Què ha volgut dir el President Quim Torra en proposar l’exemple de la “via eslovena” a la independència? Ja fa tres dies que ho va dir i encara cap periodista –que se sàpiga– li ha fet aquesta pregunta directament, malgrat que s’han presentat oportunitats de fer-ho tant a Ljubljana com a Brussel·les i a Barcelona. En absència de la pregunta, el silenci presidencial deixa espai a dues interpretacions.
Una, Torra es referia –potser inoportunament o confusa– a l'empenta i determinació amb què els eslovens van aconseguir la separació de Iugoslàvia. Primer, un referèndum (unilateral) al desembre del 1990: un 90,3% de participació, el 88,2% dels 1,5 milions de votants van dir sí a la secessió. Després, el parlament eslovè va esperar sis mesos abans de proclamar la independència (unilateralment), i encara la va suspendre altres tres mesos més, després de deu dies de combats entre l’exèrcit federal, que va envair Eslovènia (a la foto), i les autodefenses locals –gràcies a la mediació de la llavors Comunitat Europea. Al cap d’aquesta segona moratòria, en vista del silenci de Belgrad, diversos països –els primers Alemanya, Suècia i Islàndia– van reconèixer el nou estat eslovè (en forma de república).
L’altra interpretació de les paraules de Torra –potser inoportunes o confuses– sobre la “via eslovena” és que el President desitja una independència amb violència i morts –perquè en els esmentats combats a Eslovènia, anomenats la Guerra dels Deu Dies, hi va morir un centenar de persones. Per tant –és claríssim!– si t'agrada la "via eslovena", t'agraden els morts.
Els diaris, sobretot La Vanguardia i El País, a falta de preguntar-li-ho, han triat entendre Torra per la segona interpretació, doncs tothom sap que aquest home és molt d’afavorir la guerra i la sang, com ha demostrat tota la seva vida de fanàtic inconscient. Per arribar fins aquí cal ometre que els combats els va iniciar el govern federal de Belgrad, dominat aleshores per Sèrbia. És un salt molt gran, però és el que fan. D'aquí a insinuar que aquesta pulsió per la secessió violenta, per la barbàrie bèl·lica, és el tret que defineix el moviment independentista a Catalunya –tothom ho sap– va un pas. Fixa’t sinó en els CDR, que ahir diumenge van aixecar els peatges de les autopistes en plena operació tornada. Clavat al que va passar a la Guerra dels Deu Dies, a Eslovènia.
Per paga, el sanguinari, bel·licós i violent Torra ha marxat a dejunar a Montserrat dos dies, que és la típica actitud sanguinària, bel·licosa i violenta que surt a tots els manuals d’actituds sanguinàries, bel·licoses i violentes. És la prova definitiva. Està molt clar què volia dir el President en proposar la “via eslovena”. Cal estar cec per no veure-ho.
(A sota tens les altres portades d’aquest dilluns. És molt graciosa la de l’ABC, que titula “Només futbol” per a presentar com una gesta fabulosa, tipus el desembarcament de Normandia, que la final de la Copa Libertadores de futbol, disputada a Madrid, hagi acabat sense violència apreciable. Sembla que et volen enviar un missatge. Per exemple, que la policia espanyola sí que en sap. Si la deixessin… ja ho veurien aquests dels CDR, ja).
Això sí, de la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull, ni una línia.
