El nou conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha retret aquest divendres al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que no estigués "al costat" del president de la Generalitat, Quim Torra, demanant més diners quan va demanar per carta al govern espanyol que recorregués al MEDE per obtenir fons per a les autonomies, "per exemple, per donar una paga extra al personal sanitari".

En declaracions a Catalunya Ràdio, Tremosa ha denunciat que, quan Torra va fer bandera de la reivindicació de més diners per gestionar la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, aprofitant la concessió d'ajudes europees, Aragonès no es va posar al seu costat. En aquest sentit, ha lamentat que el govern espanyol sí que hagi trobat recursos per comprar tancs o per augmentar el sou als membres de la Guàrdia Civil.

"M'hauria agradat que el vicepresident Pere Aragonès també estigués al costat del president de la Generalitat defensant que necessitem ara diners, per exemple, per donar una paga extra al personal sanitari. No ho ha fet públicament, que jo sàpiga", ha afirmat. En aquest tema, "ja va tard, el vicepresident", ha afirmat Tremosa, que ahir dijous va prendre possessió com a conseller d'Empresa i Coneixement, en substitució d'Àngels Chacón. 

El conseller també ha celebrat el paper del Banc Central Europeu en aquesta crisi, ja que "està salvant el sud d'Europa" evitant, en quatre setmanes, l'especulació de les escalades de les primes de risc i comprant deute, ha dit.

Fusió entre CaixaBank i Bankia

Sobre la fusió de CaixaBank i Bankia, Tremosa veu aquesta darrera entitat com una "anomalia" en el sector a nivell europeu en tractar-se d'un banc públic i ha avisat que tot i ser el "petit" en l'operació ocuparà la presidència i conservarà la seu a València, a més de disposar d'una "minoria molt important de bloqueig".

"Bankia s'havia de privatitzar en teoria, una altra lliga", ha assenyalat Tremosa, que ha destacat que l'entitat no va seguir les recomanacions del BCE i va repartir dividends, a diferència d'altres com CaixaBank o el Santander, que van destinar-los a fer front als efectes de la crisi.

El conseller també ha plantejat el "risc" de les concentracions amb la fusió entre les dues entitats i "Sabadell" (sic) una eventual unió de BBVA i Santander i ha assegurat que haurien de "preocupar" els organismes de defensa de la competència. Aquesta concentració contrasta, ha afegit, amb les 600 entitats que hi ha a Alemanya o les 150 de Suècia.