Escanyats. El Tribunal de Comptes (TCu) informa que el 12 de juliol passat va “lliurar un manament de pagament” a la Generalitat per import de 4.988.620 euros en concepte del principal que va reclamar al govern d’Artur Mas per haver gastat aquests diners públics per celebrar la consulta del 9-N del 2014 (la causa B-215/17). Ho va ordenar quan el Tribunal Suprem va dictar la fermesa d’aquesta reclamació. Els 4,9 milions van ser aportats, finalment, per la Caixa de Solidaritat, a través d’aportacions dels ciutadans. Mig any després, però, el Tribunal de Comptes assegura que “encara estan en tramitació els imports corresponents als interessos i les costes” que reclamarà al president Mas i als exconsellers també sancionats. L’ofensiva del TCu continua ara amb els preparatius per jutjar junts els responsables de la despesa pública per haver organitzat el Referèndum de l’1-O el 2017 (4,2 milions d’euros) i de la causa d’Exteriors (amb 5,4 milions d’euros), amb una cinquantena de polítics i càrrecs investigats. És la causa B-189/21. La persecució econòmica es manté mentre la Generalitat mai s'ha considerat perjudicada per aquestes despeses realitzades.
L’exconseller de Presidència Francesc Homs ja va denunciar la tardor passada ‑ quan se'l va incloure en el nou procediment del Tribunal de Comptes sobre la despesa en la promoció de Catalunya i el seu procés d’Independència a l’exterior entre els anys 2011 i 2017‑, que encara tenia una anotació d’embargament del seu pis pels interessos pendents de pagar en l'expedient de la consulta popular del 9-N. Set anys després de la seva celebració i amb tots els procediments tancats, la persecució econòmica d’un govern català continua. En la nova causa d’Exteriors es reclama 5.151.156 euros i 271.723 euros d’interessos (és a dir un 5% del principal).
La condemna
L’octubre passat, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar per unanimitat el recurs del president de la Generalitat Artur Mas, condemnat a un any i un mes d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar 36.000 euros de multa per desobediència al TC per haver organitzat la consulta del 9-N del 2014, amb una condemna ferma el 2019. Aquesta resolució esgotava les vies en instàncies judicials espanyoles i obria la porta a l’expresident perquè presentés una demanda per vulneració de drets al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com va fer l’exconseller Homs el novembre passat.
Homs al·lega violació de drets fonamentals, així com “arbitrarietat” del Tribunal Suprem contra ell i “utilització” política del Tribunal Constitucional. “Ha mantingut un bloqueig inexplicable jurídicament, va dir Homs per haver retingut tant de temps la seva causa. El mateix ha passat amb els recursos dels presos polítics, condemnats el 2019 pel Suprem per l’1-O, i el TC encara ha de resoldre la petició d’empara del llavors vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa. Només l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, el de l’ANC, Jordi Sànchez, i els consellers Josep Rull i Jordi Turull han pogut presentar les seves demandes a Estrasburg. I la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell té previst presentar-la aviat.
Per la via penal, l’any 2019, el Tribunal Suprem va desestimar les al·legacions del president Mas contra la seva condemna, el 13 de març de 2017, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència en haver organitzat el 9-N, tot i que va rebaixar la inhabilitació de dos anys a un any i un mes per equiparar-la amb la condemna de l’exconseller de Presidència Francesc Homs, que havia estat jutjat directament pel Suprem pel seu aforament com a diputat al Congrés espanyol pel PDeCAT. Així mateix, el Suprem va rebaixar la pena d’inhabilitació de l’exvicepresidenta Joana Ortega d’un any i nou mesos a nou mesos, i d’un any i mig a sis mesos la de l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. L’execució de la sentència de Mas va començar el 23 de gener de 2019 i la seva inhabilitació va finalitzar el 23 de febrer de 2020.
Els 7.000 ordinadors
I paral·lelament el juliol passat, el Tribunal Suprem va informar que desestimava el recurs de cassació que l’expresident Artur Mas, els exconsellers Francesc Homs i Joana Ortega i sis funcionaris van presentar contra la resolució del Tribunal de Comptes que els va fer pagar 4,9 milions d’euros per la despesa pública en l’organització del 9-N del 2014. El tribunal no va entrar en el fons de la causa en sostenir que “no havien motivat de manera suficient l’interès cassacional”. En aquests 4,9 milions d'euros que ara retornaran a les arques de la Generalitat, la principal partida (2,8 milions) va ser destinada a la compra d'uns 7.000 ordinadors, que segons la llavors consellera Rigau es destinarien per als centres educatius del país, després de ser usats en la consulta, i, per tant, eren diners públics destinats a serveis públics. El Tribunal de Comptes, però, va considerar que els ordinadors ja estaven fets servir i que la compra originària durant la votació del 9-N. Actualment, amb totes les vies judicials tancades, encara tenen una espasa de Dàmocles pels interessos del 9-N; a banda de la causa d’Exteriors per a Mas i Homs.