El Tribunal de Comptes ha ampliat les actuacions que ja té en marxa contra els responsables d'organitzar el 9N, amb la incorporació de set nous alts càrrecs, i els ha citat per aquest mateix 25 de setembre per reclamar-los el pagament de la fiança, que podria xifrar-se en 5,2 milions d'euros que es calcula que va costar aquella convocatòria. En cas de no fer-la efectiva, se'ls embargarà béns fins a cobrir aquesta quantitat. Es tracta d'una fiança per garantir que poden afrontar la condemna si aquesta es produeixi finalment.

El Tribunal ha convocat a l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, la consellera Irene Rigau i l'exconseller Francesc Homs i a set alts càrrecs més del Govern: l'aleshores secretari de Presidència Jordi Vilajoana, Lluís Bertran, Josefina Valls, Carolina Pardo, Jaume Domingo, Ignasi Genovés i Jordi Serra.

Hauran de fer efectiu de manera solidària el pagament dels 5,12 milions. No tots, però, hauran de fer front a la mateixa quantitat, atès que no tots tenien el mateix grau de responsabilitat en aquella consulta.

El tribunal de Comptes ha comunicat la seva decisió el dia abans que el Parlament aprovi la llei del Referèndum que ha d'emparar la convocatòria de l'1-O i ha fixat el 25 de setembre com a data per exigir el pagament de les despeses de la consulta.

Fonts de Societ Civil Catalana, l'entitat unionista que ha instat aquest procediment, han explicat a El Nacional que no havien rebut la providència i que se'n havien assabentat "per la premsa".

El Tribunal de Comptes, que dirigeix l'exministra de Justícia Margarita Mariscal de Gante, membre del sector més dur del PP, va accelerar el juliol els tràmits per exigir a Mas, Ortega, Rigau i Homs el pagament de la seva butxaca de les despeses ocasionades per la celebració del procés participatiu. La intenció era que ho fessin abans del referèndum de l'1 d'octubre.

Aquesta és la providència per la que se'ls convoca:

Com es recorda en la providència, l'origen d'aquesta actuació és la denúncia presentada davant del Tribunal de Comptes per Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució que acusaven el Govern d'utilitzar fons públics per fer front a les despeses d'organització de la consulta.