Un dels dos únics acords rellevants que van tancar Pere Aragonès i Pedro Sánchez a la reunió que van mantenir al Palau de la Moncloa ara fa quinze dies va ser ressuscitar la comissió bilateral Estat-Generalitat abans que acabi aquest mes de juliol. Fonts de l'executiu català confirmen que ja hi ha hagut contacte entre governs per preparar la reunió d'aquest òrgan, que serveix per despatxar temes relacionats amb les competències autonòmiques, i que no es convoca des de fa tres anys. L'última vegada va ser l'agost del 2018, quan l'Estatut fixa que s'ha de celebrar dos cops l'any. Durant set anys, entre el 2011 i el 2018 no n'hi va haver cap. Ara l'executiu català espera que la remodelació ministerial de Sánchez no afecti el calendari pactat. "Els compromisos estan per complir-los", ha indicat avui la portaveu, Patrícia Plaja. 

La consellera de la Presidència, que és qui encapçala aquest fòrum per part del Govern de Catalunya, havia iniciat converses per planificar l'ordre del dia de la cimera amb el fins ahir ministre de Política Territorial i Administracions Públiques, Miquel Iceta. És el responsable d'aquesta cartera qui parla en nom de l'Estat a la comissió. Ara, aquest lloc l'ocuparà Isabel Rodríguez. En espera de tancar dia i hora i el guió definitiu dels temes que s'hi abordaran —els equips tècnics d'una i altra banda hi estan treballant—, la Generalitat ja ha elaborat el seu propi inventari. La majoria de punts són reivindicacions històriques, fins i tot, compromisos adquirits pel mateix govern Sánchez i que mai no ha arribat a complir. 

Traspàs del port i l'aeroport

Ho va avançar Aragonès durant les jornades del Cercle d'Economia celebrades a mitjans de juny. El seu Govern aspira a aconseguir la gestió del Port de Barcelona, l'aeroport del Prat i el Consorci de la Zona Franca. Això vol dir que pressionarà Madrid perquè faci efectiu el traspàs d'aquestes infraestructures estratègiques. "Són tres elements clau que han de ser gestionats des de les institucions del territori, han de ser traspassats al Govern de la Generalitat", va proclamar el president. I aquest serà el missatge: com més proximitat, millor gestió. 

Encara en matèria de traspassos, n'hi ha una pila de pendents que han anat apareixent en diversos documents pactats amb el PSOE, com és el de les beques i l'ingrés mínim vital. Són dues qüestions que es mencionaven explícitament a l'acord subscrit entre republicans i socialistes per als pressupostos generals de l'Estat. A canvi del sí d'ERC als comptes del 2021, la Moncloa prometia liquidar el deute pendent en beques —uns 18 milions aproximadament— i cedir a la Generalitat la competència i els recursos de l'ingrés mínim vital. 

Una altra de les promeses que s'arrosseguen de fa anys —figura a l'agenda del retrobament que Pedro Sánchez va plantejar a Quim Torra i que pretén recuperar a la taula de diàleg al setembre— és el compliment de la llei de la dependència, bàsicament pel que fa al finançament compromès. 

Capacitat de decisió en els fons europeus

D'aquell mateix pacte pressupostari, que data de novembre del 2020, a part del clàssic "més inversió en infraestructures" hi havia el compromís del govern espanyol perquè la Generalitat pugui administrar directament els recursos que arribin d'Europa per fer front a la crisi derivada de la pandèmia, els famosos fons Next Generation, que s'han rebatejat com el Pla Marshal del s.XXI.

Aquests diners han de servir per finançar projectes de reactivació i transformació de l'economia. El Govern català calcula que li pertoquen uns 30.000 milions dels 72.000 que rebrà Espanya. L'estimació parteix del càlcul del PIB català i el pes demogràfic de Catalunya. Per poder acollir-se als fons, ha presentat 27 projectes. L'acord amb el PSOE es basava en la cogovernança, és a dir, poder ser no només un espectador, sinó tenir capacitat d'incidència. Està per veure que acabi sent així. De moment, el més calent és a l'aigüera. 

Retirar el recurs contra la llei de lloguer

Un dels primers conflictes entre el nou govern d'Aragonès i la Moncloa va ser motivat pel recurs que el govern PSOE-Podemos va presentar contra la llei catalana de regulació del preu dels lloguers. L'argument esgrimit pels socialistes era la invasió competencial. Amb tot, l'entorn de Sánchez va voler vendre com un gest el fet de no demanar la suspensió automàtica de la norma, que encara està vigent en espera del pronunciament final del Tribunal Constitucional. La Generalitat reclamarà que es retiri la impugnació. 

De fet, el punt 9 de l'oferta de Sánchez a Catalunya preveia "la reducció de la conflictivitat institucional", cosa que no ha passat encara. 

 

A la imatge principal, la terminal 1 de l'aeroport del Prat. / Pau de la Calle