Res de res. La consellera del Tribunal de Comptes (TCu) Elena Hernáez ha descartat les dues darreres peticions que van fer-li advocats dels 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont, als quals se'ls reclama 5,3 milions d’euros, per part de Societat Civil Catalana (SCC), rebaixats a 3,2 milions per part de la Fiscalia per les despeses de l’1-O i de la promoció de Catalunya a l’Exterior del 2011 al 2017. En l’audiència prèvia del 16 de desembre passat, a Madrid, la consellera ja va rebutjar verbalment la suspensió de la causa catalana, malgrat que les defenses van insistir que la Generalitat no ha estat perjudicada. I va informar que resoldria per escrit dues reclamacions processals, que, finalment, ha desestimat en una resolució del 22 de desembre passat, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. La defensa de la majoria de codemandats d’ERC, dirigida pel despatx d’advocats Vallbé, ha anunciat ara que presentarà recurs en considerar que es vulneren els seus drets. L’advocat Francesc Homs, que representa encausats de Junts, també ho farà per algunes despeses del 9-N del 2014 que ara es reclamen. Són quantitats menors, però s'ha de fer valer el “principi de seguretat jurídica” i també "per decència”, ha declarat l’exconseller a aquest diari perquè el govern d’Artur Mas ja va ser castigat pel mateix Tribunal de Cuentas el 2019 per haver realitzat aquesta consulta.
En concret, la primera petició dels encausats és que no poden ser jutjats dos cops pels mateixos fets, en la via penal i en la comptable, fent referència a la trentena de persones processades per la via penal en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per l’organització del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. I alternativament a l’arxivament de la causa de l’1-O, es demanava que el Tribunal de Comptes reclamés al jutjat de Barcelona que desistís de la reclamació civil perquè és una “fiança duplicada” en els dos procediments, segons va exposar l’advocat Àngel Fernández, defensor de Josep Ginesta, i a la qual se li van afegir altres advocats.
La segona petició, feta per l’advocat i exconseller de Junts Francesc Homs, era que descomptessin les despeses del 9-N del 2014 perquè aquesta consulta ja havia estat condemnada amb una sentència contra el president Artur Mas i membres del seu govern, inclòs Homs. Se'ls va condemnar a reemborsar 4,9 milions d’euros a les arques públiques. Ara, se’ls vol fer pagar quatre despeses que sumen 3.004 euros per la rebuda de vots exteriors de les delegacions d’Alemanya, França i una ponència. La consellera del TCu no ha acceptat cap de les dues peticions, com tampoc la insistència de la vulneració del principi de non bis in idem, exposada per Gonzalo Boye, advocat del president Carles Puigdemont, del qual la consellera ha acceptat que declari en el judici com a testimoni d’altres defenses.
La prioritat, la via penal
En la resolució, de 15 planes, la consellera del Tribunal de Comptes exposa que “regeix la regla general de compatibilitat entre la jurisdicció penal i la jurisdicció comptable”, segons recull la normativa vigent i que la jurisprudència del Tribunal Suprem permet que dos procediments sobre els mateixos fets s’investiguin en les dues jurisdiccions, sense que “la jurisdicció comptable hagi d’esperar la declaració de fets provats que es formuli en la via penal”. Hi afegeix que el Tribunal de Comptes només tindria una limitació si la jurisdicció penal ja hagués realitzat un pronunciament ferm, fet que no passa en la causa catalana perquè el procediment penal encara està pendent de jutjar-se.
La consellera també descarta reclamar a la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona que s’inhibeixi al Tribunal de Comptes pel que fa a la responsabilitat civil de l’1-O de les quantitats reclamades i ja dipositades. Hi argumenta que la jurisdicció penal “és sempre preferent”, segons la llei orgànica del Poder judicial i, per tant, no pot fer aquesta petició, a més d’insistir que “no es produeix cap vulneració del principi non bis in idem”. Amb tot, admet que en cas de sentències condemnatòries, “haurà de fer-se una execució consolidada a fi d’evitar duplicitat de pagaments, que en cas de produir-se sí que vulneraria aquest dret”.
La realitat és que hi ha 5,8 milions d’euros dipositats en un compte judicial, per ordre del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona des del 2019, mentre que el Tribunal de Comptes té 1,2 milions d’euros per l’1-O. La responsabilitat comptable d’Exteriors, xifrada en 2,2 milions d’euros, és la que s’ha permès cobrir amb avals de l’Institut Català de Finances (ICF) i el TCu va tornar els diners aportats per ERC.
La sentència del 9-N reinterpretada
Pel que fa a la reclamació de “cosa jutjada” pel 9-N, la consellera del Tribunal de Comptes ha interpretat que la sentència condemnatòria del mateix Tribunal de Comptes pel 9-N no era per aquesta consulta feta el 2014 en conjunt, sinó per unes despeses concretes i ara, com es reclamen unes despeses no incloses abans, es poden exigir en l’actual procediment, exposa sorprès Francesc Homs. El Tribunal de Comptes no va aixecar els embargaments pel 9-N al president Mas i als exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs fins al febrer passat.
En concret, Homs manifesta que la sentència del Tribunal de Comptes del 2019 “va deixar clar” que l’objecte de la controvèrsia consistia a determinar si hi havia una responsabilitat per abast en els fons públics de la Generalitat, a conseqüència dels abonaments realitzats en concepte de despeses produïdes per fer possible la celebració del denominat procés participatiu, convocat pel president de la Generalitat, el 14 d’octubre de 2014, i si aquestes despeses podrien generar responsabilitat comptable. Homs sosté que “afirmar ara que l’objecte del sentenciat es va limitar solament a enjudiciar unes despeses concretes, no respon al que consta a les resolucions del procediment de reintegrament, ni a les respectives sentències, sinó que permet tornar a plantejar una contesa ja dilucidada per sentència ferma”, fet, precisa que "vulnera el principi non bis in idem”. Homs conclou que la llei prescriu literalment que “la cosa jutjada de les sentències fermes, siguin estimatòries o desestimatòries, exclourà, un ulterior procediment l’objecte del qual sigui idèntic al procediment en què aquella es va produir”.
Homs hi afegeix que certament en la sentència 14/2019, el TCu “va identificar uns conceptes i unes despeses” pel 9-N, “però també ho va emmarcar i concretar la despesa ocasionada pel procés participatiu del 9 de novembre de 2014, precisament en aquells conceptes i despeses, i no altres que es van valorar. Per tant, l’advocat insisteix que “no és possible ara, com es pretén, reobrir, el debat jurídic per ampliar conceptes i despeses vinculades a la mateixa finalitat, i —recorda que, com indica la consellera del TCu en la resolució— “cal preservar el principi constitucional de seguretat jurídica per evitar que es prolongui indefinidament procediments sobre el mateix assumpte”.
Quan es resolguin els recursos, la consellera del Tribunal de Comptes ha de fixar la data del judici, un cop rebi tota la documentació aprovada, com ara que la Intervenció de la Generalitat detalli que no s’han pagat despeses que la Fiscalia vol fer pagar als codemandats, segons insisteix ERC.