Ha estat un obrir i tancar d'ulls. L'expresident del Parlament i conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha fet una breu declaració aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). De fet, s'ha acollit al seu dret a no declarar, però sí que ha volgut fer uns matisos sobre la seva acusació a preguntes del seu advocat.
Poques hores abans de participar en la taula de diàleg amb el govern espanyol, Torrent ha hagut de passar pel TSJC per haver permès dos debats al Parlament. Torrent ha declarat el primer, però durant tot el dia passaran pel TSJC Adriana Delgado, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa. El tribunal els investiga per un suposat delicte de desobediència, en haver permès dos debats parlamentaris de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè podien vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional.
Roger Torrent ha entrat minuts abans de dos quarts de deu del matí al tribunal i n'ha sortit poc abans de les 10 h. L'expresident, acusat de desobediència perquè no va impedir els debats sobre la monarquia i l'autdeterminació el novembre del 2019, ha explicat que ho va fer perquè l'Estat no pugui amenaçar qualsevol debat parlamentari que no li agradi.
L'expresident, que va consultar amb els lletrats del Parlament el debat, ha exposat que "no van ser taxatius" sobre la il·legalitat dels debats, i només van expressar dubtes, recordant l'advertiment del Tribunal Constitucional.
El conseller d'Empresa i Treball, abans de declarar davant el TSJC, Arc de Trionf. / Foto: Sergi Alcàzar.
Una causa "injusta"
Roger Torrent, ha titllat d'"injusta" la causa oberta contra ell per desobeir el Constitucional i ha advertit que una condemna establiria un "precedent nefast i perillós" perquè "limitaria la llibertat d'expressió" a la cambra. Ho ha dit a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, just després de declarar. "Si això acaba en una sentència condemnatòria, seria un precedent nefast des d'un punt de vista democràtic, perquè limitaria la llibertat d'expressió al Parlament", ha alertat Torrent, per qui la sentència seria "totalment desproporcionada" i "qüestionaria els fonaments del parlamentarisme", així com la "inviolabilitat parlamentària".
"Una condemna implicaria una limitació molt flagrant i molt perillosa dels drets fonamentals com la llibertat expressió, la iniciativa parlamentària i la representació política. Seria nefast per a la protecció dels pilars fonamentals de la democràcia", ha emfatitzat abans d'opinar que la Mesa "no ha de ser un òrgan censor". Segons Torrent, la funció de la Mesa del Parlament és precisament "garantir que es pugui parlar de tot a la seu de la sobirania nacional" sense cap tipus de "censura, limitació o coerció", sobretot en aquelles qüestions de "interès públic", com al seu judici són el dret a l'autodeterminació de Catalunya o la monarquia.
Per això, ha titllat d'"injust" el procés judicial, el qual, ha ressaltat, "no s'hauria d'haver produït mai" perquè la seva actuació es va basar a "defensar el dret a la llibertat d'expressió". Torrent ha declarat davant el TSJC hores abans que es reuneixi la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat, una trobada a la que ell mateix acudirà al costat de la delegació catalana "amb el mateix convenciment, determinació i percepció" que és "una oportunitat de caràcter històric". "Estem determinats a portar aquests principis i reclams socials -l'amnistia i l'autodeterminació- a la taula per demanar la fi de la persecució, de la repressió i la desjudicialització de la política", ha indicat Torrent, qui ha evitat valorar l'absència de JxCat en la cita però s'ha mostrat convençut que "tothom sabrà estar a l'altura de les circumstàncies".
Els dos debats
La resolució de rebuig a la sentència del procés que condemnava a més de 100 anys de presó els líders independentistes es va aprovar amb 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions. Hi van donat suport els diputats de JxCat, ERC i la CUP. Els representants de Ciutadans van abandonar l'hemicicle i els del PSC i el PP —que es van quedar— no van participar en la votació. Les abstencions són dels escons de Catalunya en Comú. Un canvi d'horari en el ple va permetre fintar el TC i aprovar el text tres minuts abans que arribés el correu informant de la suspensió.
La comissió d'Empresa del Parlament va aprovar una proposta de resolució en què condemnava la guerra bruta econòmica de l'Estat després de l'1-O. El text, aprovat amb els vots de JxCat, ERC i els comuns, també reprovava la participació del rei Felip VI i de l'exministre Luis de Guindos —del qual exigia la dimissió al BCE— en aquesta operació.
La resolució "condemna la campanya per desestabilitzar l’economia catalana per part del Govern de l’Estat" i "denuncia el greu perill per a l’estabilitat econòmica i financera de Catalunya" que això va causar. A més, insta els partits amb representació al Congrés dels Diputats a "exigir al govern espanyol una explicació clara, detallada i transparent" sobre aquesta operació.