L'imminent acord de pressupostos potser no serà tan imminent. El Govern i el PSC van marxar de vacances sense haver fet els deures, però amb l'horitzó definit per arribar a una entesa. En la darrera sessió de control de l'any, Pere Aragonès va assenyalar que l'acord entre les dues parts podria escenificar-se a principis de gener, en consonància amb el calendari marcat per Salvador Illa. La marató de reunions fixades per a aquesta setmana semblaven l'al·licient perfecte per desllorigar la situació i complir les expectatives. Però el retorn a la feina després de les festes de Nadal no ha estat del tot plàcid.
El distanciament entre les parts va propiciar-se dilluns, després de la primera reunió des de la represa de les negociacions. La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, obria la porta a arribar a un pacte aquesta mateixa setmana, durant les trobades previstes pel dimecres o dijous. També la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, estava optimista, assegurant que ara s'encarrilava "la recta final d'aquesta aprovació". Però tot va saltar pels aires quan la Generalitat va decidir emetre un comunicat, sense el vistiplau de l'altra part, en el qual afirmava tenir un acord definit amb els socialistes després d'haver acceptat una àmplia majoria de les seves peticions. "El 87% dels punts que va demanar el PSC en un document presentat en roda de premsa la setmana de Nadal ja estan acordats amb el Govern", anunciava l'escrit, concretant que eren 147 propostes d'una varietat d'àmbits. El 13% restant, però, quedaven rebutjats al·legant un elevat cost per a les arques públiques catalanes.
El problema és que no existia cap entesa formal entre les dues parts. Així es va assegurar de fer-ho constar Alícia Romero en una entrevista a ElNacional.cat l'endemà mateix. "No hi ha cap acord amb el Govern de la Generalitat, ni un de primer, ni un de parcial, ni cap acord", confirmava la portaveu. A més, la socialista va lamentar que l'executiu tampoc els havia facilitat cap concreció sobre quines eren les mesures que havien estat acceptades i quines eren les que havien estat tombades, mentre que els seus càlculs diferien àmpliament dels 'oficials'. Amb tot, l'actitud del Govern tan sols havia contribuït a "marejar la perdiu" i "trencar ponts i confiances".
"Tot el paquet" per no deixar fora cap exigència
La desconfiança entre els socialistes té com a motiu de fons aquest desconeixement sobre quines mesures han estat acceptades i quines no: s'oloren que aquelles que el Govern al·lega estar disposat a incloure en el projecte final són les que no incomoden ERC, o fins i tot les que els republicans ja tenien previst aplicar. "Nosaltres no tenim totes les dades i no sabem què està pensant el Govern", adverteixen les mateixes fonts. En canvi, l'executiu estaria tramant deixar fora totes aquelles exigències que més els molesten. Serien els grans projectes com el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la Ronda Nord (els republicans han rebutjat tots tres i els han situat en una negociació paral·lela als pressupostos), però també altres propostes incloses al decàleg del PSC, com ara aturar l'obertura de noves delegacions de la Generalitat a l'exterior durant aquest 2023 o frenar la prova pilot de la renda bàsica universal. I encara hi ha altres, com ara que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) passi a dependre del Parlament, crear una comissió de seguiment sobre les subvencions a mitjans de comunicació, i reduir les entitats que depenen de la Generalitat.
L'estratègia d'ERC es basaria així en incloure totes aquestes exigències indesitjables dels socialistes dintre del grapat de mesures descartades adduint el seu alt cost (un argument sense gaire sentit, perquè algunes, de fet, redueixen les despeses del Govern). Però aquestes són, precisament, les demandes prioritàries del PSC, sense les quals Salvador Illa no està disposat a cedir el seu vot per aprovar els pressupostos. Alícia Romero va donar un cop sobre la taula aquest dimecres, advertint que l'executiu havia d'acceptar "tot el paquet de mesures" dels socialistes, i no només una part. La resposta de l'executiu va ser mantenir el pols i reiterar, un cop més, que els macroprojectes havien de quedar fora de la negociació pels pressupostos, així com evidenciar el seu suport per les delegacions exteriors i la renda bàsica universal que el PSC no vol.
Junts i els comuns compliquen l'entesa a quatre
El problema és que a l'equació també hi entren Junts i els comuns. Els de Borràs i Turull continuen negociant amb els seus exsocis de govern, tot i que les converses estan més endarrerides. Ara bé, un acord entre l'executiu i el PSC que accepti totes les demandes de Salvador Illa podria dificultar una entesa posterior amb Junts. Un dels punts calents és, precisament, la renúncia a obrir noves delegacions a l'exterior. Aquest dimarts, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va deixar entreveure que no hi hauria noves obertures durant el 2023 perquè la prioritat és "consolidar" la xarxa ja existent, en consonància amb el reclam socialista. L'anunci va ser durament criticat per Victòria Alsina, qui, durant el seu temps com a consellera, va fer una aposta decidida per aquesta política. "És una renúncia als interessos nacionals de Catalunya", va llançar, advertint que el posicionament "dificulta" un acord de pressupostos. La Conselleria d'Acció Exterior va haver de sortir del pas només unes hores després i desdir-se, aclarint que l'executiu no descarta obrir noves delegacions el 2023.
I els de Jéssica Albiach també inquieten. La mateixa líder dels liles ha assegurat que el seu grup "no contempla" que el Govern accepti les propostes de macroprojectes, com el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la Ronda Nord. Els comuns s'hi oposen completament, i adverteixen que els pactes amb altres partits "no poden anar en la línia contrària" de l'acord ja escenificat entre Aragonès i Albiach (PSC, però també Junts, consideren aquestes infraestructures "irrenunciables"). La petició d'aturar la prova pilot de la renda bàsica universal també pot coure. I, d'altra banda, cal tenir en compte que els comuns ja han aconseguit arrencar d'ERC el compromís d'impulsar un grapat de nous impostos sobre les emissions de creuers, els aliments ultraprocessats, habitatges buits i increments en l'impost de patrimoni. Els de Salvador Illa i els de Borràs i Turull s'han pronunciat en la direcció contrària, apostant per la "prudència fiscal" i per abaixar impostos, respectivament.
Els inevitables equilibris electoralistes
Tot aquest trencaclosques tan sols s'agreuja pels equilibris electoralistes. La perspectiva de les eleccions municipals en menys de cinc mesos porta els grups a caminar amb peus de plom i mirar amb lupa cada una de les seves decisions. Cap dels partits vol veure's obligat a renunciar a les seves demandes o acceptar les dels altres. Així ho estan evidenciant el PSC i ERC, que s'han enrocat: els socialistes volen que el Govern accepti totes les seves exigències, sense cap excepció, i ho fan esgrimint el fet que són primera força al Parlament; per la seva banda, els republicans tanquen la porta a les demandes espinoses amb la justificació que ja han acceptat el 87% de les seves mesures.
Fonts del partit de Salvador Illa han mostrat inquietud davant de l'estratègia de l'executiu d'ERC. Temen que els republicans estiguin utilitzant els percentatges per pressionar els socialistes cap al 'sí'. L'argument vindria a qüestionar si els socialistes estan disposats a fer caure uns pressupostos que inclouen gairebé nou de cada deu de les seves demandes, i responsabilitzar-los així d'un hipotètic desacord. La mateixa Alícia Romero coincidia amb aquesta hipòtesi, plantejant que l'executiu "segurament està en una batalla pel relat anticipant-se en cas que no hi hagi pressupost". Però, malgrat la distància, aquest és un escenari que cap dels actors implicats preveu ara mateix: un fracàs podria ser igual de perjudicial per a tots. L'acord continua sent qüestió de dies –només cal que algú cedeixi.