Un petit grup de falangistes, de menys de vint persones, s'ha concentrat a Tortosa, davant del discutit monument franquista a la batalla de l'Ebre. Els manifestants reclamaven que el monument es mantingui il·luminat i que el Govern no el retiri. 

Apologia del franquisme

Els manifestants, que portaven símbols franquistes, han fet la salutació feixista a davant del monument. Reaccionen, així, a la proposta d'una nova llei de memòria històrica que permetria retirar-lo. Fa pocs dies els CDR de la zona hi van penjar una estelada.

Història faraònica

El monument de Tortosa va ser erigit dins la campanya dels "25 años de paz", el 1964, quan es complien 25 anys de la fi de la guerra i Franco es va voler presentar com l'artífex d'un llarg període de pau i d'estabilitat. Va ser promogut pel governador civil, Rafael Fernández Martínez; el president de la Diputació, Antoni Soler Morey, i l'alcalde de Tortosa, Joaquim Fabra. L'escultor elegit va ser Lluís Maria Saumells, molt elogiat pels membres del règim perquè feia art figuratiu i exhibia "profunda religiositat" (algun dels seus exalumnes el definia com "un capellanet", i la major part de les seves obres eren sants i verges). L'obra va costar 4,5 milions de pessetes (una petita fortuna a l'època) i va ser finançada amb subvencions de la Diputació i dels ajuntaments de la zona i amb donatius de particulars.

Un monument indubtablement franquista

Tot i que alguns partidaris del monument al·leguen que inicialment era apolític i que posteriorment s'hi van col·locar alguns símbols franquistes, en realitat té totes les característiques se l'estètica feixista. De fet, encaixa amb els principis que establí la Delegación Nacional de Propaganda a la fi de la guerra per garantir l'enaltiment sistemàtic del règim. El monument es constitueix a partir de dues grans piràmides de ferro, situades al mig de l'Ebre, que encaixen plenament amb la grandiloqüència del règim. A la part superior de la més gran, un soldat, representant de l'exèrcit victoriós, posa un estel al cel (una al·legoria de la victòria de la "croada" franquista). Una gran creu està adossada a un lateral, com a signe de l'aliança nacionalcatòlica, i molts forats amb forma de ciris i creus cobreixen els laterals de les piràmides. Un àliga, símbol propi de l'Espanya feixista, corona la piràmide petita. També tenia múltiples inscripcions franquistes, que es van retirar el 1984, com "A los combatientes de la Cruzada y de los XXV Años de Paz". També es va treure el "victus" que aferrava l'àliga amb les urpes. En aquell moment, va haver-hi propostes per retirar el monument, però, arran de l'empat al consistori, va decidir el vot de qualitat de l'alcalde, que va afirmar que traient les plaques i el "victus" el monument es convertia en "símbol de fraternitat entre germans". El 2008 es van retirar les plaques commemoratives de la inauguració del monument i una de dedicada a la Promoción Ebro de la Guardia Civil, però avui dia encara en conserva d'altres, com "A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro".

El manteniment

A partir del 2015 va haver-hi una forta campanya a favor de la retirada del monument. En un principi, CiU, el PP i Plataforma per Catalunya van oposar-se a fer un referèndum sobre la qüestió. Però el març del 2016, una moció al Parlament de Catalunya va instar l'Ajuntament a retirar immediatament el monument. El consistori va respondre amb la celebració d'una consulta per decidir entre retirar el monument o mantenir-lo tot reinterpretant-lo, és a dir, no només eliminant-ne la simbologia feixista, sinó convertint-lo en una denúncia del feixisme. El 68,36% dels qui van votar al referèndum es van inclinar per la reinterpretació i l'Ajuntament va decidir mantenir el monument. Això sí, no es va respectar el compromís de reinterpretar-lo. L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va anunciar la setmana passada que l'Ajuntament retiraria l'obra de Saumells si s'aprova la nova llei de memòria.