Més que el pas de l'equador, els partits han creuat el cap d'Hornos de la campanya del 20D. Des del segle XVIII fins a començaments del XX, amb l'obertura del canal de Panamà, aquesta feréstega zona de pas d'embarcacions de l'extrem meridional d'Amèrica era condició sine qua non per arribar a la part oest del continent. Sobreviure a aquella aventura era tan heroic que els mariners que ho aconseguien rebien com a condecoració un anell d'or per a la seva orella esquerra. I en aquesta campanya electoral, l'anell és trobar la fórmula màgica per a l'encaix o el desencaix entre Catalunya i Espanya. Les propostes són un abecedari de colors.

El costat fosc de la força

“Tota la força de la llei”, com a solució, en aquesta guerra de les galàxies dels secessionistes. “La força de l’Estat de dret s’imposarà”, ha repetit Jorge Fernández Díaz, candidat del PP, fins a la sacietat durant aquesta campanya. I, alerta, perquè el ministre no està sol. “Marcelo, el meu àngel de la guarda, m’ajuda en petites coses, com aparcant el cotxe. I també en les grans, sempre ajuda”, ha explicat aquesta setmana en una entrevista a La Vanguardia. Els populars no es plantegen cap mena de reforma territorial. Això del federalisme “és un fetitxe”, li replicava a Carme Chacón, cap de llista del PSC, després que assegurés, amb un somriure, que el PP acabarà arribant al federalisme, afegint que “ja estem en un federalisme –ull– col·laboratiu”. La nau popular confirma que està a anys llum del que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anomenava també en termes espacials “la galàxia del PSOE”.

El Risk del federalisme

Espanya s’ha convertit en un tauler de geopolítica i Ciutadans no vol jugar. “Això no és el Risk”, deia l’ànima del programa econòmic del partit de Rivera a El Món a RAC1, Luis Garicano. “No és el Sàhara”, tampoc, argumentava Rivera donant una lliçó magistral de geografia i de lògica. Aquí no hi fa ni la meitat de calor, i de sorra en tenim poca. Per tant, de votar, ni parlar-ne. A Ciutadans tant parlen de Trias Fargas, de Vicens Vives, com de cafè per a tothom, i Josep A. Duran i Lleida s'escandalitza. "No té res a veure el que diuen vostès amb el que deia Trias Fargas", respon. Delimitar competències i que si una comunitat vol donar ordinadors a la gent "que els pagui ella", reitera Rivera.  

Salvar el soldat Sánchez

“Això (el problema entre Catalunya i Espanya) només ho pot arreglar Sánchez portant el Senat federal a Barcelona”, cridava Carme Chacón en un acte a la Sagrera. La declaració no deu haver agradat gaire al Zoo de Barcelona, que fins ara era l’únic punt on s’hi podien veure elefants. La maragallada genial del 1992 ja s'ha fet gran, i ara la porten als mítings. Maragallades com a salvavides, que treuen l'esperit més catalanista de Chacón, que va impressionar, fins i tot, Francesc Homs. "Això és històric", deia el convergent de la socialista al debat entre candidats a 8TV, després d'un discurs que bé podria haver estat del mateix expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall. SENAT A BCN PSC 20151208 HOME

Iglesias i el seu ”apoyaré"

"Cal recuperar el dret a decidir. Fins i tot la majoria de votants del senyor Girauta hi estan d'acord", deia el candidat d'En Comú Podem, Xavier Domènech. I mentre que Domènech reivindicava calma, Pablo Iglesias fixava la pressa dimecres, al més pur estil Zapatero amb l'Estatut: "Referèndum només a Catalunya abans que passi un any". 'Apoyaré, apoyaré'. Els catalans se'l creuen, o almenys és el que s'extreu de les últimes enquestes. La formació d'Iglesias, que ha patit els seus estira i arronsa interns per aquesta aposta, ara en fa bandera i s'ha convertit en el seu element principal de campanya. I afegeixen que si d'ells depèn, si no hi ha referèndum, no hi ha investidura.

Homs, professor de la desconnexió

El president en funcions de Catalunya, Artur Mas, insisteix que sense Convergència no hi ha independència. Són els homes de la classe mitjana, el centrisme moderat obligat a canviar els seus esquemes i que ha arrossegat tot un electorat de les mateixes característiques. "Anem a Madrid a fer pedagogia", diu Homs al més pur estil de professor universitari. La campanya de Democràcia i Llibertat s'ha convertit en això, en esdevenir els professors de la desconnexió. Madrid ha de ser l'escenari d'una masterclass dels convergents sobre per quins motius s'ha arribat fins aquí. No hi ha marxa enrere, i Homs parla obertament fent ús d'aquella paraula que durant tants anys havien amagat la seva formació sota eufemismes: "independència".   homsele

Rufián, la calma i la pressa

“No hi ha pla B: 18 mesos al Congrés, ni un dia més”, deia a El Nacional el candidat d’ERC Gabriel Rufián. Rufián ho diu tot amb tanta calma, aquella que també fa perdre els estreps als tertulians de 13tv, que després, durant els debats, s'ha de dedicar a demanar als altres candidats que no es posin nerviosos. "ERC anirà a Madrid a dir als que sempre guanyen que ara han perdut". La via Claver, aquella que diu que no s'haurien d'haver presentat a les espanyoles, no interessa. "No podem deixar la imatge de Catalunya en mans de Ciutadans", és la seva màxima. 

El lot de Duran

Josep Antoni Duran i Lleida diu que no vol "obrir la Constitució en canal". Disposició addicional a la Carta Magna i concert econòmic a la basca i avall. "La desconnexió ens deixa a les fosques" i Duran es reivindica com l'il·luminador. "Difícil, sí; però no impossible", assegura. Mentrestant, Rivera atia contra el concert basc i Mariano Rajoy promet per sobre del seu cadàver que mentre ell sigui president "no s'esborrarà del mapa".