El president de la Generalitat, Quim Torra, ha publicat un article d'opinió al diari nord-americà The Washington Post en què ha rebutjat que el moviment independentista hagi fet créixer l'extrema dreta a l'Estat espanyol. 

En l'article, Torra ha repassat els resultats electorals dels comicis generals del 28-A i ha indicat que no se sent responsable de l'augment de l'extrema dreta a Catalunya i a Espanya. A més, ha insistit que si des del govern de l'Estat s'hagués reaccionat a les peticions del Govern, referint-se al referèndum d'autodeterminació i al diàleg, l'extrema dreta no hauria tingut el "plus" que ha tingut a les eleccions. 

"Si Espanya hagués reaccionat democràticament a les demandes pacífiques del poble català, l'extremisme espanyol de dreta no hauria tingut l'aval del sistema polític per adoptar les seves idees radicals i antidemocràtiques", ha apuntat. Una situació que es contrasta amb els requeriments d'Escòcia o el Quebec, ha posat d'exemple. 

Segons Torra, la resposta "violenta" de l'Estat espanyol contra el procés català "pacífic i democràtic" va donar suport al discurs de l'extrema dreta que, segons ha dit, abans no s'havia atrevit a expressar-se obertament. Els principals partits espanyols han legitimat la idea que la unitat d'Espanya "és més important que el respecte a la democràcia i la justícia".

Article d'opinió del president Quim Torra a 'The Washington Post'

El president ha argumentat aquestes reflexions analitzant el moviment independentista des de l'any 2010 a Catalunya i l'evolució de la dreta a tot el territori espanyol. Tot i que l'auge de la ultradreta és un fenomen global a Europa, Torra ha denunciat que "els partits polítics espanyols assenyalin la independència com a culpable de totes les desgràcies espanyoles per absoldre's de qualsevol responsabilitat pel seu mal historial i gestió".

L'augment de l'extrema dreta a Espanya respon, com ha explicat a la carta, a "divisions internes i lluites de poder dins del Partit Popular". Sota el lideratge de José María Aznar, l'extrema dreta "se sentia ben representada", ha considerat. Un confort que es va esqueixar amb Mariano Rajoy i va provocar la separació de líders i la creació de partits com Vox, amb una "clara admiració al dictador Francisco Franco i els objectius tradicionals del feixisme espanyol".

Aquesta crisi dels populars, per contra, ha fet augmentar el moviment sobiranista, ha explicat Torra. La sentència de l'Estatut, el 2010, en va ser el punt d'inflexió i es va anar alimentant fins a la prohibició del referèndum d'autodeterminació el 2017. Dos "cops a Catalunya", instigats pel PP, ha destacat. L'enfortiment de l'independentisme s'entén, a més, pel fet que durant molts anys, els partits que han governat Espanya han discriminat Catalunya independentment de les seves tendències polítiques i "han sotmès Catalunya a una inquietant falta d'inversió pública". 

El vot extremista, doncs, ja existia i no és nou. "Espanya no és l'aparició de l'extrema dreta, sinó la seva fragmentació en tres formacions diferents que competeixen per aquest espai", ha conclòs Torra en referència al Partit Popular, Ciutadans i Vox.

Per aquest motiu, el president català defensa que l'independentisme no s'ha de retirar de la defensa democràtica i ha afegit que "la millor resposta al feixisme i a l'ultranacionalisme sempre serà promoure la pau, la lliure informació i la unitat dels demòcrates".