No ha baixat ni un graó per donar-li la benvinguda. A la seva dreta hi havia una bandera espanyola, a l'esquerra, una senyera.

Això sí, quan tots dos s'han trobat davant l'accés de l'edifici, han protagonitzat una llarga i somrient encaixada de mans al ritme del so dels obturadors de desenes de càmeres. Torra i Sánchez han fet durar 13 segons la seva encaixada davant la porta. La de Puigdemont i Rajoy amb prou feines va arribar als 3 segons. També és cert que la intensa pluja d'aquella tarda del 2016 no va motivar especialment els fotògrafs a reclamar allargar l'escena.

El president no ha arribat amb les mans buides. Venia proveït d'una ampolla de ratafia i dos llibres. També duia sota el braç un dossier marró amb els punts que volia abordar -el diagnòstic de la situació, la metodologia per superar L'atzucac polític i el calendari dels treballs-. El 2016, Puigdemont es va presentar a la Moncloa amb un llistat amb 46 reclamacions, el doble de les 23 amb què s'havia arribat quatre anys abans Artur Mas. Puigdemont va marxar amb un exemplar de El Quixot i Torra, amb un llibre sobre la Moncloa.

Tan bon punt ha començat la trobada els respectius comptes de Twitter s'han dedicat a proclamar als quatre vents la notícia. La reunió ja per si sola era un èxit. Un intent de normalitzar la crisi política més important que ha viscut la democràcia espanyola. Les imatges han volat amb intensitat per les xarxes: Els presidents a les escales, els presidents al saló Tàpies, els presidents passejant pels jardins de la Moncloa i festejant a la mateixa font que ho van fer Antonio Machado i Guiomar -una visita, per cert, que Torra ja portava al cap des que Sánchez li va parlar de la font durant la inauguració dels Jocs Mediterranis-.

El community manager de Sánchez, portat per l'entusiasme fins i tot ha piulat en català, la qual cosa ha provocat una repassada d'una part de les xarxes no precisament entusiasmades per l'exhibició lingüística. Per acabar-ho d'adobar, la piulada reclamava una solució política per a un problema polític, just les mateixes paraules de Torra, tot i que els dos presidents els atorguen un sentit radicalment diferent, com ha pogut constatar el cap de l'executiu català.

Pel que fa la durada, no hi ha hagut massa diferència amb les anteriors. La reunió entre Torra i Sánchez s'ha allargat dues hores i quart, la trobada entre Puigdemont i Rajoy, va durar dues hores i vint minuts. També aquesta cita del 2016 va ser deu minuts més breu que la que havia mantingut Rajoy amb Artur Mas el 2012.

En acabar la conversa i la passejada, Sánchez ha acompanyat Torra, aquest cop sí, fins a la porta del cotxe. El president s'ha dirigit a la delegació del Govern, al centre cultural Blanquerna, mentre la vicepresidenta, Carmen Calvo, des de la sala de premsa de la Moncloa donava per refetes les relacions amb la Generalitat a cop de comissió bilateral, una versió força diferent de la que ha explicat la delegació catalana.

Atapeïda de gestos i símbols i amb discursos contradictoris dels dos interlocutors, la reunió tot just havia acabat i ha aconseguit convertir-se en una font de conflictes per als dos protagonistes. Mentre Sánchez ha intentat fer-se amb la bandera de la recuperació del diàleg, Torra s'ha hagut de dedicar a fons a explicar per què ha estat una cita que mereixia una valoració positiva per haver-se celebrat si la reivindicació d'un referèndum no ha aconseguit avançar ni un mil·límetre. Això sí, la reunió ha aconseguit que tant ERC, com PDeCAT i la CUP coincidissin a criticar-la.