El president del Parlament, Roger Torrent, i el cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, han denunciat a les institucions europees l'espionatge contra ells a través del hackeig dels seus telèfons mòbils.
Torrent i Maragall han fet la denúncia en una carta que han enviat a la comissaria pels Drets Humans del Consell d'Europa, a la secretaria general d'Amnistia Internacional i al relator especial de l'ONU per la llibertat d'expressió, segons ha avançat RAC1.
A la missiva, els dos dirigents d'ERC denuncien una "agressió contra els drets fonamentals" i subratllen la "inacció de les institucions espanyoles", fet que els obliga a dirigir-se a les institucions europees.
A més a més, alerten la comissària pels Drets Humans que també hauria pogut ser espiada quan el president Torrent es va reunir amb ella el maig de 2019.
Pegasus
Pegasus és el nom del programa espia desenvolupat per la companyia israeliana NSO que s'hauria fet servir per hackejar els terminals de Torrent i Maragall, el qual només poden comprar els governs i les forces i cossos de seguretat. Segons una investigació d'El País i el diari britànic The Guardian, l'any 2019 el mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, va ser objectiu d'aquest programa d'espionatge que es fa servir per "combatre el crim i el terrorisme".
El CNI
El CNI (Centro Nacional de Inteligencia) disposa del programa d'espionatge Pegasus i per això els dos dirigents independentistes van decidir querellar-se contra el que va ser director del CNI en el moment de l'espionatge, Félix Sanz Roldán.
Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) / ACN
En fer-se públic l'espionatge, Torrent va exigir a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que el govern espanyol "obrís una investigació al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i depurés les responsabilitats corresponents". Torrent està convençut que es pot identificar una implicació d'aquest organisme en el seu espionatge, que titlla de "fet greu", ja que "tots els indicis apunten contra aquest centre".
A més, també va demanar a Robles que apliqui aquells criteris que sempre ha defensat liderar, com és el compromís per la transparència. Per això, proposa que el CNI se sotmeti a les preguntes del Citizen Lab amb la finalitat "d'esvair dubtes".
Tot i que no es pot confirmar la data en què el CNI va adquirir el programa d'espionatge, sí que se sap que fins al 2015 el CNI i la policia espanyola eren clients de Hacking Team. companyia que competeix amb NSO. Els serveis d'informació espanyols disposaven de Pegasus, segons algunes fonts.
El ministeri de l'Interior, la policia espanyola i la Guàrdia Civil neguen haver contractat mai el programa de NSO. Per la seva banda, el CNI es limita a dir que "actua sempre d'acord amb l'ordenament jurídic".