Pedro Sánchez té fama de bon negociador, per a uns un mag, per a d'altres un triler. Qualsevol que sigui el seu art, però, està de nou a prova. Assetjat pel cas de tràfic d'influències contra la seva esposa i amb una majoria al Congrés que s'aguanta amb pinces, el PSOE s'ha abocat a aconseguir la investidura de Salvador Illa per apuntar-se un triomf en un moment extremadament greu. Per aconseguir-ho, necessita el suport d'ERC, una formació de la qual ja depèn al Congrés i que viu una greu crisi interna després de successives davallades electorals i els escàndols provocats pels atacs de falsa bandera desvelats les darreres setmanes. En aquest context, de les quatre carpetes que ha obert ERC en la negociació amb el PSC, el finançament és la clau, i Esquerra reclama, de nou, el concert econòmic. La vicepresidenta Maria Jesús Montero ha deixat clar que el govern espanyol no cedirà en aquest punt, però la Moncloa ha activat diferents plans B.

D'entrada, segons han publicat aquesta setmana diferents diaris de Madrid, la Moncloa ha optat per recórrer al fons d'armari i tornar a desempolsar alguns dels acords que ja va tancar el novembre de l'any passat per a la investidura de Sánchez, però que van quedar en l'atapeïda carpeta de compromisos no executats. No només això, la capacitat per vendre la mateixa pastanaga no es limita a propostes que dormen a la nevera des de fa mesos, sinó que fins i tot ha recorregut a acords ultracongelats, pactats fa anys i que havien quedat oblidats en el més profund del congelador.

Rodalies i condonació

El diari El País explicava aquest divendres que s'havia arribat a un acord per començar el traspàs de la línia 1 de Rodalies. "Tot un gest", segons el diari, davant de la negociació amb ERC per a la investidura d'Illa. El curiós d'aquest gest no és només que el traspàs de Rodalies ja va ser pactat entre socialistes i Esquerra el novembre de l'any passat per garantir el vot dels diputats de Gabriel Rufián a la investidura de Sánchez, sinó que, a més, l'acord tancat aquest dijous és per obrir un procés que s'iniciarà el mes de gener de l'any vinent i "només es tracta d'un compromís per tenir el document tancat en què s'especifiquin les passes a donar".

L'estratègia de Sánchez es revela, en aquest punt, molt efectiva. El fet de no materialitzar els acords tancats, en aquest cas per a la seva pròpia investidura, serveix per tornar a renegociar fins a l'infinit amb el mateix traspàs. Aquesta manera de fer ja no sorprèn ningú, fins al punt que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha reclamat com un punt de les negociacions el compliment dels compromisos contrets. De fet, Rovira ha exigit una trobada amb Sánchez per abordar-ho.

 

Condonació de deute

El traspàs de Rodalies no és l'únic acord amb què el PSOE vol seduir ERC. També aquesta setmana, diferents mitjans madrilenys han publicat que el govern espanyol ha ofert, per investir Illa, "accelerar" un altre dels acords que van tancar tots dos partits per a la investidura de Sánchez, com és la condonació de 15.000 milions de deute que la Generalitat ha contret amb l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). En aquest cas, a més, fent córrer el cafè per a tothom, ja que la Moncloa ha deixat clar que quan aquest pacte s'executi s'estendrà a la resta de comunitats autònomes.

Aquests acords que ara posa el PSOE damunt la taula ja estan continguts al pacte signat amb ERC el novembre passat per investir Pedro Sánchez, on també hi havia el compromís de crear una comissió bilateral per abordar el nou finançament. La comissió s'havia d'haver creat el primer trimestre d'enguany, però a l'hora de la veritat no s'ha constituït i ha passat a fer encara més gruixut el capítol d'acords incomplerts, la qual cosa, però, no ha impedit tornar a situar el finançament com a peça clau.

Consorci

És en aquest punt on l'efectivitat de l'estratègia de revendre acords un cop i un altre arriba al grau màxim. Per investir Illa, el PSOE ha tornat a posar damunt la taula acords tancats fa més de 15 anys i que mai no s'han fet efectius. Aquest és el cas del consorci amb què el PSOE ha respost a la reclamació d'un concert econòmic reclamat per ERC. El famós consorci es remunta a l'acord de l'Estatut del 2006. De fet, no és ni la proposta inicial del Parlament, sinó que és conseqüència de la rebaixa que es va aplicar al Congrés amb el ribot que va popularitzar el socialista Alfonso Guerra. 

El text inicial aprovat al Parlament preveia crear una Agència Tributària de la Generalitat, responsable de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de "tots els impostos suportats a Catalunya, llevat dels de naturalesa local". Sis mesos després, la retallada que el text va patir amb el seu pas pel Congrés va deixar en mans de la Generalitat només els impostos propis i els cedits, mentre que la resta dels impostos de l'Estat recaptats a Catalunya es mantenien sota el control de l'Administració Tributària espanyola. Per compensar la rebaixa, la negociació entre el PSOE i CiU va introduir la creació un consorci amb participació paritària de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària i la de Catalunya. Aquest consorci s'havia de crear en un termini màxim de dos anys, però no es va arribar a fer mai. I aquest és avui un dels puntals de la proposta que el PSOE ofereix a ERC a canvi d'investir Salvador Illa, l'acord a què es va arribar després de retallar el text original del Parlament i que mai no es va dur a la pràctica.

Tot plegat, sense oblida, a més, que quan l'Estatut va arribar al Congrés ja havia superat una llarga i esgotadora negociació a Catalunya, durant la qual CiU havia defensat incloure la reivindicació del concert econòmic, la mateixa reivindicació que avui reclama ERC, però que en aquell moment va haver de sacrificar a favor d'una entesa entre els socis del tripartit. 

Zapatero-Mas

L'acord final del nou Estatut que es va aprovar el Congrés —i que tres anys més tard encara hauria de patir una nova retallada a mans del Tribunal Constitucional— va ser resultat de les negociacions que van tancar CiU i el govern del PSOE, en bona part mitjançant converses que van mantenir directament Artur Mas i l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser allà on es va tancar, entre d'altres, l'acord de crear un consorci, dins d'un pacte sobre el finançament, que en aquell moment ERC va considerar insuficient, fins al punt que hi va votar en contra, amb l'argument que, en realitat, no hi havia canvi de model de finançament i que no aportava més diners als catalans, segons va denunciar el diputat Joan Puigcercós. També els aleshores negociadors de CiU admeten encara avui que era "una aportació tímida i insuficient", que es quedava a mig camí d'allò que preveia el text estatutari, però que es completava amb una cistella d'impostos detallats a través de les disposicions addicionals i que deixava en mans de la Generalitat la gestió del 52% dels impostos.

El consorci no es va arribar a crear mai, però sí que es va crear l'Agència Tributària a través d'una llei del Parlament de juliol del 2007, per gestionar els tributs propis de la Generalitat o els cedits totalment. Això no obstant, aquella Agència que l'Estatut original preveia que gestionés tots els impostos que paguen els catalans, no n'arriba a recaptar actualment ni el 9%. 

ERC no compra el consorci

Aquell consorci pactat a la Moncloa entre Zapatero i Mas, tot i no haver-se creat mai, torna a fer servei al PSOE. Els negociadors de la Moncloa ofereixen la creació d'aquest mateix consorci, que hauria d'estar funcionant fa 16 anys i que forma part d'un pacte que el 2006 ERC va titllar d'aixecada de camisa, com a màxim triomf en la negociació que mantenen oberta amb ERC per a la investidura de Salvador Illa. 

Fonts d'Esquerra asseguren que no estan disposats a "comprar" aquesta proposta i insisteixen a reclamar el concert econòmic. Però des de la Moncloa asseguren que és damunt de la taula de la negociació amb ERC. Els socialistes no amaguen que forma part de les disposicions aprovades —i incomplertes— a l'Estatut i asseguren que s'encarregaria de recaptar el 100% dels impostos, com no pot ser d'una altra manera, atès que estaria integrada per l'administració catalana i la de l'Estat. 

Fora del règim comú

Això no obstant, els negociadors catalans, tant els que van buscar un acord per al nou finançament a l'Estatut com els actuals, coincideixen a assegurar que l'única manera de garantir un canvi en el model és que Catalunya quedi fora del règim comú que marca la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) i aconsegueixi un concert econòmic com el que tenen el País Basc i Navarra. La clau de volta rau a poder gestionar i recaptar tots els impostos dels catalans, però també de disposar de la capacitat normativa. A partir d'aquí, des de Catalunya s'hauria d'acordar una aportació a l'Estat pels serveis que presta. La proposta de finançament singular que ha portat a Madrid l'executiu de Pere Aragonès també planteja fer una aportació al fons de reequilibri territorial, la qual cosa no és vista amb bons ulls per Junts, que recorda que el concert basc no inclou aquesta aportació.

Segons el parer de les dues formacions independentistes, amb la Constitució a la mà, aquesta fórmula és possible, atès que ja s'aplica al País Basc i Navarra, i es pot concretar a través de l'article 150.2 de la Constitució, sobre delegació a les comunitats autònomes de facultats que són de titularitat estatal.

Malgrat els acords —sistemàticament incomplerts o no—, el finançament s'ha demostrat sempre com un ós difícil de rossegar a les negociacions entre l'Estat i la Generalitat. I més encara en la situació present, en què ERC necessita exhibir una victòria clara i contundent si és que pretén que els seus militants acceptin votar la investidura de Salvador Illa, mentre que el PSOE hauria de rebaixar-ne el contingut o preparar moltes cafeteres per evitar un alçament de la resta de comunitats. El termini per a l'acord, segons ERC, acaba aviat. La secretària general ha advertir que el preacord ha d'estar tancat abans no acabi aquest mes.