Comença un nou curs per a la justícia espanyola. I, per primera vegada en més d’un lustre, no se sentirà cap veu que apel·li a la renovació del Consell General del Poder Judicial. La feina està feta. In extremis. Però s’ha culminat la renovació de l’òrgan de govern dels jutges sis anys després gràcies a dues fumates blanques: l’elecció de vint nous vocals gràcies a l’aliança entre el PP i el PSOE a finals de juny i la tria d’Isabel Perelló per presidir el Poder Judicial. Amb una dona al capdavant per primera vegada a la història, el CGPJ comença un curs que es preveu intens i en el qual haurà de fer front a múltiples reptes. Ho fa, aquest dijous 5 de setembre, en la tradicional Obertura de l’Any Judicial, que estarà presidida pel rei Felip VI i en la qual prendran la paraula la presidenta del CGPJ i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz.
❓ Qui és Isabel Perelló, la nova presidenta del CGPJ i del Tribunal Suprem
L’essencial i més immediat serà cobrir les 102 vacants pendents als principals òrgans judicials, uns deures pendents des de fa anys a causa del bloqueig al CGPJ, que des del març del 2021 no pot fer nomenaments per estar en funcions. A sobre de la taula, el nou CGPJ tindrà altres carpetes calentes, la majoria en clau catalana. Una d’elles serà la denúncia que va presentar Carles Puigdemont contra Pablo Llarena pel “retard injustificat” del seu recurs sobre la no-aplicació de l’amnistia. “Una desatenció i un retard injustificat i reiterat”, va assenyalar Gonzalo Boye al seu escrit. Precisament, el CGPJ es posarà en funcionament quan la llei d’amnistia encara no ha estat aplicada plenament i a l’espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la qüestió d’inconstitucionalitat que han presentat la Sala Penal del Tribunal Suprem i altres tribunals.
A més, el nou CGPJ haurà de fer front a les crítiques per part de l’independentisme dirigides a la judicatura i l’amenaça de Junts i d’ERC de citar jutges a les comissions d’investigació del Congrés (una cosa que el CGPJ i el govern espanyol van descartar). Fa mesos, l’aleshores president interí del CGPJ, Vicente Guilarte, va amenaçar Míriam Nogueras de “prendre mesurades” contra “l’assenyalament” a jutges espanyols, va demanar que es deixés “en pau” el Poder Judicial i va advertir d’un “xoc brutal” si el Congrés cita jutges a comparèixer.
🔎 La llei d’amnistia, davant el TC i el TJUE: guia sobre els jutges que l’han qüestionat
Amb la necessitat imprescindible d’articular majories més enllà dels blocs
A tot això, un dels principals desafiaments que tindrà el CGPJ serà superar la dinàmica de blocs que arrossega des de fa anys. Progressistes contra conservadors. Prova de la dificultat d’això és que els vocals, deu per a cada costat, han necessitat un mes, quatre intents i reobrir la llista de candidatures per posar-se d’acord sobre qui havia de presidir el CGPJ. Finalment, el desllorigador va ser el nom d’Isabel Perelló, una vocal progressista proposada pel sector conservador i que va respondre a la voluntat de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia que hi hagués una presidenta per primera vegada en la història.
El motiu del bloqueig era que per elegir la presidència és necessari el suport de dotze dels vint vocals. I això continuarà sent així. Perquè de la mà de la renovació del CGPJ, el PP i el PSOE van pactar la reforma de la Llei del Poder Judicial per establir que tots els nomenaments (i no només la tria de la presidència) requeriran el vot de tres cinquenes parts dels vint membres. Si es vol evitar un bloqueig perpetu, això implicarà cessions des d’ambdós blocs. Els càrrecs que s’han de renovar són 29 al Tribunal Suprem, dos a l’Audiència Nacional, quaranta en Tribunals Superiors de Justícia i 31 en Audiències Provincials.
El PP i el PSOE celebren que l’elecció de Perelló s’hagi fet “sense imposicions”
Poques vegades els dirigents del PP i del PSOE s’expressen en una mateixa línia argumental. I l’elecció d’Isabel Perelló com a presidenta del CGPJ ho ha aconseguit. Sense estalviar-se dards més o menys implícits entrecreuats, populars i socialistes han reivindicat la figura de la nova presidenta del Poder Judicial i, en especial, el procediment per arribar al seu nom. “Els vocals han decidit entre ells, sense ingerències i sense imposicions, i em sembla bé”, va verbalitzar Patxi López (portaveu del PSOE al Congrés). I amb ell van coincidir a Gènova: Alberto Núñez Feijóo (president del PP) va subratllar que hagi estat la primera vegada que la presidència del CGPJ s’elegeix “sense imposició” dels partits i Cuca Gamarra (secretària general dels populars) va argüir que “ningú pot qüestionar la independència” de Perelló. “Estem contents perquè els partits polítics no hem posat mà en aquest nomenament”, va afegir Borja Sémper (portaveu del PP). Aquesta tesi també la va abonar Inés Herreros, una de les vocals del CGPJ, que va assegurar dilluns en declaracions als periodistes que la decisió es va prendre “sense cap ingerència política”.
Per la seva banda, Pedro Sánchez va celebrar que, d’aquesta manera, Espanya pot “recuperar la normalitat institucional i democràtica” per superar “cinc anys de bloqueig judicial”. I Félix Bolaños va reivindicar que és un “èxit de país que tots els poders de l’Estat” estiguin “funcionant” i va advocar perquè el CGPJ “recuperi el temps perdut durant els últims cinc anys de bloqueig”. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts es va mostrar confiat que el “consens” que van exhibir el PP i el PSOE i del qual han fet gala els vocals serà el que “presideixi l’actuació” del CGPJ. L’objectiu és clar: “Superar una etapa de desprestigi, de desídia, de paralització i de bloqueig per tornar a posar la Carrera Judicial on sempre ha hagut d’estar, en uns nivells màxims d’excel·lència i de prestigi”.
A més, és clar, totes les veus que s’han expressat han coincidit a assenyalar la importància que la presidència estigui ostentada per una dona. “Significa un avenç en si mateix i és una molt bona notícia”, va dir Patxi López. Amb aquesta elecció, es fa patent que “la igualtat és una columna vertebral de la democràcia”, va tuitejar Pedro Sánchez. “Sona bé que hi hagi una evidència del paper de la dona en la Judicatura”, va declarar Borja Sémper.
Carlos Lesmes, el 2018: “Quan la Constitució resulta colpejada, no pot renunciar a defensar-se”
L’últim discurs d’un president del CGPJ en plenes funcions va ser el 2018 i el va pronunciar Carlos Lesmes. Havia passat menys d’un any des del referèndum de l’1-O, els presos polítics encara estaven en presó preventiva i faltaven cinc mesos perquè comencés el judici del procés. “Quan la Constitució resulta colpejada, no pot renunciar a defensar-se, ja que això comportaria renunciar a la defensa dels seus principis configuradors, i del mateix Estat, que és democràtic i de Dret”, va proclamar Lesmes. En la seva intervenció, va atacar els tribunals europeus que no havien entregat per rebel·lió als polítics a l’exili i els va retreure que haguessin interpretat de manera “unilateral” preceptes jurídics que són “autònoms” provocant una “greu incertesa”. “Aquestes decisions han provocat la generalitzada percepció d’una irremissible pèrdua de virtualitat de certs instruments de cooperació judicial”, va lamentar.
Entre el 2019 i el 2023, un déjà-vu perpetu davant una situació “insostenible”, “inacceptable” i “anòmala”
Però si hi ha hagut un tema que monopolitzat els discursos d’arrencada de l’any judicial han sigut les crides a desbloquejar el CGPJ. L’any passat, el president interí del Suprem, Francisco Marín, va verbalitzar una “profunda tristesa” per l’estat “desolador” dels principals tribunals espanyols i va apel·lar al PSOE i al PP perquè “no caiguin en la temptació” d’aprofitar l’oportunitat per “obtenir avantatges polítics”. A més, en aquella ocasió un mes i mig després de les eleccions de 23-J i encara dos mesos abans de la investidura de Pedro Sánchez, la judicatura receptava prudència amb la llei d’amnistia i, als passadissos, avisava que l’escorcollaria a fons. Ara els jutges tenen a sobre de la taula l’aplicació completa i total de la norma de l’oblit penal.
El de 2022 va ser l’últim discurs de Carlos Lesmes com a president del CGPJ. Va apressar Sánchez i Feijóo que es reunissin “amb urgència” per aconseguir una “solució definitiva” a la “situació insostenible i inacceptable” del Poder Judicial. “En cas de no ser atesa aquesta crida, caldrà reflexionar sobre l’adopció d’un altre tipus de decisions que ni volem ni ens agraden”, va advertir. Un mes més tard, Lesmes va dimitir.
I prèviament? El 2021, va apel·lar a Sánchez i a Pablo Casado per solucionar la situació “anormal i anòmala” en la qual es trobava el CGPJ per “causes que li són completament alienes”. El 2020, va reclamar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges “sense dilacions” desitjant que aquell fos “l’últim” discurs del seu mandat. Encara li’n faltaven dos més. “L’any passat vaig pronunciar per segona vegada unes paraules de comiat que no vaig imaginar haver de reproduir de nou aquest any”, va reconèixer. I el 2019, poques setmanes abans de la sentència del judici del procés, va voler posar en relleu que “el respecte al Dret comporta, ineludiblement, el respecte a la decisió judicial”. A més, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va enarborar la “imperiosa obligació d’acatar la sentència que es dicti, sigui quin sigui”. Ara, cinc anys més tard, l’independentisme lluita per amnistiar per complet tots els condemnats en aquella sentència mentre veu que el Suprem posa tota mena de traves per impedir-ho.