Una manera de lluitar contra la judicialització de la llengua. Ja són tres els instituts del Gironès que no impartiran el 25% de classes en castellà, tal com suposadament ordena una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avalada pel Tribunal Suprem. Es tracta dels centres educatius de Sarrià de Ter, Celrà i el Salvador Espriu de Salt, que han aprovat un manifest on asseguren que mantindran "íntegres" els seus projectes lingüístics immersius en català "d'acord amb la normativa vigent i d'acord amb el posicionament del Departament d'Educació".
El claustre i el consell escolar dels centres van aprovar i subscriure el manifest el passat 24 de novembre, just l'endemà de la sentència. El director del centre de Sarrià de Ter, Albert Bayot, ha dit que va sorgir a iniciativa d'un grup de professors i que es va aprovar per unanimitat. "Els centres educatius hem de dir què pensem perquè si no se'n fa un ús polític o jurídic i que el que volem és que es faci un ús pedagògic", ha remarcat. La direcció del centre va fer arribar el manifest a les famílies dels alumnes i a tota la comunitat educativa. També ho van remetre als diferents instituts del Gironès i el Pla de l'Estany. De moment, s'hi ha sumat l'institut de Celrà (que el va aprovar el 30 de novembre) i el Salvador Espriu de Salt, que el va aprovar el 15 de desembre.
Defensar el model d'immersió lingüística com a resposta a les "ingerències" del sistema judicial és l'objectiu del Manifest sobre el tractament de les llengües a l'institut, on els centres educatius mostren la seva "indignació i rebuig al fet que un tribunal de justícia es posicioni sobre un afer estrictament pedagògic". "Penso que quan surten determinades coses que suposen una ingerència en la nostra difícil tasca d'ensenyar, els centres educatius hem de dir el que pensem perquè si no se'n fa un ús polític o jurídic", ha insistit el director de l'institut de Sarrià de Ter.
Així, en el manifest volen deixar clar que "no" estan "disposats que uns tècnics de justícia vulguin fer de tècnics de pedagogia". El document mostra la "indignació i rebuig" a un posicionament judicial sobre un "afer estrictament pedagògic". "I que, a més, ho faci sense els coneixements suficients per a la garantia de rigor", afegeix.
Llengua pròpia i minoritzada
Els instituts defensen que el català "és i ha de ser la llengua vehicular als centres de Catalunya perquè és la llengua pròpia" i perquè, de les dues llengües oficials, "és la que es troba minoritzada per causes històriques, geogràfiques, demogràfiques i sociològiques". A causa d'aquesta minorització, l'institut "ha de donar al català el paper preeminent que li correspon a fi de contribuir al seu coneixement, al seu ús i, també, a la seva pervivència". "Necessita una protecció especial, però això no es fa en detriment d'una altra", insisteix Bayot. De fet, diu que tenen molts alumnes nouvinguts i alguns procedents de països amb el castellà com a primera llengua. "Nosaltres no hem posat mai pegues a ningú i tothom entén el tractament que fem perquè els alumnes continuïn aprenent el castellà, però també perquè vegin que hi ha una altra llengua molt propera que també poden entendre", afegeix Bayot.
Una altra idea que defensa el document versa sobre les llengües en "sentit complet". "El projecte lingüístic, l'aprovació del qual és una potestat del Consell Escolar, ja deixa ben clars els usos de cadascuna de les cinc llengües que s'utilitzen al centre i del caràcter de complementació que té l'aprenentatge i el maneig de diversos idiomes a l'hora", continua el manifest. Els instituts afegeixen, finalment, que totes les llengües "són objecte de respecte i que el seu coneixement sempre serà positiu i constitueix un actiu en favor de l'individu que les aprèn". La iniciativa va sorgir de l'institut de Sarrià de Ter, el director del qual, Albert Bayot, va ser nomenat director dels serveis territorials de la conselleria d'Educació a Girona el 2011, amb Irene Rigau com a consellera d'Educació i Artur Mas com a president de la Generalitat.