El president del Parlament anirà fins a Estrasburg per garantir un debat d’investidura sense ingerències. Com ha fet públic la Cambra en un comunicat aquest dimarts, Roger Torrent impulsarà una demanda de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta acció acompanya les al·legacions que la Cambra ja ha presentat al Tribunal Constitucional, on els lletrats demanen a l’Alt Tribunal que no admeti a tràmit el recurs del govern espanyol contra el debat d’investidura de Carles Puigdemont.

L’objectiu de la demanda és “protegir els drets de Puigdemont a sotmetre’s al debat d’investidura de manera efectiva”. S’ha de presentar a títol individual. És per això que l’ha impulsat Torrent, com a màxim representant de la institució, però també proposarà als diputats de la Cambra que s’hi sumin.

Segons fonts parlamentàries, “es demanarà al TEDH que es tutelin els drets polítics i en concret el dret a la participació política de Puigdemont”. Aquesta demanda de mesures cautelars a Estrasburg té un caràcter restrictiu i està reservada a casos molt específics. Si fos estimada, es resoldria en 24 hores “i es podria obrir una porta real i efectiva per a la investidura de Puigdemont”, segons aquestes fonts. Encara no ha estat presentada, ni hi ha data fixada.

Torrent és conscient que es tracta d’un recurs reservat per a casos extrems en què hi pugui haver “danys irreparables”, però vol intentar aquesta via.

Al·legacions

Per altra banda, en les seves al·legacions presentades aquest dimarts, el Parlament demana que es desestimi la impugnació del govern espanyol, i que també quedin sense efecte les mesures cautelars dictades per l’Alt Tribunal, que requerien que el debat havia de ser presencial i que abans Puigdemont havia de comparèixer davant del jutge Pablo Llarena. Les al·legacions van signades només pel lletrat i exsecretari general d'ERC, Joan Ridao.

 

Emparant-se en el que va dir el mateix Consell d’Estat en el seu dictamen previ al recurs, des del Parlament consideren que les mesures cautelars del TC “tenen un caràcter preventiu i purament hipotètic que provocaria que fossin improcedents”. L’escrit recorda que les decisions de Torrent de proposar candidat i convocar el ple són legals i no es poden impugnar de manera preventiva.

Per altra banda, els serveis jurídics de la Cambra també al·leguen que impedir la possibilitat que Puigdemont pugui ser investit vulneraria el seu dret al sufragi passiu i al sufragi actiu dels ciutadans que el van votar. L’escrit també afirma que el candidat proposat té immunitat parlamentària i que, per tant, no pot ser detingut excepte en cas de delicte flagrant. Per aquest motiu consideren que no se li pot exigir que es posi a disposició judicial per a poder-se sotmetre al debat d’investidura.

Finalment, el Parlament assegura que el TC ha usurpat unes funcions que no li són pròpies, perquè pretén determinar amb les mesures cautelars decretades la manera com s’ha de dur a terme la sessió d’investidura, un fet que considera una extralimitació de les seves funcions.