El Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) ha donat 10 dies al Ministeri de Presidència per entregar les actes de les reunions de la taula de diàleg. Així ho ha decidit l'organització després que un ciutadà que les va sol·licitar es trobés amb la negativa de La Moncloa. Concretament, des del CTBG demanen que es donin a conèixer els informes o manifestos polítics o jurídics que s'han compartit amb la Generalitat durant les reunions de la taula de diàleg entre l'executiu català i espanyol. Des de La Moncloa, però, asseguren que la taula de diàleg no és un òrgan de cooperació interadministrativa, sinó "un fòrum informal de diàleg entre els dos governs", argument amb el qual fins ara han sostingut la negativa a fer públics aquests documents.
En la seva resolució, el Consell de Transparència exigeix a l'executiu de Sánchez que faciliti els noms dels integrants actuals d'aquesta taula bilateral de diàleg, la relació de reunions convocades i realitzades, o pendents de realitzar, els acords adoptats en aquest fòrum i també "els informes, manifestos o pronunciaments polítics o jurídics adoptats en aquesta taula o a l'empara d'aquesta". A més, vol que, en el termini de deu dies, el Ministeri enviï còpia de la documentació al CTBG per assegurar el seu compliment. Si es nega, el govern espanyol té l'opció d'interposar un recurs en els tribunals per la via contenciosa administrativa.
Per al Consell de Transparència, ha d'atendre's la petició d'aquesta documentació "en la mesura en què pot inferir-se amb claredat que es tracta d'informació que està en poder del subjecte obligat i que ha estat proporcionada únicament de manera parcial sense la corresponent actualització".
Els resultats de la taula de diàleg
En l'última reunió de la taula de diàleg, celebrada a finals de juliol, es van donar a conèixer dos documents relatius a la "desjudicialització" del conflicte polític i a l'ús del català a l'escola. En el primer document s'advocava per "avanços graduals i concrets" que "s'han de concretar en reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes, prenent a més com a referència els millors estàndards i recomanacions europees i internacionals". Aquell compromís és precisament la justificació de la posterior reforma legal per suprimir el delicte de sedició i per modificar el de malversació, aprovada a final d'any. L'altre document, de tres folis, incloïa nombrosos compromisos perquè el govern espanyol promogués l'ús del català en diferents fòrums a més de comprometre's a donar suport al nou marc normatiu que va aprovar el Parlament per no donar curs a la sentència que els obligava a aplicar el 25% de la llengua espanyola a les aules catalanes.