A les portes de les eleccions de Castellà i Lleó, que seran aquest diumenge, on PP i Vox es disputen els vots entre la dreta, ha sorgit una nova polèmica. Les dues incògnites que presenten aquestes eleccions és, per una banda, saber si tots dos partits podran sumar els vots per mantenir a Alfonso Fernández Mañueco en la presidència de la Junta, i per l'altra, veure si Vox podrà entrar amb la suficient força a les Corts regionals per a exigir consellers en el govern autonòmic. Segons ha informat aquest divendres El Confidencial, sembla que l'extresorer del PP, Luís Bárcenas, que està a la presó de Soto del Real, va explicant que a les eleccions municipals de Madrid l'any 2021, va trair el seu partit, i va votar Vox. En aquestes eleccions a l'Assemblea de Madrid que es van celebrar el 4 de maig de 2021, Isabel Díaz Ayuso va aconseguir quedar-se a tocar de la majoria absoluta, només li hauria calgut l'abstenció dels diputats de Vox per a ser investida presidenta. Vox per la seva part va assolir 333.403 vots, i entre els votants de Rocío Monasterio, estaria Bárcenas, segons el que ell mateix va presumint a la presó. 

Vinculació amb el PP

Bárcenas va desenvolupar una llarga carrera vinculada amb el Partit Popular. Des de 1982 quan va entrar, a la que en aquell moment es deia Aliança Popular de Manuel Fraga, i va passar els anys 80 formant part de l'administració del partit. El 1990 amb José María Aznar en la presidència i Álvaro Lapuerta com a tresorer, va ser nomenat com a gerent del PP. L'any 2008 va revelar a Lapuerta en el càrrec i es va convertir en el tresorer del partit. La seva carrera es va truncar el 2009, quan el jutge Baltasar Garzón el va assenyalar com a peça principal de la trama Gürtel. En aquest moment, va dimitir com a tresorer, i en 2010 va demanar la seva baixa com a militant del PP. Va començar aleshores una nova etapa de la vinculació entre Bárcenas i el partit, que el va protegir fins que va iniciar la guerra amb el partit. L'any 2013, El País, va treure a la llum els famosos "papers de Bárcenas" on es demostraven donacions il·legals i sobresous a dirigents populars. El PP va exigir al seu extresorer per danys a l'honor. En resposta a aquest atac, Bárcenas va denunciar el PP per "atemptar contra la seva intimitat com a treballador" per l'entrada en el seu despatx en la seu del carrer Gènova. 

Condemna

El passat mes d'octubre, Bárcenas va continuar sumant condemnes. En aquesta ocasió, l'Audiència Nacional va condemnar a dos anys de presó l'extresorer del PP Luis Bárcenas per abonar a l'empresa Unifica una quantitat d'1.072.000 euros per les obres realitzades a la seu central del PP, al carrer de Gènova de Madrid, "al marge de la facturació i la comptabilitat oficial i no declarats a la hisenda pública". En la sentència de la peça separada del cas Gürtel coneguda com a "papers de Bárcenas", la sala condemna Bárcenas com a cooperador necessari d'un delicte continuat de falsedat comptable en concurs amb un delicte contra la hisenda pública relatiu a l'impost de societats del 2007 de l'empresa Unifica en relació de concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil comès per particulars. A més, condemna el Partit Popular com a responsable civil subsidiari de Bárcenas i l'obliga a pagar 123.669 euros per l'impost de societats d'Unifica del 2007. En aquest judici, se'l va condemnar, en concret, per un delicte continuat de falsedat comptable, en concurs amb un delicte contra la hisenda pública per l'impost de societats del 2007 d'Unifica, en concurs, alhora, amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil.