El pitjor desastre del segle al País Valencià està posant en evidència el Partit Popular. Tant al seu líder, Alberto Núñez Feijóo, com al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Tres dies de despropòsits en la gestió i de declaracions nefastes. El recompte s’eleva a més de 150 morts i la realitat és que mentre Gènova, en boca de Feijóo, s’ha dedicat a criticar i qüestionar l’actuació no només del govern espanyol, sinó també de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), la Generalitat Valenciana, que té les competències exclusives en protecció civil, ha arribat tard a avisar la població. El president valencià va arribar a vaticinar que el temporal amainaria i, malgrat les alertes de l’AEMET i les previsions meteorològiques, l’SMS massiu d’alerta va arribar quan els carrers ja eren impracticables. La Generalitat Valenciana demanava la gent que no sortís de casa i els veïns estaven intentant, justament, refugiar-se de la tempesta que els havia assolat mentre estaven treballant.
El resultat és que tant Mazón com Feijóo estan qüestionats. El primer, per la seva erràtica gestió del temporal que podem resumir en tres punts negres: la supressió, el novembre del 2023, de la Unitat Valenciana d’Emergències (que tenia l’objectiu de “garantir la ràpida intervenció d’emergència”), el seu erràtic pronòstic i la seva nul·la anticipació. No és menor que, encara enmig dels efectes del temporal, la ciutadania valenciana hagi convocat una manifestació d’aquí a una setmana per reclamar la seva dimissió. El segon, Feijóo, per haver culpat les previsions de l’AEMET de les conseqüències del temporal. No es podia preveure la catàstrofe? Sí que es podia. Un exemple: dilluns, amb la informació disponible de l’AEMET, la Universitat de València va suspendre les classes i els exàmens de l’endemà, evitant així el desplaçament de 40.000 estudiants sota unes condicions meteorològiques molt adverses. El mateix dimarts, a les dotze del migdia, es va tancar el campus i es va enviar a tots els treballadors a casa. Encara faltaven vuit hores perquè Protecció Civil enviés la primera alerta.
I tal va ser la sortida de to de Feijóo que fins i tot va haver d’irrompre l’AEMET a desmentir-ho i a posar les coses al seu lloc. “L’impacte d’un fenomen meteorològic depèn de la preparació per afrontar-lo i de l’avaluació i les mesures que adoptin les comunitats autònomes”, va afirmar en un comunicat. I va afegir: “La informació de l’AEMET sempre està disponible, automàticament, no és necessari sol·licitar-la. Els responsables de l’AEMET у de les confederacions hidrogràfiques sempre estan a disposició de les autoritats de Protecció Civil. Els avisos de l’AEMET s’han succeït des del dijous 24 d’octubre, amb notes informatives i actualitzacions immediates des del dimarts 29 d’octubre”. Una esmena a la totalitat a les crítiques infundades de Feijóo.
🔎 La mala gestió de Mazón i la crisi climàtica deriven en el pitjor desastre del segle a València
🔎 Tres punts negres que aixequen dubtes sobre la gestió de Carlos Mazón de la DANA a València
⚠️AVISO ROJO | Litoral sur de Valencia: Lluvias de intensidad torrencial.
— AEMET (@AEMET_Esp) October 29, 2024
⛈️Acumulaciones de más de 90 l/m² en una hora que pueden ocasionar crecidas e inundaciones.
¡Mucha precaución! ¡El peligro es extremo! No viaje salvo que sea estrictamente necesario. pic.twitter.com/b59JvvXgRv
Feijóo, a les nou del matí: “Al govern espanyol no li demanaria una col·laboració més gran, li demanaria alguna col·laboració”
Les tres hores crítiques comunicativament per al PP van ser el matí de dijous, arran de la visita del líder dels populars al Centre de Coordinació Operatiu Integrat a l’Eliana. Encara amb el temporal amenaçant, Feijóo no va aparcar els seus continus retrets a Pedro Sánchez i va disparar contra el govern espanyol per intentar exculpar la gestió de Carlos Mazón. Però va quedar desacreditat. Per les dades i pel seu propi company de partit. “Jo no tinc cap informació del govern espanyol, ningú m’ha informat de res. He estat jo el que, a través dels presidents autonòmics, m’he hagut d’anar informant del que passava al meu país. En una emergència nacional, a més d’humanitat, es necessita col·laboració. Al govern espanyol no li demanaria una col·laboració més gran, li demanaria alguna col·laboració”, va afirmar Feijóo davant de Mazón. Arremetia contra la Moncloa.
Mazón, a les dotze del migdia: “President Sánchez, gràcies per la teva proximitat i la teva presència tan ràpida i tan adequada”
Lluny del relat de Feijóo, Carlos Mazón va tenir un to molt diferent i va exhibir més complicitat i sintonia amb Pedro Sánchez que amb el líder del seu partit. I va desacreditar la fèrria crítica que el president del PP havia disparat contra la Moncloa. “Estimat president, gràcies per venir tan aviat i pel contacte des del principi amb tu a través de WhatsApp i amb el comitè de crisi: aquesta col·laboració i coordinació són fonamentals”, va afirmar dijous el president valencià després de la visita de Pedro Sánchez. “Gràcies per la teva proximitat i la teva presència tan ràpida i tan adequada”, va afegir. Entre les declaracions antagòniques de Mazón i Feijóo hi havia tres hores de diferència.
Mazón anticipa que “s’espera” que a les sis de la tarda “disminueixi la intensitat” del temporal
“Segons les previsions, el temporal es desplaça cap a la Muntanya de Conca en aquests moments. Per la qual cosa s’espera que entorn de les 18 hores disminueixi la seva intensitat en tota la resta de la Comunitat Valenciana”. És la frase que va pronunciar Carlos Mazón i que el perseguirà per sempre. La va dir el dimarts a les dotze del migdia i el pitjor de la DANA encara estava per arribar. De fet, tant ell com la Generalitat Valenciana han intentat eliminar el seu rastre digital i han suprimit el tuit amb el vídeo. Però en ple 2024 ha estat impossible. A la mateixa hora que Carlos Mazón compareixia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer advertia que hi hauria “barrancs desbordats”, una “crescuda considerable” del riu Albaida i “grans acumulats” a la zona del Magre. I l’AEMET avisava d’una “situació de gran adversitat per pluges torrencials” i mantenia el nivell màxim vermell.
I què va passar a partir de les sis de la tarda? Una imatge clara: es van veure grans riuades i pobles inundats fruit de fenòmens meteorològics extrems. La gent va quedar atrapada, per exemple, als seus cotxes, en teulades d’edificis o en una habitació de casa que pròximament quedaria negada o va haver d’agafar-se a un arbre per no ser arrossegada per l’aigua. Finalment, quan passaven més de dues hores de les sis de la tarda (quan, segons Mazón, el temporal havia de “disminuir” la seva intensitat), va arribar als telèfons de la gent el primer missatge de Protecció Civil: “Per les fortes pluges i com a mesura preventiva s’ha d’evitar qualsevol mena de desplaçament a la província de València”. Arribava molt tard. Feia hores que l’AEMET advertia dels perills de la DANA: a dos quarts de vuit del matí, havia anunciat l’avís vermell al litoral sud de València i, mitja hora més tard, havia recomanat no moure’s en cotxe davant de la previsió de pluges de més de 90 litres per metre quadrat.
I malgrat totes les evidències, el desajust d’Alberto Núñez Feijóo va anar més enllà de la crítica a la Moncloa, va pujar de nivell i es va dirigir directament contra l’AEMET, a qui va culpar de la tardana resposta de la Generalitat Valenciana i de la poca capacitat de resposta del govern autonòmic. “Un president autonòmic gestiona en funció de la informació que rep, que depèn d’organismes amb competència exclusiva del govern espanyol”, va justificar. Una afirmació desmentida per la realitat.
La bandera del PP sempre ha estat la capacitat de gestió (“serem feixistes, però sabem governar”, va arribar a afirmar el 2021 l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida), però la catàstrofe del País Valencià té molt a veure amb la incapacitat de prendre les decisions adequades en el moment oportú.
Apagada informativa del PSOE i Sumar (després d’aprovar el canvi de majories en RTVE)
Però l’actuació del PSOE els últims dies no està exempta de retrets. El dimecres al matí, poc després de conèixer-se que la xifra de morts s’elevava fins als cinquanta, els socialistes es van oposar a suspendre del tot el ple del Congrés dels Diputats amb l’objectiu de convalidar el reial decret llei que permetrà que es pugui renovar la cúpula de RTVE sense el concurs del PP. No era imprescindible, perquè encara hi havia tres setmanes de marge per convalidar-lo a la cambra baixa. No era urgent. Però el PSOE va apostar per suspendre la sessió de control adduint que calia evitar la confrontació política i va voler aprovar molt de pressa la norma que obrirà la porta, entre altres coses, que Miquel Calçada i Sergi Sol s’asseguin al consell d’administració de la televisió pública espanyola.
L’activitat legislativa havia de continuar “com continua la feina de qualsevol treballador”, va argumentar Patxi López. Però va ser una decisió incompresa per la ciutadania i fins i tot pels seus socis. De fet, Compromís va abandonar l’hemicicle i no va participar ni en el debat ni en la votació. També es van absentar el PP i Vox enmig de durs retrets contra el PSOE. “No ens podem apuntar a la hipocresia de suspendre el ple ordinari i automàticament, sense cap mena d’escrúpol, convocar un ple extraordinari amb l’únic punt de l’ordre del dia, el control de la RTVE”, va esgrimir Alberto Núñez Feijóo. I poques hores després, ja amb el vistiplau contrariat del Congrés al decret de RTVE, tant el PSOE com Sumar van anunciar que no farien declaracions polítiques durant els tres dies de dol oficial decretats pel govern espanyol perquè era el “moment d’estar amb les famílies de les víctimes de la DANA, acompanyar-les i donar suport a totes les unitats de rescat”. Això sí, després de la votació.