Els fronts que té oberts el flamant president del Parlament, Roger Torrent, són múltiples i alguns d'ells d'una complexitat més que notable. La imatge de la seva predecessora, Carme Forcadell, passant una nit a la presó i investigada pel Tribunal Suprem sota l'acusació de rebel·lió és prou aclaridora de la magnitud del desafiament polític que ha d'entomar.
La primera carpeta que Torrent s'ha trobat damunt la taula quan ha arribat al seu nou despatx, és la investidura del president, Carles Puigdemont. Així ho marca la matemàtica parlamentària sortida del 21-D i també l'acord que van rubricar dimarts al vespre JuntsxCat i ERC amb el qual es va donat per desencallada la composició de la Mesa del Parlament.
El president, que encapçala una Mesa de majoria independentista i en la qual no ha entrat finalment la CUP, ha obert de manera immediata els contactes per dur a terme les preceptives reunions prèvies a la proposta de candidat a presidir la Generalitat. Aquest mateix dijous, a més de la primera reunió de la Mesa programada per a les 11,30, Torrent té previst començar les trobades amb el responsable dels grup dels comuns, Xavier Domènech, a les 12,30h, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, a les 13h.
Viatge a Brussel·les
Fonts republicanes i de JuntsxCat asseguraven ahir al vespre que encara no se'ls havia citat. De fet, des de JuntsxCat s'esperava ahir conèixer la voluntat del president de la Cambra de desplaçar-se a Brussel·les per reunir-se amb el cap del Govern a l'exili.
Puigdemont va felicitar Torrent, tan bon punt es va conèixer el resultat de la votació que el proclamava president i abans que s'assegués al seu lloc a la Mesa. Va ser el conseller Jordi Turull qui li va passar la trucada, tal i com va captar un fotògraf d'Efe, quan rebia felicitacions de la resta de diputats a l'escó.
Fonts republicanes asseguren que, en els propers dies Torrent només té previst el contacte via skype amb Puigdemont i que de moment no té programat cap viatge a la capital belga.
Sorpresa pels discurs
També els responsables del grup de JuntsxCat van abordar al vespre amb Puigdemont, des dels seus despatxos al Parlament i per via telemàtica, el resultat del ple. Els diputats no amagaven una certa sorpresa pel discurs del nou president del Parlament. "No ha fet ni una referència a l'1-O", explicava un representant de JuntsxCat a tall d'exemple, precisament el mateix retret que li va dedicar la CUP des del faristol. El fet que fins i tot el PP hagi elogiat la intervenció resulta un termòmetre prou significatiu, per aquest grup.
Des de l'entorn del nou president del Parlament, no obstant, s'atribueix el to del discurs a la necessitat de recuperar la normalitat a la Cambra i rebaixar tensions amb una intervenció de clar perfil institucional i amb una potent crida al diàleg.
Vot delegat
Per altra banda, i amb la mirada posada a la investidura, els diputats de Puigdemont fan una valoració molt positiva del ple. Consideren que l'acceptació del vot delegat dels parlamentaris empresonats per a les votacions d'ahir ha obert un precedent que avala la condició d'"incapacitat legal" més enllà de les raons estrictament de salut que preveu el reglament. La voluntat dels independentistes és aprofundir en aquesta via, també a l'hora d'argumentar l'absència del propi candidat a la presidència del Govern en el proper debat d'investidura.
De fet, la previsió inicial era no plantejar ja ahir el vot delegat, atès que matemàticament era prescidible un cop els comuns havien garantit que no farien costat a una presidència unionista. JuntsxCat s'inclinava per no cremar aquest cartutx, però, finalment van decidir explorar la via que havia assenyalat el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena i davant la qual els lletrats del Parlament havien expressat reticències.
Des de les files independentistes s'atribueix l'oposició de Ciutadans a acceptar la delegació del vot en el ple d'ahir en la necessitat d'evitar assentar aquest precedent.
La constitució del ple ha posat ja en marxa el calendari de la investidura. Han començat a córrer els deu dies hàbils per a la primera votació que fixa el Reglament. És a dir, el 31 de gener com a data límit.