El terror policial expressat en veu de dones. L’escriptora Gemma Pasqual i Escrivà recull en el llibre Torturades (Editorial Comanegra) el testimoni del terror viscut per 22 dones detingudes a la Prefectura de la Policia, al número 43 de la Via Laietana de Barcelona. Les seves vivències de vexacions abracen l’època franquista, però també en democràcia, des del 1941 al 2019. En la presentació del llibre als periodistes, aquest dimarts, hi van ser algunes de les protagonistes d’aquests relats íntims, de por, alguns d’ells, per primer cop explicats, que “furguen ferides” però que és un “acte contra l’oblit”, afirma en el pròleg del llibre la penalista Carla Vall, especialitzada en violència masclista, i sosté que totes “han patit una història de silencis i de falta de reconeixement dels seus drets i de reparació”, que aquest llibre corregeix.
A més d’escriure la història col·lectiva amb dones protagonistes, el llibre també vol ser un impuls de la campanya engegada per entitats, com la Comissió de la Dignitat i Òmnium, perquè la comissaria de la Via Laietana es converteixi en un espai de memòria i de centre d’interpretació de la impunitat i la tortura.
En la presentació, els editors de Comanegra, Jordi Puig i Joan Sala van afirmar que en aquesta comissaria de la Policia Nacional es "van cometre atrocitats, no només durant el franquisme", amb "morts i desapareguts". Certament, a la comissaria de la Via Laietana, també va haver-hi tortura en l’època de la República, on s’atonyinava obrers i integrants dels moviments anarquistes, com ens recorda Chris Ealham en el brillant llibre La lluita per Barcelona.
El llibre de Gemma Pasqual es tanca amb el nom de 57 policies assenyalats com a torturadors franquistes, fins ara sense èxit que assumeixin responsabilitats. Precisament, Carles Vallejo, és qui ha presentat la primera querella contra agents que van torturar-lo a Via Laietana, després d’entrar en vigor la nova llei estatal de Memòria Democràtica, que ordena investigar-ho. Des de fa dos mesos, s'espera que la Fiscalia de Barcelona expressi el seu posicionament.
El biaix de gènere en la tortura
En aquest assaig periodístic, Pasqual sosté que hi ha un biaix de gènere en la forma de vexar a les persones. “Les tortures a què van ser sotmeses les dones s’exercien amb el mateix odi i la mateixa força que s’esmerçava amb els homes, però hi havia un component de gènere específic envers elles, tant en els insults com en l’ús particular i sexual de la violència, les descàrregues als genitals o els cops al baix ventre. Una modalitat que no sol ser objecte de denúncia per pudor o per vergonya”, afirma l’autora del llibre. Les ordres i insults dels policies són totes escrites en castellà. És clar.
De les trobades, l’autora explica que “la majoria de dones va amb apunts, per no oblidar-se de res”, I de les seves confessions, no dona detalls escabrosos, el calfred t’arriba igual. Matilde, una testimoni rellevant que no revela el seu cognom i ni la seva professió per no desenfocar el valor de les seves paraules, recorda que és detinguda el 1971 quan anava al concert de Pete Seeger, que es va cancel·lar i va haver-hi una protesta. Amb 17 anys acabats de fer va passar 13 dies a la Prefectura de Via Laietana. “Recorda com els policies li van fer la roda, se l’anaven passant els uns als altres.” Una escena que transmet el perill experimentat per totes les dones detingudes a ser vexades sexualment.
L’advocada Pilar Rebaque Mas, una de les principals impulsores de la campanya per reconvertir la comissaria de Via Laietana, afirma que va explicar a les altres companyes, que aquest “parlar-te per l’esquena, tocar-te o tenir por d’anar al lavabo”, és un exemple clar del que ella anomena “tortura amb biaix de gènere”, contra les dones. Rebaque, de pensament trotskista i feminista, va ser detinguda un any abans que Matilde, i totes dues van passar per la presó de la Trinitat, dirigida per les també terrorífiques monges de les Cruzadas Evangélicas.
Sense poder tenir fills
Rebaque va estar en la presentació, com també Maribel Ferrándiz (detinguda el 1971) Carme Travesset (detinguda el 1975), Blanca Serra (detinguda el 1977), Maria Teresa Lecha (detinguda el 1981), Mireia Comas (detinguda el 1997 i el 1998), Ruth Gabarró (detinguda el 2002), Teresa Alabèrnia (detinguda el 1969) i Núria Salamé, neboda de Soledad Real, detinguda el 1941, i el cas més antic que es relata. L’autora va detallar que ha treballat dos anys en l'obra, en la qual es contextualitza cada dècada i se citen altres llibres. El seu objectiu: "Dignificar la memòria de totes les dones que van patir tortura a Via Laietana". La intenció -afegeix- és oferir un ventall de dones, no només polítiques, sinó “gitanes, transsexuals, prostitutes, immigrants, totes víctimes, però no he aconseguit parlar amb cap prostituta”, va admetre Pasqual.
Núria Salamé, la neboda de Soledad Real, va revelar que la seva tia no va poder tenir fills a causa dels danys patits durant la seva detenció: "Van ser 28 dies esgarrifosos a la Via Laietana, estirada a terra, passant-li per sobre, amb les calces abaixades quan tenia la regla. Va ser una cosa espantosa". La història Teresa Alabèrnia i la de la seva filla Núria Cadenas és també per no oblidar. Eva Serra va afirmar que el llibre suposa "un combat contra l'oblit i la desmemoria" i la fotògrafa Mireia Comas va declarar: "No hi ha reparació, sobretot per part de l'Estat, no fan res contra aquests policies, al contrari, els condecoren."
El cas de la Xènia, en democràcia
El llibre s'estructura per dècades i arrenca amb una vexació en democràcia. És el cas de Xènia Garcia, coneguda per la noia dels cabells blaus, quan es va fer viral un vídeo, on es veu un agent de la policia espanyola que l’arrossega pel terra del carrer de les Jonqueres estirant-li els cabells i a cops de porra la fa entrar al furgó policial. Era el 18 d’octubre de 2019, en una de les protestes a Via Laietana contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans. Tenia 22 anys. De les vexacions a la Via Laietana, a la comissaria de la Verneda; i d'allà al jutjat, i del jutjat a la presó de dones de Barcelona, on va conèixer la Paula i l’Andrea, altres dues noies detingudes per les mobilitzacions. Va ser-hi en presó preventiva fins al 31 d’octubre. La Fiscalia acusa la Xènia de desordres públics i li demana una pena de 2 anys de presó. Ara espera el judici, fixat pel 2025 si res canvia. El seu relat és esgarrifós. Qualsevol dona imagina la seva escena a comissaria, amb por de demanar anar al lavabo perquè li havia baixat la regla.
El 22 d’abril, a Via Laietana
L’autora del llibre i dones que han participat en despullar els seus sentiments més íntims en un exercici de memòria col·lectiva faran una concentració el pròxim 22 d’abril, a les 7 de la tarda, davant la Prefectura de Via Laietana. Un nou acte contra la impunitat.
A la foto principal, l'autora del llibre, Gemma Pasqual (a l'esquerra, amb abric blanc), amb protagonistes del llibre. De dalt a baix, Ruth Gabarró, Mireia Comas, Marinbel Ferrándiz, Pilar Rebaque, Carme Travesset, Maria Teresa Lecha, Teresa Alabèrnia, Blanca Serra, i Núria Salamé. / Foto: Pau de la Calle