Alberto Núñez Feijóo bufa les espelmes del seu tercer aniversari com a líder del Partit Popular. L’abril del 2022 va deixar enrere tretze anys de president de la Xunta de Galícia per fer el salt a Madrid i agafar el relleu de Pablo Casado després de la seva defenestració encoratjada per Isabel Díaz Ayuso. Des d’aleshores, Feijóo ha hagut de conviure amb qüestionaments interns i externs, amb la frustració i la impotència de no poder arribar a la Moncloa malgrat que totes les enquestes li eren favorables, amb una relació ambivalent amb Junts i amb una crisi al País Valencià de grans dimensions fruit de la nefasta gestió de la DANA feta per Carlos Mazón (i de la qual encara no s’ha atrevit a sortir).
En 36 mesos, ha volgut fugir de la “hipèrbole permanent”, ha ofert una legislatura de dos anys a Pedro Sánchez, ha estès la mà al govern espanyol, ha pactat amb Vox i s’hi ha divorciat i ha promogut una batalla judicial contra la Moncloa. Una trajectòria que es pot sintetizar en quinze dates clau que han marcat el seu lideratge.
2 d’abril del 2022: entronitzat president del PP allunyant-se de “l’entreteniment infantil” i de la “hipèrbole permanent”
Feijóo va arribar a la presidència del PP el 2 d’abril del 2022 al Congrés que va celebrar el partit a Sevilla. Va oferir als espanyols “fiabilitat, maduresa, sentit d’estat, un rumb clar, responsabilitat i assossec” i va fer una crida a “treballar com a adults en la política espanyola”. Un mes abans, en una entrevista a El Mundo, havia verbalitzat la seva voluntat de “tornar a la gent una generació de polítics adults”. En el seu primer discurs com a flamant líder del PP, també va demanar treure la política espanyola de la “hipèrbole permanent” i de “l’entreteniment infantil”, va apostar per un “projecte d’entesa intern i entre tots els espanyols” i va oferir el seu suport al PSOE per “rectificar el que es fa malament” i “no dependre dels que volen fracturar [Espanya]”.
7 de juny del 2022: primer cara a cara amb Sánchez en el Senat
“Jo no he vingut aquí a insultar-lo”. Va ser la inicial declaració d’intencions que Feijóo va verbalitzar davant de Pedro Sánchez en el seu primer enfrontament verbal al Senat (donat que no era diputat). Ara, els seus cara a cara al Congrés s’han allunyat d’aquesta màxima. “Molta crispació, moltes desqualificacions, molts insults, poques propostes, poques reflexions. Els adverteixo que no em reconec en aquesta política”, va confessar en aquell moment. “No li diré a vostè que està destorbant, a insults em guanya vostè sempre”, va afegir.
23 de gener del 2023: Feijóo vol que governi la llista més votada i Ayuso el rebat
En un acte a Cadis, Feijóo va proposar que cada ajuntament el governés la llista més votada en les eleccions municipals. Tanmateix, la seva aposta no va ser ben rebuda internament i Isabel Díaz Ayuso es va afanyar a desacreditar aquest full de ruta. Va ser la primera de moltes friccions entre tots dos. A l’estiu, després del 23J, Ayuso va torpedinar l’estratègia de Gènova: “[Sánchez] té un pacte amb Carles Puigdemont. [...] Siempre he dit que amb el desastre no s’ha de pactar”, va afirmar tres dies després dels comicis malgrat la voluntat del líder del PP a apropar-se al PSOE. “Apel·lem de manera ingènua a un partit els valors del qual s’han esfumat, els valors socialistes ja no existeixen”, va insistir un mes més tard. A la tardor, en la seva estratègia en clau interna, Ayuso es va avançar a Feijóo a l’hora de condemnar la violència ultra al carrer Ferraz i d’arremetre contra el pacte entre el PSOE i Junts.
28 de maig del 2023: una clara victòria en les eleccions autonòmiques que lliga el seu futur a Vox
La primera cita electoral al conjunt de l’Estat que va afrontar Feijóo des de Gènova van ser les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2023. I el PP es va imposar al PSOE en totes dues. De fet, des d’aleshores, Feijóo presumeix d’haver guanyat també les generals i les europees. Quatre de quatre. Tanmateix, el 28M va ser, paradoxalment, una de les causes que van allunyar el líder del PP de la Moncloa. Malgrat que inicialment va demanar a Vox que permetés governs monocolor, va acabar traient pit dels pactes fets “amb el cor” amb l’extrema dreta. Al llarg del mes de juny, el PP i Vox es van aliar al País Valencià (Carlos Mazón va ser el primer), a les Illes Balears i a Extremadura (a l’abril del 2022, deu dies després de l’elecció de Feijóo, Vox havia entrat a un govern autonòmic, el de Castella i Lleó, per primera vegada). I això va condicionar enormement la campanya del 23J, fruit de l’avançament electoral fet per Sánchez per retratar, precisament, la complicitat entre Feijóo i Abascal a escala territorial. Tres mesos més tard, el líder del PP va admetre que aquestes aliances “van influir negativament” en les expectatives electorals del PP.
23 de juliol del 2023: una victòria a les urnes insuficient per arribar a la Moncloa
I és que la data que més ha marcat el lideratge de Feijóo ha estat la de les eleccions generals del 23 J. És on el PP tenia posades totes les esperances. Les enquestes auguraven que podria governar amb tranquil·litat amb Vox com a soci i Feijóo es veia president. Però una campanya electoral erràtica (amb una entrevista en La 1 com a màxim exponent) i la campanya de la por instigada per Sánchez i el PSOE van mobilitzar el vot de les esquerres i van impedir que la suma de Feijóo i Abascal arribés a la majoria absoluta. Malgrat arribar als vuit milions de vots i als 137 diputats, el líder del PP es quedava a les portes de la Moncloa.
Tanmateix, encara en un context d’incertesa, la nit electoral celebrava el triomf i emplaçava el PSOE a facilitar un govern del PP. “Fa poc més d’un any i mig, semblava impossible que poguéssim estar aquí”, va reconèixer des del balcó de Gènova. “Vaig tenir la confiança del meu partit”, va agrair. I les seves paraules van ser interrompudes pels crits dels militants a favor d’Ayuso, que somreia. Una metàfora del repartiment de poder a Madrid. “Gràcies, presidenta”, es va limitar a dir Feijóo. El líder del PP va demanar treballar perquè no s’obrís un “període d’incertesa” i va fer un pas endavant: “Amb humilitat i determinació, em faig càrrec d’iniciar el diàleg per formar govern d’acord amb la voluntat que ningú no tingui la temptació de tornar a bloquejar Espanya. És una petició legítima, democràtica i imprescindible”. I va enviar un missatge al PSOE, que va ser rebut amb orelles sordes per part de Sánchez: “Li demano expressament que no bloquegi el govern d’Espanya una vegada més”.
30 d’agost del 2023: proposa a Sánchez una legislatura de dos anys i sis pactes d’Estat
Un mes després, el Rei Felip VI va recollir l’oferiment de Feijóo i el va proposar com a candidat a la investidura. A partir de llavors, el líder del PP va obrir una ronda de reunions amb els partits polítics. El primer va ser Pedro Sánchez, a qui va fer dos oferiments: una legislatura de dos anys i sis pactes d’Estat. “No renuncio que algun dia els principals partits nacionals es puguin donar la mà, caminar junts i entendre’s”, va expressar Feijóo, que va advocar per l’entesa entre el PP i el PSOE per “responsabilitat històrica”. “Li he plantejat una legislatura sotmesa a un termini sense trampa ni cartró”, va justificar. “La meva decisió és oferir-li un gran pacte durant un temps per calmar Espanya, disminuir la tensió i la polarització de la vida política, posar fi als blocs i als bloquejos i resetear el nostre país”, va argumentar Feijóo en roda de premsa. Però Sánchez va tancar-hi la porta a això. “No seré president del govern espanyol a costa i en contra de la igualtat de tots els espanyols”, va subratllar. I aquesta mateixa idea va ser la que va repetir posteriorment a la tribuna de l’hemicicle.
27 de setembre del 2023: una investidura fallida reivindicant que tenia els vots al seu “abast”
A finals de setembre, Feijóo es va sotmetre a la investidura. Només va aconseguir el suport de Vox, UPN i Coalició Canària. Es va quedar a quatre vots de la majoria absoluta necessària després que el PNB rebutgés donar-li suport per la seva complicitat amb l’extrema dreta. Durant el seu discurs, Feijóo va expressar una de les idees que li ha retret el PSOE en els últims mesos: no haver estat president perquè no volia (encara que ell mai va dir textualment aquestes paraules). “Als dos, [Puigdemont] ens ha ofert exactament el mateix”, va afirmar el líder del PP interpel·lant Pedro Sánchez. “L’única diferència només pot raure en la integritat dels dos candidats possibles que poden respondre-li. Tinc al meu abast els vots per ser president, però no accepto pagar el preu que em demanen per ser-ho”, va presumir Feijóo.
Dos mesos més tard, durant el seu debat d’investidura, Pedro Sánchez va posar el dit a la nafra: “Calia justificar d’alguna manera que havia guanyat encara que estava perdent les votacions. Llavors neix l’original teoria de No soc president perquè no vull”, va proclamar enmig d’una rialla. I Feijóo va tornar a la càrrega: “Jo comprenc que vostè pren s’ho pren tot de broma. Aquest riure queda gravat en la memòria dels espanyols. Vostè no concep que algú renunciï a ser president. Jo no soc president perquè no em venc ni venc els espanyols”.
12 de desembre del 2023: la batalla contra l’amnistia comença equiparant-la amb el 23F
Un dels principals pols d’oposició de Feijóo contra Sánchez ha estat la llei d’amnistia. El líder del PP va considerar que el primer debat parlamentari era la “sessió més trista i més decadent” des de l’intent del cop d’estat del 23F i va catalogar la norma de l’oblit penal de “retrocés democràtic inèdit”. Mesos més tard, abans de l’última votació al Congrés, va esgrimir que la norma “humilia” els jutges que “van defensar la democràcia” a Catalunya i “reescriu la història”. Més enllà del combat dialèctic, Feijóo va mobilitzar milers de persones en diferents concentracions al carrer en nou mesos. Entre altres coses, va defensar una mobilització permanent i va cridar a “rebel·lar-se” contra els pactes del PSOE amb Junts. Després de l’entrada en vigor de la llei, el PP la va recórrer al Constitucional i Feijóo va intensificar els seus atacs al TC, acusant-lo de ser el que té “més sospites de parcialitat” de la història.
10 de febrer del 2024: s’obre a un “indult condicionat” a Puigdemont
Passada la investidura de Sánchez, el primer acostament de Feijóo a Junts va arribar lluny dels micròfons. Al mig de la campanya de les eleccions gallega, va transcendir que el líder del PP estaria obert a concedir un indult a Carles Puigdemont condicionat a què reti comptes davant de la Justícia, compleixi la condemna, demani la mesura de gràcia i renunciï al referèndum i la independència per la via unilateral. A més, els populars van reconèixer que van estudiar la legalitat de la llei d’amnistia quan van abordar amb Junts la constitució de la Mesa del Congrés i la investidura de Feijóo, però la van descartar després de comprovar, en 24 hores, que era il·legal. En públic, Feijóo havia subratllat que el PP “va tardar menys de 24 hores a dir que no i en rebutjar totalment l’amnistia”. “Vaig dir i diré que no a qualsevol indult perquè no es dona ni una de les possibles condicions”, va defensar l’endemà.
26 de març del 2024: confirma Alejandro Fernández com a candidat el 12M malgrat les friccions
Un líder territorial que no combrega amb Feijóo és Alejandro Fernández, el president del PP de Catalunya. De fet, després que Pere Aragonès anticipés les eleccions, hi va haver unes setmanes d’incertesa sobre qui seria el candidat del PP als comicis davant les reticències de Feijóo. Finalment, es va veure abocat a acceptar el líder del PP català, que va rebre el “suport” dels “principals actius polítics” del partit. Tanmateix, prèviament s’havien fet patents la distància entre els plantejaments dels dos dirigents: mentre Feijóo admetia contactes amb Junts, Fernández tancava la porta a qualsevol diàleg: “No tinc res a parlar amb pròfugs colpistes, és de Barri Sèsam”. Uns mesos abans, Alejandro Fernández havia desautoritzat Feijóo, que havia reconegut en una entrevista a El Mundo que Junts no era el seu rival polític i ideològic: “Junts sí que és el meu rival”, li va respondre el líder del PP català. “Un partit amb una tesi essencial que és que Espanya és una dictadura dirigida per un rei feixista. Que algú em digui de què s’ha de parlar amb ells”, va afegir.
3 de juny del 2024: la primera vegada que obre la porta a una moció de censura amb Junts
Una altra de les idees que ha anat sobrevolant el lideratge de Feijóo ha estat la hipotètica i potencial moció de censura per fer fora Pedro Sánchez. La primera vegada que es va pronunciar sobre això va ser el juny, quan ho va circumscriure al “context adequat” i a “pensar que pot ser útil en aquest context”. Més clar va ser Feijóo el novembre, quan va verbalitzar una invitació directa: “Si algun dels socis vol acabar amb tot això, sàpiguen que estic a disposició per obrir una nova etapa al nostre país”. I el gener ho va reiterar: “Si els senyors de Junts volen eleccions i donen suport a una moció de censura, tinguin la seguretat que presentaré una moció de censura si tinc prou suports”. Tanmateix, en les últimes setmanes ha descartat fer el pas sense tenir la garantia que prosperi.
25 de juny del 2024: el pacte amb el PSOE per desbloquejar el CGPJ
Una de les poques grans aliances entre el PP i el PSOE va arribar l’estiu passat. Després de cinc anys i mig amb el mandat caducat, els dos partits van aconseguir acordar la renovació del Consell General del Poder Judicial. El pacte va arribar després de sis mesos de negociacions amb la mediació de la Comissió Europea. De fet, aquesta va ser una proposta que va plantejar Feijóo a Sánchez a finals del 2023 al·legant que tenia “molt difícil fiar-se” de la Moncloa i apostant per assegurar que la renovació del CGPJ es feia amb “totes les garanties d’independència”. Finalment, després de diverses reunions sense acord, ambdós partits van aconseguir la fumata blanca. “S’ha refrenat qualsevol ànsia que el PSOE pogués tenir en colonitzar el Poder Judicial”, va presumir Feijóo el mateix dia del pacte. El líder del PP va celebrar que s’imposés la “impossibilitat d’intromissió política en la justícia” i s’acabés “qualsevol possibilitat de controlar políticament” el CGPJ.
11 de juliol del 2024: Vox “es passa de frenada” en trencar els governs autonòmics amb el PP
Un dels moments de més tensió entre el PP i Vox va ser l’estiu passat. Gènova va acceptar el repartiment de 347 menors migrants a les comunitats autònomes i això va portar Santiago Abascal a trencar tots els governs de coalició: Extremadura, l’Aragó, les Illes Balears, el País Valencià, Castella i Lleó i Múrcia. “Si Feijóo vol continuar estafant als seus votants, allà ell, nosaltres no ho farem”, va proclamar el líder de Vox. Mentre que el president del PP va lamentar que el partit d’extrema dreta s’hagués “passat de frenada” i hagués “descarrilat” i va demanar a Vox que “no entorpís l’imparable canvi polític”. Després de la consumació del divorci, les relacions en les autonomies van continuar trencades fins que fa quinze dies Carlos Mazón i Vox van arribar a un acord per als pressupostos del País Valencià. Mazón va adoptar el discurs ultra, però va ser avalat per Gènova. En paral·lel, Feijóo ha multiplicat els atacs a Vox per la seva complicitat amb Donald Trump.
27 de desembre del 2024: aliances amb Junts “sense xantatges ni amenaces”
Les últimes setmanes del 2024 van estar marcades per la complicitat parlamentària entre el PP i Junts al Congrés dels Diputats. Ambdós partits, per exemple, van aconseguir tombar l’impost a les energètiques. “El Partit Popular reuneix majories i tira lleis endavant no de qualsevol manera i no a qualsevol preu: sense cedir a xantatges, sense subhastar l’Estat i sense canviar de principis”, va posar en relleu Feijóo. “Coincidir per complir el programa electoral sense xantatges ni amenaces és el que ha de fer algú que vol optar a la presidència del govern espanyol”, va afegir el líder del PP, que també va verbalitzar que Sánchez “hauria de detenir” Carles Puigdemont. Dies abans, Feijóo havia guinyat l’ullet a Junts a costa de la petició perquè Pedro Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança (que finalment els juntaires van retirar per donar marge a la negociació). “Senyora Nogueras, per descomptat que Sánchez no és de confiança i els continuarà enganyant”, va verbalitzar el líder del PP durant una sessió de control al govern espanyol a l’hemicicle del Congrés.
14 de març del 2025: l’estira-i-arronsa sobre el futur de Carlos Mazón
Finalment, els últims mesos han estat marcats per la relació entre Alberto Núñez Feijóo i Carlos Mazón després de la DANA que va causar més de 200 morts al País Valencià. El líder del PP ha anat donant batzegades i ha anat saltant del suport a la posada en dubte successivament. La mateixa setmana de les riuades, des de de València, Feijóo va defensar la gestió del president valencià i va responsabilitzar l’AEMET. Quinze dies després, es va mostrar partidari de “fer autocrítica”, però va demanar “distingir entre els errors humans i la falta d’humanitat”. Més endavant, va animar el PP valencià a “continuar reconeixent els errors i assumint responsabilitats”, va elogiar Mazón per haver “donat la cara”, però va admetre que “cap dels dos governs [el valencià i l’espanyol] va estar a l’altura” en la gestió de la DANA. Finalment, fa poques setmanes va deixar de condicionar el futur del president valencià a la reconstrucció per lligar-lo a la investigació judicial: “Investigarem fins al final. Veurem on són les responsabilitats, deixem que les investigacions avancin”, va sostenir des de Valladolid, on va apuntar que, més endavant, els polítics podran “assumir les responsabilitats que corresponguin”.