Un petit respir. El Tribunal de Comptes ha aixecat l'embargament d'algunes propietats del president Artur Mas, de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau i dels exconsellers Francesc Homs i Jordi Vilajoana pel 9-N. La consellera del departament segon de la secció d'enjudiciament, Elena Hernáez, va signar aquest dijous la resolució. Tanmateix, les defenses han hagut d'esperar fins a aquest divendres al matí per rebre la interlocutòria, que ha avançat el diari Ara i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. L'aixecament de l'embargament dels immobles s'ha produït després que la Caixa de Solidaritat entregués al novembre més de 190.000 euros per afrontar interessos i costes.

Tots cinc van ser condemnats a retornar a la Generalitat 4,9 milions d'euros, que ja es van pagar. Tot i això, encara faltaven 1,03 milions d'euros en interessos i uns 215.000 euros en costes judicials, que encara estan pendent de recursos. D'aquests 1,25 milions aproximadament pendents, van presentar avals per 1,05 milions d'euros. És per això que el tribunal els va sol·licitar més garanties i avals, fins al punt que els va embargar cinc propietats. Però ara el Tribunal de Comptes ha aixecat l'embargament dels immobles, uns mesos després que al novembre la Caixa de Solidaritat entregués 190.828 euros més, quantitat que ja cobreix el total d'interessos i costes.

 

Va ser a final del passat mes de gener quan el Tribunal de Comptes va informar que el 12 de juliol va "lliurar un manament de pagament" a la Generalitat per import de 4.988.620 euros en concepte del principal que va reclamar al Govern d'Artur Mas per haver gastat aquests diners públics en celebrar la consulta del 9-N. Els 4,9 milions d'euros van ser aportats per la Caixa de Solidaritat, mitjançant d'aportacions dels ciutadans. Igualment, mig any després el tribunal assegurava que encara estaven "en tramitació els imports corresponents als interessos i les costes" que havia de reclamar al president Mas i els exconsellers sancionats.

Per una altra banda, l'ofensiva del Tribunal de Comptes continua ara amb els preparatius per jutjar els responsables de la despesa pública per haver organitzat l'1-O (4,2 milions d'euros) i de la causa d'Exteriors (5,4 milions d'euros), amb una cinquantena de polítics i càrrecs investigats. De fet, l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana va presentar una demanda al mateix tribunal contra onze ex alt càrrecs del Govern per una suposada "malversació de fons públics" en la preparació de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat. Reclamen més de 5,3 milions d'euros a líders independentistes com Carles Puigdemont, Artur Mas o Oriol Junqueras, als quals atribueixen l'ús de locals públics "per a la consulta il·legal", despeses de difusió i infraestructures digitals per a la promoció del referèndum, encàrrec de paperetes, pagament de viatges a observadors i contractes a "lobbies per la promoció de la causa independentista". Sigui com sigui, la persecució econòmica es manté mentre la Generalitat mai s'ha considerat perjudicada per cap d'aquestes despeses.