La tensió pel pols independentista amb l'Estat ha esclatat sense embuts aquest divendres a Barcelona en el marc de la celebració de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort que ha reunit el president del Parlament, Roger Torrent, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, al Col·legi d'Advocats. Torrent ha denunciat l'existència de presos polítics i el retrocés que han patit les llibertats i els drets fonamentals a l'Estat espanyol, en un acte carregat de reivindicacions i protestes com mai s'havia vist al Col·legi, inclosos els retrets de Catalá i la degana dels advocats, Maria Eugènia Gay, al president.

La intervenció de Torrent ha provocat que marxessin de manera ostentosa de la sala el president del TSJC​, Jesús María Barrientos, el Fiscal en Cap de Catalunya, Francisco Bañeres, la fiscal en Cap de Barcelona, Concepción Talón, l'exdegà del Col·legi i pare de l'actual degana, Eugeni Gay, el president de l'Audiència, Antonio Recio, i persones del públic, que integraven col·legiats i familiars. La majoria dels qui han protagonitzat la plantada han tornat en acabar el discurs. Per contra, un sector del públic, entre el qual eren visibles els llaços grocs, ha fet costat a les paraules del president amb aplaudiments.

"La ciutadania i les institucions observem amb preocupació la crisi de l'estat de dret", ha ventat Torrent tot just començar la seva intervenció davant del ministre. El president del Parlament ha assenyalat en la seva denúncia dues qüestions essencials com són la separació de poders i la garantia de drets fonamentals.

En la seva breu intervenció de tot just 8 minuts, Torrent ha desgranat denúncies concretes com la que ahir va fer el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, alertant d'una "regressió a una situació predemocràtica", o la que també ahir feia Amnistia Internacional sobre vulneracions de drets fonamentals; s'ha referit a "febleses i mancances en relació a la separació de poders" assenyalades per col·lectius i associacions de jutges els darrers anys; ha citat les successives denúncies dels informes GRECO de la CE; les converses enregistrades entre responsables polítics parlant de "com es posaven i es treien fiscals i jutges" i les declaracions de ministres avançant decisions judicials; i ha recordat l'editorial del New York Times el 2015 que denunciava el "retrocés a temps del franquisme" que ha comportat la Llei Mordassa, que ha permès condemnes a titellaires i a cantants de rap.

"Aquesta regressió de drets i llibertats fonamentals s'ha observat amb especial intensitat a Catalunya: els darrers mesos s'han produït vulneracions greus en els drets de llibertat d'expressió, de manifestació, de reunió, del secret de comunicacions, del dret a la intimitat i del dret a la defensa", ha denunciat.

Igualment s'ha referit a la vulneració greus de drets polítics fonamentals la qual cosa ha impedit materialitzar la voluntat expressada de manera mayoritària a les urnes pels ciutadans perquè els tribunals, a instàncies del poder executiu, ho impedeixen. "Cal denunciar l'existència de presos polítics acusats de rebel·lió, sedició per delictes inexistents", ha retret.

Ha estat en aquest punt, quan s'han aixecat dels seus seients alguns dels presents i han començat a abandonar la sala enmig de sorolloses protestes mentre una part del públic aplaudia.

"Cal que els professionals del dret assumeixin, com ens consta que fan, la gravetat del moment que vivim", ha reclamat Torrent quan ha pogut reprendre la intervenció.

La tensió s'ha fet evident fins i tot abans de començar l'acte. Torrent s'ha presentat un quart d'hora tard per evitar la protocolària imatge de la salutació amb el ministre de Justícia i el gest no ha passat desapercebut com ha fet notar el mateix Catalá.

Però la protesta no es limitaven als protagonistes dels parlaments. Les espurnes han anat saltant al llarg de tot l'acte. Alguns dels col·legiats que han pujat a l'escenari a recollir la medalla de 50 anys com a membres de l'entitat amb llaços grocs han volgut fer evident el malestar per la situació amb gestos com trencar el protocol que s'havia fixat per donar la mà al president del Parlament, o amb expressions més explícites com el "no hi ha dret!" que ha fet sentir el qui va ser president de la CCRTV, Joan Granados, en recollir la seva medalla.

En prendre la paraula, el ministre no ha fet referència a la intervenció de Torrent, però sí li ha mostrat la seva irritació en acabar l'acte i en declaracions posteriors davant dels periodistes.