18 d’abril del 2022. Dilluns de Pasqua. Els padrins catalans entregaran les figures de xocolata als seus nebots després que hagi esclatat una notícia que pot fer sacsejar el panorama polític al país i de l'Estat. Aquell dia de la Mona, el portal d’investigació canadenc Citizen Lab va fer pública la llista de 65 independentistes catalans espiats entre el 2017 i el 2020 amb dos programaris, Pegasus i Candiru, que només poden comprar els estats. Es tracta del cas conegut com a Catalangate. Han passat més d’un miler de dies i aquest cas d’espionatge massiu, el més gran a Europa, és als tribunals (en dos casos ja ha arribat a la justícia europea), mentre els partits més afectats (ERC i Junts) no han deixat de negociar amb qui va autoritzar-lo: el govern espanyol de Pedro Sánchez, amb Margarita Robles (ministra de Defensa) i Fernando Grande-Marlaska (ministre de l’Interior) com a sobrevivents en els seus càrrecs malgrat l’escàndol. En paraules de la portaveu de Junts al Congrés Míriam Nogueras: "Podem negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn.”
Entre la llarga llista de 65 noms d’independentistes espiats hi havia tres presidents de la Generalitat, Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas, a més de persones molt properes a ells i també a Carles Puigdemont, com la seva dona, Marcela Topor, qui era el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay o el seu advocat, Gonzalo Boye. La llista també inclou l’exsecretària general d’ERC, Marta Rovira, l’expresidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs, l’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, o Marcel Mauri (exvicepresident d’Òmnium Cultural i la seva cara visible amb l’empresonament de Jordi Cuixart), o càrrecs d’EH Bildu, entre molts d’altres. Mesos abans que esclatés el CatalanGate, ja s'havia detectat el programari Pegasus en el telèfon de l'expresident del Parlament, Roger Torrent.
Evidències que apuntaven al govern espanyol
En el seu informe, Citzen Lab advertia que si bé no podia atribuir les operacions a una entitat o un govern en particular, hi havia “fortes evidències que suggerien un nexe amb les autoritats espanyoles” i Amnistia Internacional demanava al govern espanyol que esclarís si havia comprat els softwares i perquè els havia fet servir. Aquella jornada va estar marcada per les reaccions de les víctimes d’aquest espionatge, que denunciaven el que titllaven d’un “atac directe contra la democràcia, els drets i les llibertats fonamentals".
L’endemà, el 19 d’abril, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en una de les poques fotografies que hi ha junts dels dos líders de l’1-O des de l’octubre del 2017, van comparèixer junts a l’Eurocambra. També hi havia Carles Riera, llavors líder de la CUP i espiat amb Pegasus, com Elisenda Paluzie (ACN) i Xavier Antich, per part d’Òmnium. Tots cinc van comparèixer plegats al cor d’Europa i Puigdemont va explicar que la seva intenció era portar el cas a instàncies superiors, dirigint-se directament a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a qui li van demanar que actués perquè retés comptes. Puigdemont no formava part de la llista d’espiats (perquè utilitzava Android) però sí que hi havia altres eurodiputats que havien vist els seus drets vulnerats (Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, gràcies al qual va començar la investigació de Citizen Lab) fet que comprometia la comunicació de tota la institució.
L’endemà que esclatés l’escàndol, des de la Comissió Europea deixaven clar que “qualsevol intent per part dels serveis d'intel·ligència dels governs d'accedir il·legalment a les dades dels ciutadans és inacceptable” i es va posar en marxa la primera comissió per investigar Pegasus i altres programaris al Parlament Europeu. Amb tot, Brussel·les sempre va advertir que investigar qui havia espiat els 65 independentistes era cosa de l’Estat.
El govern espanyol, del "res a ocultar" al "què havíem de fer?"
Mentrestant, a Madrid, la llavors portaveu del govern espanyol negava la major. Isabel Rodríguez assegurava que l’executiu de Pedro Sánchez no hi tenia res a veure ni “res a ocultar”, el PSC es posicionava al costat del PSOE (Salvador Illa, en aquell moment cap de l’oposició, deia que l’Estat no espia sinó que dialoga) mentre que el seu soci minoritari, en aquell moment, Unidas Podemos, reclamava que s’investigués la qüestió a fons. Davant aquesta situació, es va plantejar el dubte de quina havia de ser la relació entre l’independentisme i el govern espanyol. L’abril del 2022 l’únic partit que formava part del grup de socis habituals al congrés era ERC, mentre que Junts i la CUP no hi negociaven i retreien als republicans que sí que ho fessin. En aquest context, Puigdemont va reclamar conseqüències polítiques pel govern espanyol, subratllant que no podia fer veure “que no havia passat res”. Al seu costat, Oriol Junqueras, continuava apostant pel diàleg i la negociació amb l’Estat, encara que aquest “no se la mereixés”. Tres anys més tard i amb unes eleccions generals pel mig, Pedro Sánchez continua sent president del govern espanyol amb els vots dels partits que lideren tant Puigdemont com Junqueras.
Una setmana més tard, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), va admetre finalment que havia utilitzat Pegasus per espiar l’independentisme, tot i que només a unes 18 persones i amb autorització judicial, del jutge de control del CNI, del Tribunal Suprem. Anant més enllà, va ser la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles (que avui continua també al càrrec) qui va acabar justificant l’espionatge: “Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució? Què ha de fer quan es declara la independència o anima desordres públics? Què ha de fer quan té contactes amb qui ha envaït Rússia?". Una Robles que ha mantingut el seu to desafiant contra l'independentisme i no s'ha aturat aquí: "Què passa quan es hackegen webs com la del SEPE o mòbils de ministres? Vostès ara són víctimes perquè els convé”, va desbarrar Robles davant les preguntes de la CUP. Des d’aquell moment, l’independentisme va situar a la diana de les seves crítiques la ministra de Defensa, sense èxit.
De botxí a víctima?
Tot plegat va fer que el govern espanyol semblés, almenys durant uns dies en la corda fluixa, davant les amenaces d'ERC de retirar-li el suport parlamentari primer davant unes explicacions que consideraven insuficients i després per les incendiàries paraules de Robles en seu parlamentària. Hi va haver reunions entre el govern català i l'espanyol, que també van resultar poc satisfactòries, i per això, es va reduir al mínim la seva interlocució. Un mes més tard, Sánchez va donar explicacions davant del Congrés dels Diputats, durant pràcticament una hora, tot i que aquestes tampoc no van acabar de convèncer a ningú. Aquell dia, Sánchez es va comprometre a reformar la llei de secrets oficials, una promesa que va tornar a fer a Aitor Esteban ara, tres anys més tard, el dia del seu comiat. A partir d'aquest moment, la situació es va anar judicialitzant i les víctimes van començar a presentar querelles davant dels jutjats, amb el focus cada cop més lluny del vessant polític dels fets, que suposen el cas d'espionatge més greu a Europa.
A més, dues setmanes després del Catalan Gate es va filtrar que els mòbils oficials del president Pedro Sánchez, i dels ministres Robles i Grande-Marlaska també havien patit una infecció amb el programari Pegasus, i s'apuntava al govern del Marroc, extrem que encara investiga un jutge de l'Audiència Nacional. El govern espanyol es convertia de la nit al dia de botxí a víctima? I en aquesta crisi el govern socialista va cessar la directora del CNI, Paz Esteban, però no per l'espionatge als adversaris catalans, sinó per a falta de seguretat a l'Estat.
Les comissions d'investigació sense resultats
Per altra banda, el juliol del 2022 es va constituir finalment la comissió d’investigació sobre aquests fets, tant al Parlament com al Congrés. En la primera, van ser cridats a declarar nombrosos polítics de l’Estat, com el mateix Pedro Sánchez, la ministra Robles, l'expresident Mariano Rajoy o l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Aquestes incompareixences van ser traslladades a la Fiscalia, però no han anat a més. L’excepció que confirma la norma va ser Pablo Iglesias, que va respondre les preguntes dels diputats a través d’una videotrucada i va assegurar que no en sabia res de res, però va lamentar que aquests espionatges als polítics no és l’excepció sinó la norma a l’Estat espanyol. La comissió es va desfer amb la convocatòria electoral i si bé hi ha un acord per constituir-la de nou (ajuntant-la amb la que investiga les infiltracions policials al moviment independentista), aquesta encara no s’ha posat en marxa, entre fortes crítiques de la CUP.
Investigació empantanegada en una desena de jutjats
Si l'espionatge més gran contra rivals a Europa i en democràcia no va provocar cap dimissió política de primer nivell a l'Estat espanyol, la via judicial també ha estat frustrant per a les víctimes. Tres anys després, les querelles dels afectats d'ERC, la CUP, Òmnium Cultural i l'ANC, estan repartides en una desena de jutjats de Barcelona, que a pas de tortuga dupliquen i tripliquen les accions sense cap avançament clar.
Les comissions rogatòries internacionals a Israel i Luxemburg perquè l'empresa NSO, propietària de Pegasus, aclareixi si va vendre aquest programari a l'Estat espanyol i el contingut del sostret als mòbils no han rebut cap resposta. En aquest temps, la Fiscalia no ha estat proactiva a demanar proves i a aclarir qui va ordenar aquest espionatge.
Paral·lelament, un jutjat de Madrid investiga l'afectació del mòbil de Gonzalo Boye, advocat de president a l'exili. I un grup d'empresaris catalans recentment ha presentat una querella també contra la Guàrdia Civil. L'Audiència Nacional, però, l'ha rebutjada i sosté que s'ha de presentar en els jutjats dels partits judicials on viuen els afectats.
Pericials de Mossos, clau
L'única revelació important és que els especialistes dels Mossos d'Esquadra han certificat en pericials el que va revelar Citizen Lab: l'espionatge a independentistes catalans és cert, i les sospites contra el govern espanyol més evidents. És el cas de l'espionatge negat als eurodiputats Jordi Solè i Diana Riba, del diputat Josep Maria Jové, i de Carles Riera la CUP, així com de Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, dirigents de l'ANC. La pericial dels Mossos a responsables d'Òmnium continua pendent d'entregar-se al jutjat.
Cal no oblidar que els espionatges, sempre amb el govern del PSOE, van ser en moments clau, com ara la negociació de la investidura de Pedro Sánchez, i de la planificació de la resposta de la societat civil davant la sentència del procés, com va ser Tsunami Democràtic.
Paral·lelament, l'Audiència de Barcelona ha estat decisiva i ha ordenat que els jutjats imputin a la llavors directora del CNI. Serà la tercera imputació de Paz Estebán. El tribunal ha endreçat indicis clau: els afectats van rebre els mateixos SMS maliciosos que es va usar amb espiats admesos pel govern espanyol com el president Pere Aragonès; en la mateixa època, entre els anys 2019 a 2020, i la informació extreta als mòbils s'enviava als mateixos dominis d'internet, que ni la policia catalana ni Citizen Lab saben on és. Això no obstant, si NSO ha aclarit que només ven Pegasus a Estats o organismes estatals, tot sembla evident.
Investigació sense empara legal?
La investigació de l'espionatge al president Pere Aragonès és la més avançada ja que el titular del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, és l'únic que de bon inici va imputar l'exdirectora del CNI, que ja va anar al jutjat, tot i que es va acollir al seu dret a no declarar perquè no se l'havia eximit del secret que obliga la llei que regeix el centre. En les altres causes dels republicans, que dirigeix l'advocat Andreu Van den Eynde, s'ha demanat que el govern espanyol l'alliberi de guardar secret.
A més, el magistrat ha exigit al CNI que aclareix si també va espiar Aragonès el 2018, tal com han evidenciat les pericials, i que seria sense empara del jutge del Suprem, ja que només se n'han aportat de dos anys després. Aquest extrem podria implicar la imputació del llavors director del CNI Félix Roldan.
Finalment, el centre Irídia ha assumit la causa de l'espionatge a Andreu van den Eynde, com un litigi estratègic, ja que és la vulneració del dret de defensa. El penalista recorda que va ser espiat quan preparava amb altres advocats la resposta al procés penal contra els líders independentistes. Irídia, juntament amb Elies Campo, de Citizen Lab i amb els pares espiats, i Van den Eynde han realitzats xerrades per exigir que els governs deixin d'espiar als seus ciutadans i que es prohibeixi Pegasus a la Unió Europea.
Per ara, tres anys després de l'esclat del megacàs del CatalanGate, hi ha molts indicis que apunten a l'Estat espanyol, però cap investigació seriosa ni cap rescabalament als afectats, tal com va ordenar el Parlament Europeu, el gener de 2024.
