A Pedro Sánchez se li ha sumat una nova pedra a la sabata en el dificultós camí que haurà de recórrer durant tota aquesta legislatura per mantenir-se estable a la Moncloa. El govern de coalició de PSOE i Sumar havia d’arribar fins ara a acords amb Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB i BNG. Però ara els socialistes han d’afegir-hi també Podemos, perquè els morats han decidit trencar peres amb Yolanda Díaz, separar-se al Congrés dels Diputats i establir-se al grup mixt de la cambra baixa. Ione Belarra ja ha trucat a Félix Bolaños assegurant que la legislatura no està en risc, però a la Moncloa tothom és conscient que ara tenen més “dificultats” i que han de “negociar més”. A Sumar interpreten que l'espai situat a l'esquerra del PSOE dona una imatge "lamentable".
La notícia esclatava dimarts a la tarda, durant una compareixença del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, al Congrés. Podemos avisava que abandonava Sumar, i en aquell moment Yolanda Díaz ja no era a l’hemicicle; moltes trucades, corredisses. Un històric diputat socialista sortia de l’hemicicle i receptava calma als periodistes que vagaven pels passadissos de l’edifici: “És només un grup més amb el que hem de negociar; les majories que podem aconseguir continuen sent les mateixes”.
A la sala de màquines de la Moncloa reconeixen les “dificultats” que implica per als equips negociadors de Sánchez aquest trencament de Podemos amb Sumar. Però alerten: en cap cas la fa perillar. Reconeixia exactament el mateix el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una conversa informal amb periodistes després de celebrar-se al Congrés l’acte oficial d’aniversari de la Constitució. “L’important és que compartim conquestes”, va refermar, però també va admetre que a partir d’ara caldrà “negociar més” per assolir majories al Congrés.
Sigui com sigui, Ione Belarra ja va trucar a Félix Bolaños el dia que Podemos decidia anar a la seva per tranquil·litzar-lo. La secretària general dels morats assegurava al ministre de la Presidència i de Justícia que la legislatura no està en risc. La versió de la Moncloa sobre aquella trucada coincideix amb la de Podemos. Aquesta trucada, però, es va produir després que la decisió es fes pública, en tant que Pedro Sánchez reconeix que va assabentar-se del divorci a través dels mitjans de comunicació.
La decisió de trencar amb Sumar
“Són moltes les coses que han anat passant en els darrers mesos que ens fan pensar que ens volen eliminar”, afirmen a ElNacional.cat fonts de Podemos. “Hem arribat a la conclusió que a Sumar no podem fer política”, resumeixen. Quan s’ha pres la decisió? Des de quan té clar la direcció dels morats que cal trencar amb Yolanda Díaz? “En les darreres hores”, asseguren des del partit. L’excusa és que el debat sobre Israel i Palestina és la gota que fa vessar el got: una carpeta en la qual Podemos sempre s’ha posicionat com el més defensor dels defensors de Palestina. Sumar no els va permetre intervenir durant la compareixença d’Albares.
I no tot és casual: el mateix dimarts es va comunicar que Jéssica Albiach es donava de baixa de Podemos per la prohibició dels morats de tenir doble militància, i el coordinador de Podemos a Madrid també decidia plegar a causa de la guerra amb Sumar; a més que uns dies abans Yolanda Díaz havia aconseguit incorporar l’exportaveu de Podemos Noelia Vera com a directora de comunicació de la vicepresidència segona. Tot plegat, també, després que Podemos s’entossudís a mantenir el Ministeri d’Igualtat en mans d’Irene Montero, fins al punt d’oposar-se que el membre de Podemos Nacho Álvarez entrés com a ministre al nou govern de Pedro Sánchez. Álvarez va decidir marxar del partit.
Diferenciar-se de Yolanda Díaz
Aquest dimecres, Yolanda Díaz instava els seus ja excompanys de grup parlamentari a tenir “altura de mires” i “no confondre’s d’adversari”. Més tard, en converses informals amb periodistes en acabar l’acte oficial d’aniversari de la Constitució al Congrés, fonts de la capitania de Sumar admetien que la imatge és “lamentable”, en tant que genera “desafecció” de veure tanta crispació en l’espai situat a l’esquerra del PSOE.
En els darrers mesos, Podemos ha intentat demostrar que les seves posicions són més rupturistes que les de Sumar, i que a l’esquerra del tot, hi ha Podemos, no Yolanda Díaz. De fet, han acusat sempre la vicepresidenta segona de plegar-se massa a les exigències de Pedro Sánchez.
“Aquests ara duran les negociacions encara més al límit que Junts”, pronosticaven dimarts alguns tertulians de passadissos parlamentaris. “No es tracta d'una competició per veure qui ho posa més difícil”, assenyalen des de la capitania de Podemos, i argumenten que ells a partir d’ara passaran a tenir cinc vots que hauran de “jugar amb tota la intel·ligència possible per tirar cap a l’esquerra qualsevol votació”. Això és precisament el que fa pensar a Junts per Catalunya que mantindran el títol de ser el soci parlamentari més complicat pel PSOE amb qui arribar a acords. “Podemos té l’obligació amb el seu electorat d’acceptar plantejaments d’esquerres del PSOE, i no poder amenaçar de tombar alguns projectes de llei”, assenyalen fonts juntaires.