Dimecres de la setmana passada, poques hores més tard que Pere Aragonès convoqués eleccions pel 12 de maig, els grups de l'oposició van anar sortint una a un al faristol del Parlament per reaccionar a la decisió del president i respondre a les preguntes dels periodistes. L'únic que no ho va fer va ser Alejandro Fernández, líder del PP català, que va comparèixer acompanyat de Lorena Roldán i Daniel Serrano, els dos altres diputats populars al Parlament. Després del seu breu discurs per valorar la convocatòria electoral va marxar per on havia vingut sense ni tan sols donar oportunitat als periodistes de preguntar-li si ell seria o voldria ser el cap de llista en aquests comicis.
La relació entre Fernández i Alberto Núñez Feijóo ha protagonitzat nombrosos titulars, especialment després que el tarragoní rebutgés públicament els contactes del PP amb Carles Puigdemont i Junts per Catalunya per a la seva investidura, finalment fallida. Al mateix temps, Fernández va ser dels pocs dirigents populars que van condemnar les últimes informacions sobre l'Operació Catalunya, mentre els seus companys de partit miraven d'escórrer el bulto. Per això, des del mateix moment en què Pere Aragonès va convocar les eleccions s'han anat posant diferents noms sobre la taula vistos amb bons ulls per Génova per substituir Fernández al capdavant del partit al Parlament, on segons les enquestes, veurien incrementats significativament el seu nombre de diputats. Entre aquests perfils destaca Dolors Montserrat, sempre present a totes les travesses, i ara a l'ull del huracà per la seva croada contra el català des del Parlament Europeu i el Comitè de Peticions, però també Manu Reyes, alcalde de Castelldefels fregant la majoria absoluta, Dani Sirera, regidor a l'ajuntament de Barcelona o Nacho Martín Blanco, a qui els populars van fitxar com a cap de llista a les eleccions generals, on no van aconseguir els resultats que s'esperaven a Catalunya.
Una ferida oberta des del 2017
Amb aquest enrenou de fons, des de Génova però, neguen que aquest sigui el principal tema de debat ara mateix de cara a les eleccions del 12 de maig, si no que passa per la integració de Ciutadans, partit en vies de desaparició arreu de l'Estat, dins el PP. Les converses sobre el futur dels taronges dins el PP, no només al país sinó en el conjunt de l'Estat, es remuntarien a abans de la convocatòria electoral a Catalunya, que, això sí, ha obligat a accelerar els terminis no només en aquest sentit sinó també per, un cop resolt, triar el candidat idoni. Amb tot, si l'acord amb els taronges no arriba abans del 12-M, quan es va plantejar inicialment l'objectiu eren les europees però ara el calendari ha canviat, no tanquen la porta a incorporar a alguns dirigents a les llistes com a independents.
L'encaix de Cs dins el PP no és vist amb els mateixos ulls per la direcció nacional que per la catalana: aquí encara cou una ferida oberta el 2017, quan Ciutadans -que va guanyar les eleccions amb 36 diputats però sense la possibilitat de governar- es va negar a cedir un diputat als populars perquè poguessin tenir grup propi a la cambra catalana. Segons deia el llavors secretari general del partit, que passava per un dels seus millors moments, José Manuel Villas, aquesta era una pràctica de la "vella política" i que els catalans no tenien per què pagar a aquest partit "una cosa que no va guanyar a les urnes". Curiosament, el 2019, després de l'històric daltabaix de Cs a les generals, Casado va cedir als taronges un senador per tenir grup propi a la cambra alta. Integrar Cs en el moment que travessen els taronges sembla ara un acte de generositat que no es correspon amb la negativa dels de Carrizosa anys enrere.
Esperanza Aguirre o Vidal-Quadras, amb Fernández
En aquest context són diferents els pesos pesants del PP i de les dretes espanyoles en general, que han volgut expressar el seu suport a Alejandro Férnandez com a candidat en les pròximes eleccions. Per exemple, Alejo Vidal-Quadras -que en la dècada dels 90 i abans de passar-se a la ultradreta va ser candidat del PP a la presidència de la Generalitat, ha publicat un missatge a les xarxes socials un missatge en què situa a Fernández com a persona idònia per ser el cap de llista, mentre destaca a Montserrat pel seu paper al Parlament Europeu contra l'independentisme: "El PP ha d'actuar amb intel·ligència a Catalunya i no desvestir un sant per vestir-ne un altre".
Esperanza Aguirre s'ha pronunciat en la mateixa línia, situant Fernández com a candidat ideal: "Jo soc partidària d'Alejandro Férnandez. Em sembla una persona que és un magnífic parlamentari, un home molt rigorós, defensor de la Constitució i que és el millor candidat que tindrà Catalunya". Unes paraules molt similars a les de Cayetana Álvarez de Toledo, que també el situa com a candidat: "Pot ser algú millor, però jo a aquesta persona, de moment, no la conec. No voto a Catalunya, però si hi votés, votaria l'Alejandro", va assegurar en una entrevista.