Magistrats amb història. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha designat els tres nous magistrats que formaran part de la comissió de control de les iniciatives legislatives populars (ILP) que tramita el Parlament, segons ha informat l’alt tribunal català en un escrit de presentat aquest dimarts a la Mesa de la Diputació Permanent, reunida també aquest dimarts. Els tres nous magistrats són Félix Azón, Eduardo Rodríguez Laplaza i Núria Bassols, que substituiran els tres que van renunciar al càrrec al març, coincidint amb l’admissió a tràmit per part de la Mesa, el 20 de febrer, d’una ILP que proposa una proposició de llei de declaració d’independència de Catalunya. La tramitació d’aquesta ILP està suspesa pel Tribunal Constitucional arran de la impugnació promoguda pel Govern espanyol.
Rodríguez Laplaza va formar part del TSJC que va condemnar el president Artur Mas per desobediència al Tribunal Constitucional per haver organitzat la consulta del 9-N del 2004, i actualment continua com a magistrat de la sala del contenciós administratiu del TSJC. Per la seva part, Núria Bassols va haver de deixar durant un temps la sala civil i penal del TSJC perquè el seu marit va ser imputat en la causa del 3%, sobre finançament irregular de Convergència i pendent de jutjar-se. Félix Azón va ser director de la Guàrdia Civil del 2018 al 2020, i actualment magistrat de la sala social del TSJC.
Els magistrats suplents
El TSJC també ha designat Francisco Javier Sanz, Javier Aguayo i José Alberto Magariños com a suplents dels tres magistrats titulars. La comissió de control de les ILP la integren, a més de tres magistrats designats pel TSJC, tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots sis designats per la Mesa a proposta dels grups parlamentaris. El secretari de l’òrgan és un lletrat del Parlament, amb veu però sense vot.
La Fiscalia no denunciarà incompareixences
D’altra banda, la Mesa de la Diputació Permanent ha informat aquest dimarts que ha estat informada de l’arxivament per part de la Fiscalia de les diligències que ha fet arran de la petició del Parlament per les incompareixences dels ministres d’Interior i de Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, i dels delegats del Govern espanyol a Catalunya i al País Valencià, Carlos Prieto i Pilar Bernabé, davant la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos Policials de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars d’Arreu del País. La Mesa del Parlament, en l’última reunió de la legislatura, el 18 de març, va acordar, a petició de la presidenta d’aquesta comissió, traslladar al Ministeri Fiscal les incompareixences perquè analitzés si hi havia responsabilitat penal en el seu comportament, que ara s’ha descartat.
Paral·lelament, també es detalla que la Mesa “ha analitzat la situació dels procediments d’ofici i de les actuacions informatives endegats pel Parlament el desembre del 2023 arran de l’informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya sobre algunes actuacions de l’Administració parlamentària. La Mesa ha decidit tancar dues revisions d’ofici, relatives a les oposicions de lletrat i d’uixers, i dues actuacions informatives, relatives a la concessió de deu llicències per edat i a la constitució d’una borsa d’uixers, i ha acordat que no era procedent fer cap altra actuació.