"Victòria!". És el que han piulat de bon matí les defenses quan la justícia belga ha denegat  el lliurament a Espanya del raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, a qui la justícia espanyola reclama després de ser condemnat per amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, a tres anys i mig de presó. La persecució ha durat tres anys.


El Tribunal d'Apel·lació de Gant ha resolt que manté la negativa d'extradir-lo a Espanya, després d'un any de procés, en segona instància. Valtònyc i el seu advocat Simon Bekaert han mostrat la seva satisfacció. Ara, la fiscalia podria presentar recurs al Tribunal de Cassació, tot i que és molt difícil davant les dues resolucions negatives.

Valtònyc reacciona

"El tribunal ha expressat que el meu cas, com el jutge de primera instància, s'ajusta a la llibertat d'expressió. Em sento impotent i amb ràbia, però seguiré lluitant per aquest dret", ha declarat Valtònyc en sortir de la vista del tribunal, pocs minuts després de les 9 del matí. El cantant ha criticat que "el govern espanyol, que es declara el més progressista de la història, continua tenint un Estat feixista". Després, el raper ha fet una piulada agraint el suport del seu equip jurídic i ha resumit així el procés viscut: "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes." I ha demanat la llibertat de Pablo Hasél.


 

Durant aquest temps, el jutge de Gant va elevar al Tribunal Constitucional belga el cas dels atacs al Rei, al·legant la llei belga de 1847 que protegeix la figura del monarca i que l'alt tribunal va declarar inconstitucional en considerar que "topa amb la llibertat d'expressió, no satisfà una necessitat social urgent i és desproporcionada amb l'objectiu de protegir la reputació de la persona del Rei".

Aquesta resolució va ser celebrada com un triomf pels advocats de Valtònyc, que la van considerar un suport al seu cas i van assenyalar que la seva situació pot acabar impulsant canvis legals en l'ordenament jurídic de Bèlgica.

El rei belga


El lliurament del cantant, que es va exiliar a Bèlgica el juny del 2018, ja va ser rebutjada en primera instància. Si la fiscalia al final presenta recurs al Tribunal de Cassació, aquest només estudiaria qüestions formals durant el procés judicial sense entrar en el fons.

Durant tot el procés, la defensa de Valtònyc, liderada pel penalista Gonzalo Boye, s'ha mostrat segura que seguint els estàndards europeus no hi ha marge perquè el seu client sigui lliurat a Espanya, si bé en l'última vista, quan es va fixar la data del 28 de desembre, van expressar el desig del cantant que, en cas de ser extradit pel delicte d'amenaces, li deixessin complir condemna a Bèlgica.

Procés de tres anys

Fa més de tres anys que Espanya demana a Bèlgica que lliuri Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de diverses cançons. La justícia belga es va mostrar reticent a l'extradició i es va mirar el cas amb lupa.

D'entrada, un tribunal de primera instància va rebutjar l'euroordre contra el jove mallorquí el setembre del 2018 i des de llavors el Tribunal d'Apel·lació de Gant va examinar la petició de lliurament. Primer va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l'extradició ràpida pel delicte d'enaltiment del terrorisme, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i, per tant, la justícia belga va activar la via ordinària de la doble incriminació.

Finalment, avui la justícia belga ha ratificat la seva negativa a entregar-lo pel delicte d'amenaces, l'únic dels tres pels quals va ser condemnat i que estava pendent de revisió.

 

Foto principal: El raper Valtònyc / ACN