El president, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, i tot el Govern de la Generalitat han anat aquest 1-O a Sant Julià de Ramis, el municipi on havia de votar Carles Puigdemont el dia del referèndum i on la policia va protagonitzar una de les càrregues més contundents. Mentre per tot el país els CDR protagonitzaven actes de protesta, el Govern ha escoltat a Sant Julià un manifest dels comitès i el crit insistent dels presents: "El poble decideix, el Govern obeeix". "Amics dels CDR, que colleu i feu bé de collar", els ha dit Torra saludant-los en prendre la paraula.
Durant el seu parlament, el president ha insistit, com està reiterant els darrers dies, a reclamar que es recuperi "aquella determinació i la mateixa voluntat" que va fer possible l'1-O; i ha instat a afrontar les setmanes i els mesos que han de venir "sense cap por de ser lliures" i amb els valors de solidaritat i fraternitat. "O llibertat o llibertat", ha reiterat.
S'ha referit als judicis contra els presos polítics i ha llançat una apel·lació directa a la "consciència dels catalans", per saber si acceptaran o no aquesta sentència. "Perquè no podem acceptar que votar sigui un delicte", ha reblat.
Desobediència massiva
No obstant això, el manifest que abans han llegit els CDR anava més enllà. "Ni un pas enrere amb el xantatge covard que fa l'Estat espanyol amb els nostres ostatges. El nostre horitzó és la República Catalana i no ens conformarem amb menys", s'advertia en el text.
El manifest descriu l'1-O, i les jornades que el van precedir, com "l'acte de sobirania popular i desobediència massiva més gran que ha fet mai aquest poble".
"Reivindiquem la desobediència civil com a única manera d'avançar cap a la plena sobirania. Des d'aquí constatem que el poble no retrocedeix i que ens cal bastir una estratègia col·lectiva entre tots per tal d'assolir els nostres anhels de llibertat", es reclama, a més d'exigir "una institució que prengui com a model la fermesa i dignitat demostrada per la societat organitzada".
Torrent: "Fermesa i determinació"
Abans de la intervenció de Torra ha estat el president del Parlament qui ha pres la paraula per assegurar que "aquell dia les porres es van endur les urnes, però van fer créixer la dignitat col·lectiva". "Tot el que vam fer aquell dia ens ensenya com hem de caminar. Mai renunciarem a l'1-O", ha assegurat alhora que instava l'independentisme a conjurar-se de nou amb "fermesa i determinació".
Les intervencions s'han fet des d'un escenari instal·lat davant del poliesportiu de Sant Julià. La fila zero estava buida i damunt les cadires s'hi han dipositat fotografies dels polítics i activistes presos i exiliats. El Govern ocupava la segona fila. Des d'allà han assistit a l'actuació de dansaires, castellers i trabucaires i a una recreació de l'arribada de les urnes a Sant Julià. Mentre el Govern marxava s'han sentit crits de "Buch dimissió", dirigits al conseller d'Interior.
Reunió de Govern
En acabar l'acte, el Govern ha celebrat la seva reunió setmanal a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i, en acabar-se, el president ha llegit un manifest davant del Consistori i envoltat dels membres del Govern. Torra ha assegurat que Catalunya viu "una situació de gravetat absoluta", en referència a l'empresonament dels polítics i activistes independentistes i les investigacions obertes contra milers de ciutadans.
Unes desenes de persones que s'hi han concentrat han rebut els membres de l'executiu de nou al crit de: "El poble mana, el Govern obeeix".
Torra ha exigit la posada en llibertat dels empresonats en presó preventiva, "com una mena de condemna sense judici ni garanties"; el retorn dels exiliats; l'arxivament de la "causa general contra l'independentisme i la llibertat d'expressió", i el respecte escrupolós dels principis més bàsics de la democràcia.
"Aquest Govern reitera el seu compromís amb el mandat democràtic de l'1-O i el suport absolut a tots els represaliats per haver defensat el principi democràtic fonamental de l'autodeterminació", ha assegurat a més de garantir que aquest és un compromís que mantindran "sempre", "per respecte als fets que van passar fa un any, per voluntat de servei a la ciutadania del país i perquè la democràcia i la llibertat seran sempre la bandera de Catalunya".
"Aquest govern es declara orgullós d'un poble madur que actua democràticament i de manera no violenta per defensar uns drets que no haurien de ser qüestionats a l'Europa del s. XXI", ha llegit.
"L'1-O és i serà sempre el dia que el poble de Catalunya va demostrar el seu compromís amb la democràcia i la llibertat. Va ser la democràcia en estat pur, derrotant la por, l'amenaça i la violència", ha assegurat.
La declaració del Govern ha començat denunciant que avui fa un any el govern espanyol reprimia drets bàsics com el d'autodeterminació i expressió, cosa que no va impedir que més de dos milions de persones votessin en el referèndum, inclòs persones que van voler votar 'no', arriscant-se a rebre cops.