La negociació dels pressupostos s'ha convertit en un malson per al govern de Salvador Illa, que fa tot just un parell de mesos somiava tenir aprovats els comptes l'1 de gener amb el suport dels socis d'investidura, Esquerra i Comuns. Això no obstant, ERC, un cop superades les dues votacions per ratificar Oriol Junqueras a la presidència, ha de fer front ara al congrés el 15 i 16 de març, on es fixarà el rumb del partit després de les darreres sotragades electorals i la crisi interna provocada pels atacs de falsa bandera. La nova direcció del partit, que va aconseguir l'aval d'un ajustat 52% de la militància, no es mostra especialment motivada per entrar en una negociació sobre pressupostos amb un govern que des del minut zero ha proclamat l'anihilació del pols independentista. "Han canviat les regles del joc", sintetitza un representant republicà, que argumenta que Esquerra no pot assumir entrar en una negociació per als pressupostos quan els acords d'investidura no només no s'han complert sinó que ni tan sols figuren entre les prioritats del Pla de Govern d'Illa.
De poc va servir que aquest dissabte Illa garantís davant del consell nacional del PSC que els socialistes compliran íntegrament els acords d'investidura "com sempre". Pocs més tard, i davant del consell nacional republicà, Junqueras va insistir en una intervenció de cinc minuts a "deixar clar" que ERC no té intenció d'arribar a nous acords fins que es compleixin els pendents. En concret va advertir que "és impossible" que hi hagi una bona proposta de pressupostos si no incorpora els ingressos i la millora del model de finançament així com les infraestructures acordades, la qual cosa a hores d'ara sembla altament complicat, atès que les reclamacions d'ERC sobre els incompliments socialistes es remunten, segons fonts del partit, als successius pactes signats des de l'Estatut del 2006.
La dels pressupostos és la llei més important de qualsevol executiu perquè és la que marca les seves prioritats, els objectius als quals dedicarà els diners de què disposa. En prendre possessió a l'agost, Salvador Illa va renunciar a elaborar els pressupostos del 2024 i va centrar els esforços en preparar els del 2025 per tenir-los aprovats l'1 de gener. A començaments de novembre, però, el Govern va tirar la tovallola i va admetre que, davant la decisió d'ERC d'aparcar qualsevol negociació per centrar-se al seu debat intern, no tindria pressupostos a temps. No és res extraordinari començar l'any sense tenir els comptes. Els darrers pressupostos aprovats dins del termini van ser els del 2022, com recorda sovint l'aleshores responsable d'Economia, Jaume Giró. Abans d'aquell projecte feia 15 anys que no s'aconseguia tirar endavant aquesta llei dins del termini.
La trampa per a ERC
El que sí és més sorprenent -i altament preocupant per a Illa- és no només que la negociació pressupostària estigui bloquejada sinó desconèixer en ple mes de gener qui seran els negociadors. El Govern ha insistit a reclamar a ERC que designi els seus negociadors, però Esquerra es nega a moure peça. A la seu del carrer Calàbria argumenten que l'objectiu ara és exigir el compliment dels compromisos signats el 30 de juliol per votar a favor de la investidura d'Illa i que, per tant, el simple fet de seure a negociar seria com caure en una "trampa". La secretària general d'ERC, Elisenda Alemany, va comunicar aquesta setmana que a la ronda sobre pressupostos convocada per la consellera Alícia Romero amb tots els partits hi acudiran els responsables del grup parlamentari, Josep Maria Jové i Ester Capellà, però a escoltar, no a negociar.
El to desacomplexadament espanyolista amb què ha impregnat Illa el discurs del seu executiu no facilita l'entesa amb els de Junqueras. El govern del PSC ha convertit la seva arribada a la Generalitat en una exhibició del que es descriu com la "normalització" política de Catalunya. El debat sobre el conflicte polític o la denúncia contra la repressió ha desaparegut del discurs oficial, malgrat que ocupava el primer capítol de l'acord d'investidura pactat amb ERC el mes d'agost. La Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític, que s'havia de constituir en el primer ple ordinari del Parlament, no s'ha creat, i ha quedat ajornada sine die. Tampoc s'ha posat en marxa l'oficina que havia de muntar el Govern, "amb els recursos humans i materials per facilitar els treballs d'aquesta Convenció" i des d'on, entre altres punts, s'havia de fer seguiment de l'aplicació de la llei d'amnistia.
ERC retreu que res que faci referència a aquest primer punt de l'acord figura al Pla de Govern de l'executiu d'Illa on el terme nació apareix un sol cop en 121 pàgines, igual com la paraula "sobirania", que hi figura una sola vegada i seguida de l'adjectiu "alimentària". "El PSC no creu que hi ha un conflicte polític, però el 40 o 45% d'independentistes que hi ha a Catalunya, sí", adverteix un responsable del partit, que subratlla la dificultat que representa fer costat a un Govern que nega una qüestió que per a la militància d'Esquerra resulta essencial.
Finançament i Rodalies
Tampoc sobre finançament singular, l'acord estrella per fer possible la investidura, apareix cap concreció al Pla de Govern, més enllà de declaracions genèriques. Segons el pacte d'investidura, amb el nou finançament la Generalitat haurà de gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos suportats a Catalunya a través de l'Agència Tributària, començant per l'IRPF a partir del 2026. Això no obstant, a les 121 pàgines del Pla de Govern en què l'executiu d'Illa enumera les actuacions previstes en àmbits molt específics, el finançament apareix tot just com a enunciat, sense cap mena de concreció, i no hi ha ni una referència sobre cap actuació a l'Agència Tributària de Catalunya per poder assumir la recaptació de l'IRPF, la qual cosa l'obligaria a multiplicar per quatre els seus efectius. Des de la conselleria d'Economia, que encapçala Alícia Romero, s'argumenta que ja s'han posat en marxa un grup d'experts del ministeri i de la conselleria que ha d'abordar la proposta del nou model de finançament i que un segon grup estudia fer possible que l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi el compromís de recaptar l'IRPF dels catalans a partir del 2026. Però ERC exigeix que els acords es materialitzin.
Tampoc la resposta sobre el traspàs de les Rodalies satisfà el partit de Junqueras. De poc serveixen els gestos d'Illa, que aquest mateix divendres presentava acompanyat del ministre de Transports, Òscar Puente, nous trens, o els treballs de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que anuncia novetats aquest mes de gener, Esquerra argumenta que la situació de les Rodalies és una "emergència" però que, això no obstant, no figura com una prioritat de l'executiu d'Illa perquè incomoda al govern de Pedro Sánchez. "El seu criteri és afrontar els problemes en la mesura que no molesti a Madrid. I així no podem anar enlloc", adverteixen.
El problema per al Govern en la negociació dels pressupostos ja no és només de calendari sinó la incertesa que provoca el posicionament d'ERC que, pendent d'una dinàmica interna en plena ebullició, ha aixecat el llistó de l'exigència a Illa, la cual cosa provoca que ja hi hagi veus a banda i banda que no descarten la possibilitat que no s'aconsegueixi tampoc aprovar els comptes del 2025. Amb tot, des de la conselleria d'Economia s'assegura que l'executiu segueix amb el seu pla per tenir un nou pressupost aquest any. De moment, el Govern ha convocat una ronda de contactes amb partits polítics i agents socials per explicar-los el projecte i intentar pressionar els socis d'investidura. Però, per ERC, les pressions dels agents socials són simples pessigolles al costat del desencís que s'ha instal·lat entre els seus votants i militància.