En els darrers dies de campanya de les eleccions generals 2023, Junts mobilitzarà alguns dels seus principals actius per combatre el risc de l'abstenció. El diumenge, el protagonisme de l'acte central va ser per al president a l'exili, Carles Puigdemont, que a més es va celebrar a la seva Amer natal. Aquest dimarts, davant del Born, els juntaires han reunit l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l'exconseller de Presidència, Francesc Homs. L'acte, que versava sobre els drets i llibertats, ha comptat amb ells dos i Jordi Turull i Carles Puigdemont com a exemples de la "repressió" exercida per Espanya, a més de la candidata Míriam Nogueras. Trias, a qui van acusar de tenir un compte amb 12 milions d'euros a Suïssa, ha carregat contra la justícia espanyola, que ha qualificat de "desastre", i ha advertit que amb el que li van fer a ell i a altres companys de la formació es demostra que volen "destruir i acabar" amb els nacionalismes.
📝 Llistes electorals a les generals 2023 a Catalunya
"Hi ha un nacionalisme potent i imperialista que ha decidit destruir-nos, i juguen a això", ha subratllat el guanyador de les últimes eleccions municipals a Barcelona. En la línia del compte fals que li van atribuir, ha recordat que es va querellar contra el Ministeri de l'Interior i, com a exemple d'aquest "desastre", ha recordat que la van desestimar perquè les proves aportades per l'exalcalde "no servien". Trias ha assenyalat que allò li va fer perdre les eleccions de 2015, quatre anys després va ser Maragall qui, tot i guanyar, no va ser alcalde perquè "Collboni es va aliar amb Valls per impedir un alcalde independentista" i, enguany, ha passat el mateix: "Tenim unes generals on el PSOE i el PP van molt enfrontats, però a Barcelona s'acaben entenent perquè prefereixen un alcalde socialista". En paral·lel, ha carregat contra Alberto Núñez Feijóo per vantar-se des de Barcelona que ha aconseguit "aturar els independentistes". "Jo li vaig dir a Feijóo que tenen una obligació ètica i moral envers la meva persona", ha explicat, tot instant a la mobilització el 23-J per "fer fora i treure d'una vegada" tots aquests polítics que fan aquestes operacions.
Carles Puigdemont crida a "aturar aquesta Espanya"
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha fet la seva segona intervenció en la campanya de les generals per fer una crida a "aturar aquesta" Espanya que no compleix les resolucions internacionals que dictaminen que l'Estat ha violat drets polítics i fonamentals. Puigdemont ha denunciat que, a més, Espanya "no canvia encara que els diguin que no van pel bon camí", sigui amb governs de dretes o d'esquerres. D'altra banda, ha volgut assenyalar que l'Estat incompleix el 61% de les resolucions i sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, xifres que ha titllat d'"escandaloses". El també eurodiputat ha fet bandera que cal seguir "plantant cara" i aprofitar que l'independentisme ha aconseguit "canviar les regles del joc" perquè s'ha deixat de jugar "en terreny espanyol", sinó en un camp "neutre"; perquè a l'Estat "si ets català i independentista, tens moltes més dificultats i, quan la seguretat jurídica salta pels aires, la democràcia també".
Míriam Nogueras reclama a l'Estat que deixi el "franquisme a casa"
La cap de llista de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha assegurat que la repressió és una "voluntat de l'Estat que dura des de fa segles" a Catalunya i que el que ha de fer és "deixar el franquisme a casa i comportar-se com un estat de dret europeu complint les resolucions internacionals". En aquest sentit, ha acusat Espanya de ser una "autarquia política i judicial". En aquest sentit, ha demanat mobilitzar-se el 23 de juliol "per la nació, la llengua i els represaliats" i per impedir que "la unitat de l'Estat passi per sobre dels drets fonamentals de ningú". "Prou que ens empresonin, exiliïn, espoliïn, inhabilitin i arruïnin", ha expressat. A més, ha anunciat que Junts seguirà registrant peticions de comissions d'investigació pels atemptats del 17 d'agost, pel Catalangate i pel "rei lladre".
D'altra banda, el secretari general juntaire, Jordi Turull, ha assenyalat l'Estat per no ser un "estat de dret, sinó que tira pel dret i trinxa drets i llibertats fonamentals". En aquesta línia, ha criticat que el poder judicial faci "d'opinador polític amb la finalitat d'escapçar l'independentisme" i ha compartit amb Nogueras que, si un és un polític que "fa nosa", els espera "exili, inhabilitació o presó". "Devem fer molta nosa perquè som els que més hem patit per la nostra acció de govern", ha afirmat. A més, l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, ha destacat que la reforma del Codi Penal que van pactar el govern espanyol i Esquerra Republicana no ha "reeixit" en el sentit que no ha frenat la persecució de l'Estat, ja que en l'intent de "despenalitzar" els fets de l'1 d'octubre, ara es castiga per la malversació i també pel delicte de desordres públics agreujats, de manera que sosté que la despenalització del referèndum "no ha funcionat".