El Tribunal de Comptes renya els partits polítics pel seu finançament. L’òrgan fiscalitzador alerta en el seu informe relatiu al 2020 de diferents incompliments de formacions polítiques que podrien constituir infraccions sancionables molt greus. El partit més amonestat és Vox per acceptar donacions o aportacions anònimes, donacions finalistes i donacions, quotes i aportacions en efectiu (cosa que no està permesa perquè el finançament privat s’ha de canalitzar en comptes bancaris per garantir la seva fiscalització). La formació d’extrema dreta és la que surt més malparada. A més, el Tribunal de Comptes també reprèn a Catalunya a Comú i a Sortu (integrat a Bildu) per acceptar aportacions no identificades i al PDeCAT, un partit ja extingit, per acceptar donacions finalistes. No és la primera vegada que el Tribunal de Comptes renya Vox: a l’informe relatiu a 2018 i 2019, també va assenyalar que la formació de Santiago Abascal va acceptar donacions finalistes i no identificades.
I quines són les possibles sancions? La Llei Orgànica sobre finançament dels partits polítics estableix que, en tots aquests casos, els partits s’enfronten a sancions que no seran inferiors a 50.000 euros i aniran del doble al quíntuple de la quantitat en qüestió. Fonts del Tribunal de Comptes relaten que, una vegada s’ha publicat l’informe, el pròxim pas serà obrir una fase d’informació prèvia en la qual els partits, després de ser informats de les seves infraccions, tindran quinze dies per contestar. Posteriorment, l’òrgan analitzarà les seves al·legacions i el ple adoptarà una resolució, que podria derivar o no en la imposició d’una sanció. Tot el procés té un termini màxim de sis mesos.
Més tocs d’atenció. El Tribunal de Comptes denuncia que Barcelona en Comú, Catalunya a Comú i Foro Asturias “no van atendre els requeriments relatius a la fiscalització de la contractació” del 2020 i, en conseqüència, van incomplir l’obligació de remetre els “documents, antecedents, dades i justificacions” requerits per l’òrgan fiscalitzador. Aquestes faltes també podrien constituir infraccions lleus i podrien comportar una multa d’entre 5.000 i 10.000 euros. A més, alerta que el PSOE, Bildu, el PNB i Izquierda Unida no van incloure en els seus comptes anuals tota l’activitat econòmica-financera desenvolupada en l’àmbit territorial local. En el cas d’Izquierda Unida, tampoc no va integrar els comptes d’algun dels partits federats o coalitzats. També subratlla que els comptes anuals de la CUP, Izquierda Unida i Nueva Canarias no reflectien adequadament la seva situació financera i patrimonial a causa “d’importants limitacions”, segons assenyalen fonts del Tribunal de Comptes.
L’informe ha fiscalitzat un total de 25 partits polítics que han rebut algun tipus de subvenció pública. En la llista, figuren set formacions catalanes: ERC, el PSC, la CUP, Catalunya a Comú, Barcelona en Comú, el PDeCAT i Sobiranistes (liderada per Joan Josep Nuet). No hi apareix Junts perquè el 2020 no s’havia constituït com a partit polític.
El 73% del finançament dels partits prové de fons públics
El document elaborat del Tribunal de Comptes també radiografia d’on prové el finançament dels partits polítics. Les xifres són clares: el 73% dels recursos financers rebuts el 2020 va procedir del finançament públic. En aquest àmbit, la proporció més destacada (el 58%) és la de les aportacions dels grups parlamentaris del Congrés, el Senat i els parlaments autonòmics i dels grups polítics a les entitats locals. A partir d’aquí, dins del finançament públic, el 31% prové de subvencions estatals, el 6% de subvencions electorals i el 5% de governs autonòmics.
La resta de finançament té un origen en recursos privats. En total, són 66 milions. D’aquests, el 44% provenen d’aportacions de càrrecs públics, el 42% de les quotes dels afiliats, el 3% de donacions i l’11% d’altres recursos (com operacions de gestió patrimonial i per activitats promocionals). La gran majoria de donacions (5.268 de 5.754) van ser de menys de 1.000 euros i només hi va haver dotze donacions de més de 10.000 euros.
El 43% dels partits no tenen una direcció paritària
Al seu informe, el Tribunal de Comptes també assenyala que el 43% dels partits polítics comptaven el 2020 amb una composició no equilibrada de dones i home al seu “màxim òrgan executiu”. D’altra banda, en relació amb la composició de la plantilla de personal, el 55% dels partits tenien una presència equilibrada de dones i homes.