El proper 28 de maig, Xavier Trias pot recuperar l’alcaldia de Barcelona, de la qual va ser desplaçat per l’actual alcaldessa, Ada Colau, fa 8 anys. Quan falten exactament quatre mesos per a la celebració de les pròximes eleccions municipals, el candidat de Junts per Catalunya se situa amb claredat al capdavant de la cursa a distància del segon millor posicionat, el cap de llista del PSC, Jaume Collboni. Trias desplaçaria Colau a la tercera posició i a la quarta Ernest Maragall, candidat d’ERC i guanyador de les eleccions del 2019 tot i que no va accedir a l’alcaldia. Aquesta és la conclusió del sondeig L'estat de l'opinió pública a Barcelona elaborat per l’Institut Feedback, que dirigeix Jordi Sauret, per a El Nacional.cat. L'enquesta es basa en una mostra de 600 entrevistes telèfoniques efectuades aquesta mateix setmana, entre el passat dilluns 23 de gener i aquest dijous 26 de gener.
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
D’acord amb el sondeig, Trias obtindria 11-12 regidors, és a dir, de 6 a 7 més que la candidatura de Junts del 2019, i un 23,10% dels vots. Als anteriors comicis, els juntaires van quedar en cinquena posició, amb 5 regidors. L’exalcalde és el candidat que més puja tant en nombre de regidors com de percentatge de vot, un 12,59% més que fa quatre anys. El 2011, Trias es va convertir en el primer alcalde de Barcelona de Convergència i Unió (CiU) amb 14 regidors però va perdre l'alcaldia el 2015, en què va baixar a 10 regidors, superat per Colau, amb 11. Trias va anunciar el desembre passat el seu retorn a la lluita per l'alcaldia després de la marxa de l'anterior cap de Junts per Catalunya a l'Ajuntament, Elsa Artadi, el maig passat. L'exalcalde reté un 57% dels electors de Junts del 2019 i atreu vot d'electors d'ERC i, en menor mesura, del PP i C's als anteriors comicis.
En segon lloc quedaria l’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, qui precisament aquesta setmana ha renunciat a continuar al govern municipal amb Colau per dedicar-se a la campanya. El candidat socialista es mou en una forquilla de 9 a 10 regidors, 1 o 2 més dels que té ara, és a dir, de 2 a 3 per darrera de Trias i un 19,26% dels vots, un increment del 0,85%. Collboni reté el 64,4% de votants socialistes de fa quatre anys i incorporaria un 29,3% dels que recorden haver votat la llista de Ciutadans.
Colau en tercera posició i Maragall quart
En tercera posició, i amb el seu pitjor resultat des del 2015 se situaria l’actual alcaldessa, Ada Colau, que d’aquesta manera perdria les opcions de revalidar de nou l’alcaldia. La líder de BComú obtindria 8-9 regidors i un 16,68% dels vots, és a dir, perdria de 2 a 1 representants a l’Ajuntament i un 4,06% dels vots obtinguts a les eleccions del 2019. En aquells comicis, Colau va ser segona força, per darrera d’ERC, però va repetir a l’alcaldia gràcies al suport dels socialistes i de 3 regidors de la plataforma xenòfoba que liderava l’exprimer ministre francès Manuel Valls i de la qual formava part Ciutadans (C’s).
El principal damnificat pel denominat efecte Trias seria Ernest Maragall, qui, d’haver aconseguit el 2019 situar ERC com a primera força a la capital catalana passaria ara al quart lloc amb 7-8 regidors -va obtenir 10 a les anteriors eleccions municipals- i un 15,99% dels vots, un 5,38% menys que fa quatre anys. Així, segons el sondeig de Feedback, el 30% dels enquestats que recorden haver votat ERC a les eleccions del 2019, triarà Junts als comicis del 28 de maig vinent. Maragall conservaria el 47,7% dels votants republicans del 2019 i atreuria un 9,6% dels que van optar per Junts i un 7,4 dels que ho van fer per el PSC.
Darrera dels republicans, en cinquena posició, apareix el PP, ara encapçalat per l’exlíder del partit Daniel Sirera. Els populars mantindrien els dos regidors que van aconseguir el 2019 amb un lleu millora en percentatge de vot: 5,22%, és a dir, un 0,21% més. De fet, el PP també patiria l'efecte Trias: un 16,7% dels seus electors als anteriors comicis votarien ara per l'alcaldable de Junts per Catalunya.
Desaparició de Ciutadans
La candidatura d’ultradreta de Vox, encapçalada per Gonzalo de Oro, podria colar-se a l’Ajuntament amb 0-2 escons i un 4,67% dels vots. Vox, que creix un 3,51%, sembla beneficiar-se en part de la desaparició de Ciutadans, que el 2019 es van integrar a la candidatura de Manuel Valls. Anna Grau, candidata dels taronges i diputada al Parlament colliria un modest 3,38% dels vots i es quedaria fora de l’Ajuntament. El 2019 el conglomerat Valls-C’s va obtenir 6 regidors i un 9,80% dels vots que li van permetre decidir l’alcaldia entre Colau i Maragall. Tampoc obtindria representació Valents (0 regidors i un 2,36%) dels vots, llista supervivent del naufragi de Valls-C’s amb la regidora Eva Parera com a alcaldable.
En l’extrem contrari de l’arc ideològic, els anticapitalistes de la CUP, encapçalats per Basha Changue, podrien tornar a l’ajuntament de Barcelona: aconseguirien de 0 a 2 regidors -no en van obtenir cap als anterior comicis- i un 4,66% de vots -un increment del 0,77%-. Els cupaires van assolir tres regidors en les eleccions del 2015 que van perdre als comicis del 2019.
Pactar per investir el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona
Els resultats de l'enquesta de Feedback prefiguren també amb claredat que, una vegada més, els partits hauran de pactar per investir el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona atès que tots queden lluny dels 21 regidors necessaris per a la majoria del total de 41 que formen el plenari municipal. D'acord amb els resultats, Trias podria obtenir l'alcaldia amb un acord sociovergent amb Collboni. I Collboni, al seu torn, podria esdevenir alcalde al capdavant d'un tripartit d'esquerres amb els comuns i ERC. En tot cas, la preferència dels enquestats és clara quan se'ls demana quin candidat preferien que se situés al capdavant d'un govern municipal acordat amb altres forces. Així, el preferit torna a ser Trias, a qui trien el 43,3% dels enquestats, seguit de Collboni, amb un 15,5%. En tercer lloc queda Colau, amb un 14,0% i en quart Ernest Maragall, amb un 13,1%. Per altra banda, un 4,4% no es decanta per cap dels anteriors. Li és indiferent al 2,7% i un 7,0% no ho sap o no contesta.
Fitxa tècnica. Àmbit de l'estudi: Barcelona. Univers: Població més gran de 18 anys empadronada a Barcelona i amb dret a vot en unes eleccions a l'ajuntament de Barcelona. Mètode: enquesta telefònica amb combinació de telèfons fixes (70%) i mòbils (30%). Mostra: 600 entrevistes. Quotes: proporcionades a tres vriables: estructura per grups d'edat, sexe i control per districtes de la ciutat. Marge d'error total possible: +-4,08% amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2 i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50). Treball de camp: enquestes realitzades entre el dilluns 23 i el dijous 26 de gener de 2023.