A ElNacionalTV, un seguit d'experts ens han oferit totes les claus de l'elecció de Josep Rull com a president del Parlament. En el programa d'aquest dilluns, dirigit per Jofre Llombart, hi ha hagut expectativa fins a l'últim minut: no estava del tot clar si el candidat de Junts anava a ser elegit president de la cambra catalana, sobretot quan en la primera ronda de votacions la més votada ha estat la socialista Sílvia Paneque. ERC i la CUP havien votat en blanc en la primera votació, però finalment els tres partits independentistes s'han unit per escollir Rull com a nou president del Parlament de Catalunya.
🔴 Constitució de la Mesa del Parlament, DIRECTE
En el programa especial, el periodista Toni Bolaño ha explicat que fins aquest diumenge hi havia un acord entre el PSC i ERC per a la Mesa del Parlament. Tanmateix, aquest acord s'hauria trencat a última hora i els republicans haurien decidit donar suport finalment a la candidatura de Junts. "És una decisió personal de Marta Rovira", ha dit.
De la mateixa manera, Bolaño ha indicat que el candidat dels socialistes per presidir el Parlament era Ramon Espadaler, tot i que aquests plans havien canviat en les últimes 72 hores —ja hem vist que, al final, la candidata ha estat Paneque—. El nom d'Espadaler ha sorprès la resta de tertulians, fins al punt que l'articulista Montserrat Dameson ha assegurat que "estem davant del PSC més de dretes" de la història. A partir d'aquí, una petita picabaralla: Bolaño contra el món. "No és de dretes", ha reiterat, però tant l'experta en dret Montserrat Nebrera com el comunicòleg Lluís Carrasco han argumentat per què sí que ho és: el Hard Rock.
El periodista Jordi Barbeta ha assenyalat a l'inici del programa que ERC hauria decidit donar suport a Junts sense res a canvi, tot i que sense creure-s'ho gaire: "No m'ho crec". En aquesta línia, Carrasco ha recordat que "qualsevol acord té una derivada posterior", és a dir, que "si surt Rull és perquè hi ha uns pactes posteriors". "No hi ha decisions que es prenguin de forma unilateral. Tot queda connectat", ha afegit. Per la seva banda, Nebrera ha posat el focus sobre la importància d'aquesta elecció: "No és menor. El president del Parlament té la potestat per decidir el candidat que primer es presenta a la investidura i el moment en què ho fa". Això vol dir que Rull podrà ara decidir que Carles Puigdemont es presenti per (tornar a) ser elegit president de la Generalitat i fixar una data, que seria després de l'aplicació de la llei d'amnistia.
En una altra línia, Dameson s'ha preguntat "per a què" hi ha tornat a haver un acord independentista al Parlament. "Si tu no fas propostes independentistes, la gent independentista no et vota. Hi ha partits que demanen unitat independentista, que no té sentit sense un projecte independentista. La pregunta encara és: per a què?", ha dit. Abans, l'articulista ja havia advertit que el pacte podria ser un "retorn al passat". "Per a què fan servir aquestes majories independentistes? A favor de què? Si no ha de servir de res, és un retorn al passat: ser-hi, però no fer res a favor de la independència", ha argumentat. Bolaño també s'ha expressat en termes similars: "Retorn al futur".
Altres claus de la constitució de la Mesa del Parlament
Per què ERC i la CUP han votat en blanc a la primera votació? Els experts ho han tingut prou clar i han assegurat que es tracta d'un moviment per "marcar perfil propi" i mostrar que acabarien votant amb "la pinça al nas".
L'altra clau de la jornada estava en el vot dels diputats exiliats: Carles Puigdemont i Lluís Puig, per part de Junts; i Ruben Wagensberg, per part d'ERC. El president de la mesa d'edat, Agustí Colomines, ha acceptat els seus vots tot i les crítiques i amenaces del PP i Vox. "No han tingut transcendència", han dit els analistes sobre aquests vots, ja que a Rull li han sobrat vots. Això sí, sí que han reconegut que els vots de Puigdemont, Puig i Wagensberg tenien una importància simbòlica.